Ciutat

Mireia Gascon, investigadora: “La contaminació afecta el desenvolupament dels nens”

L’experta aposta per un model de ciutat que potenciï els espais pacificats

La setmana passada, la investigadora d’ISGlobal Mireia Gascon va ser al Casal Pere Quart de Sabadell per assistir a un debat obert organitzat per l’Entesa i moderat per l’exalcalde Maties Serracant. La cita va posar sobre la taula qüestions rellevants a la ciutat com la mobilitat, la contaminació o la salut, exposant accions urgents per millorar la qualitat de l’aire i, en definitiva, la qualitat de vida.

Acte al Casal Pere Quart | Aina Torres

Has vingut a Sabadell per participar en la conferència ‘Encara hi som a temps’. La pregunta és obligada: encara hi som a temps?

Sempre hi som a temps. Des del punt de vista de la salut, més que des de la mirada del canvi climàtic, que requereix polítiques globals més potents. En l’àmbit de la ciutat, crec que som a temps de protagir certs espais on hi ha persones vulnerables. En el cas de les escoles, per exemple, prioritzant que el cotxe no passi per aquests entorns, de manera que es redueixi la contaminació o l’exposició dels nens quan són a l’escola. Hi ha estudis que evidencien que la contaminació a les escoles afecta la memòria de treball, un dels indicadors de desenvolupament dels alumnes.

Hi ha dos conceptes lligats a la problemàtica ambiental: globalitat i invisibilitat. Com es pot abordar en l’àmbit local?

Hi ha una frase que diu: ‘pensa globalment i actua localment’. Crec que és un bon lema. Des de les ciutats es pot caminar cap a un model més sostenible.

Com es pot sensibilitzar sobre una qüestió menys tangible?

Un dels problemes de la contaminació és que no es veu. La gent no ho percep com un problema. Una de les tasques dels científics és generar evidència científica i explicar-la perquè la gent sigui conscient del problema. Crec que sabem i acceptem que la contaminació afecta la salut. La qüestió és fins a quin punt estem disposats a assumir aquest risc. És com el tabac. Saps què pot comportar, però hi ha qui encara assumeix el risc.

Potser centrar-ho en la infantesa és una manera de sensibilitzar?

Es genera més empatia i conscienciació. Des de l’embaràs, els infants són més sensibles a qualsevol disrupció en el seu desenvolupament, també per la contaminació. Centrar-nos en els nens és una bona estratègia comunicativa. L’estudi Breathe va ser un punt d’inflexió en aquest sentit. Va haver-hi un moviment de revolta escolar a Barcelona per protegir els entorns escolars i s’han fet petites polítiques per intentar pacificar-los. Ningú vol que els nens tinguin un desenvolupament més lent per culpa de la contaminació.

“La pacificació dels entorns escolars és una bona estratègia”

A Sabadell, els nivells de contaminació estan per sobre dels recomanats per l’OMS. Hi ha accions del ciutadà per canviar-ho?

Una actuació individual molt clara és utilitzar el cotxe només quan sigui estrictament necessari. Intentar anar caminant o amb bicicleta, que a més té un benefici per a la salut. I utilitzar el transport públic. Individualment, és l’acció més senzilla d’aplicar.

I per part de les administracions?

La pacificació dels entorns escolars és una bona estratègia. També pacificar espais on hi ha volum alt de ciutadania -biblioteques, hospitals…- i promoure l’ús del transport públic. Ha de ser de qualitat i fiable.

El model urbanístic actual complica la presència de zones verdes?

En una ciutat construïda és més complicat. On hi ha un edifici, és difícil treure’l i posar un espai verd. Però, per exemple, a la plaça de Ricard Simó i Bach, pots apostar per posar-hi arbrat. O al passeig de la plaça Major, on s’ha posat cert verd. Aquestes petites accions fan que l’entorn sigui més agradable, tan visualment -que té impacte en la salut mental- com de qualitat ambiental. Oon hi ha més asfalt, la temperatura s’incrementa més, sobretot durant la nit. Tenir espais verds pot apaivagar la temperatura extrema.

També guanya força el concepte de zones blaves.

Són espais amb cossos d’aigua -riu, llac, fonts, el mar…-. Hi ha estudis que han demostrat que estar exposat a aquests espais té un benefici per a la salut mental. A més, l’accés permet fomentar l’activitat física. És molt important tenir aquests entorns a prop de la ciutat. Les ciutats han d’intentar penetrar al màxim la natura en el seu entorn. I que la connectivitat entre l’entorn urbà i el més naturalitzat sigui fàcil pel ciutadà.

En quin model ens podem emmirallar?

Pontevedra, per exemple, és una ciutat que sempre ha sigut referent. S’ha fet una aposta per fomentar les zones només de vianants i la pacificació de tot el centre. Sant Sebastià també és un bon exemple, amb molts espais verds. L’Àrea Metropolitana de Barcelona és un espai urbanísticament trinxat i desfer certes coses costarà molt. Però cal que en futures planificacions urbanístiques no es cometin els errors del passat i preservar els espais de sòl no urbanitzable, que poden garantir la qualitat de vida al voltant de la ciutat. Per exemple, al Ripoll, les polítiques han d’anar en la direcció de renaturalitzar i deixar el riu el més tranquil possible, sense grans actuacions urbanístiques a la llera.

Com visualitzes el futur de ciutats com Sabadell?

Es calcula que cap al 2050 el 75% de la població mundial viurà en ciutats. Seran el focus de qualsevol actuació. El creixement hauria de ser més contingut, amb reciclatge del sòl ja urbanitzat, sense tocar l’entorn natural. Ens haurem d’adaptar, reduint l’ús del cotxe, no per consciència ambiental, sinó perquè els recursos seran més limitats. S’hauran de canviar les dinàmiques a les ciutats, cap a models més sostenibles.

Hi som a temps, doncs.

El canvi climàtic ens obligarà a ser molt creatius per garantir una qualitat de vida a les ciutats. S’ha de posar l’evidència científica sobre la taula i escoltar els experts. Caldrà ser estrategs, més que ocupar sòl com s’ha fet en el passat.

Comentaris
To Top