Es nota que La Bàscula, la sala d’arts escèniques del carrer de Gorina i Pujol, s’ha forjat amb una gran admiració i afecte pel teatre. A la paret hi ha penjades totes les obres de temporada que han anat passant per aquest acollidor escenari. I la Maria Dolors Boada i el Carles Tricuera, la parella que va engrescar la iniciativa, només tenen bones paraules i grans records per a cadascuna de les representacions. Sempre havien estat captivats pel món de la interpretació; però no s’haurien imaginat mai tenir la seva pròpia platea, admeten. “Tot va néixer arran d’un assaig”, explica el Carles. “Muntàvem una obra que requeria una gran estructura i molta gent; i a l’Estruch no hi havia sales on poguéssim assajar”, afegeix. Els actors i actrius del Grup de Teatre Tatxa –companyia consolidada des de fa anys a la ciutat– van emprendre els assajos a un local de la família de la Maria Dolors que s’ajustava a les necessitats de la producció. “L’obra es titulava Qüestió de nassos i un dia, quan érem els dos sols, li vaig dir: ‘I si per nassos muntem aquí un teatre?’”. I així, narra la Maria Dolors, va néixer un bonic projecte per oferir un nou espai alternatiu i artístic a la ciutat. L’any 2012, el teatre La Bàscula ja estava inaugurat. Avui, ja és tot un referent a Sabadell. I estimat, pel seu component familiar i assequible. L’espai està dissenyat en format ‘cafè-teatre’ i té un aforament de 80 persones; amb un bon equipament tècnic de so i llums.
L’emblemàtica bàscula que dona nom al teatre. Formava part de l’espai, quan era un taller metal·lúrgic, fa quasi 100 anys. Funciona i pot carregar 650 kg / Víctor Castillo
“El local acollia en els seus orígens, el 1930, un taller metal·lúrgic del meu avi”, detalla la Maria Dolors. D’aquest passat industrial, se’n conserva un vestigi: una bàscula, que encara funciona, amb capacitat per carregar fins a 650 kg. “Quan ho vam reformar tot, vam veure-la i vam detectar que era pràcticament impossible de moure perquè pesava molt i estava clavada a terra”, explica el Carles, que afegeix que “vam decidir netejar-la, pintar-la i deixar-la allà”. I vet aquí que va acabar batejant el teatre! “Estem molt contents d’això que hem construït i, sobretot, d’estar al servei de la cultura”, celebra la Maria Dolors. En la seva faceta d’artista, per cert, podreu veure-la a partir del 18 de maig interpretant una de les vuit dones de l’obra titulada, precisament, Vuit dones. I si teniu pressa per atansar-vos a La Bàscula, el proper 7 d’abril s’estrena l’espectacle familiar El duc meu-meu, de Xesc Barceló.
