Ja hi ha una nova sentència que mantindrà entre reixes 20 i 23 anys els tres assassins de Pedro Fernández, la víctima del crim de les bessones de Can Llong. Dolores (Loli) i Pilar Vázquez i Isaac Gil van assassinar a sang freda i amb traïdoria l’home, parella d’una de les bessones. L’exdona de la víctima, Marina Berruezo, obre les portes de la que va ser llar del Pedro durant anys. Van estar casats 24 anys. Una fotografia del seu exmarit presideix la sala d’estar. “Era una persona molt bona. No mereixia acabar així”.
Hi ha nova sentència, amb penes ara més dures. Està satisfeta? A mitges. S’ha incrementat la pena, però el que no em sembla de rebut és que d’aquí a pocs anys puguin sol·licitar sortir al carrer amb un tercer grau penitenciari. Que es mengin tota la condemna. La vida d’una persona no val res. Estic decebuda.
És un punt i final? És un punt i a part. Ara estem explorant altres vies. Què ha passat amb el que tenia l’Isaac i les bessones? Sabem que els seus familiars han venut cotxes, motos… i això és alçament de béns. I així, no han d’assumir el deute. I si no paguen la indemnització, que ho paguin amb presó. No saben amb qui han topat. Això no s’acaba amb la sentència, vaig a per totes. Si he de passar-me la vida treballant hores extres per fer justícia pel Pedro ho faré. Penso arribar on calgui.
Marina Berruezo amb una fotografia de Pedro Fernández / VÍCTOR CASTILLO
Tornar a veure els vídeos, els àudios de WhatsApp, les imatges, a mitjans de comunicació… Com ho ha viscut? Va ser un crim macabre i un desastre. Jo no soc cap assassina, però no mataria ningú així. Va ser dur, però jo ja m’havia vist els àudios i els vídeos milers de cops. Me’ls sé de memòria. De fet, és que hi ha moltes imatges i vídeos més heavies que no s’han fet públiques. M’estimava més veure-ho que imaginar-m’ho. I els mitjans m’han respectat, m’he sentit molt recolzada amb tots. És que tampoc podien dir res dolent d’ell. Ningú ha pogut trobar ningú que parlés malament del Pedro.
El que mai va quedar clar és el perquè. És el que em fa sentir més ràbia. No he pogut iniciar el dol, només sento ràbia. Ostres, és que jo m’he criat al costat de l’Isaac, l’assassí. La seva mare i la meva vivien al mateix carrer de la Creu de Barberà. Crec que saber el perquè, el motiu, m’ajudaria a iniciar el dol. No hi ha cap justificació per matar ningú, però m’ajudaria saber-ho.
Té alguna teoria al respecte? Ella [la Loli] mai em va agradar. El manipulava completament, ell havia de veure la nostra filla d’amagat. Teníem bona relació, el Pedro i jo. I li ho vaig dir, a la Loli, que estigués tranquil·la, que jo no volia res amb el Pedro. Però ella m’insultava. Va esborrar els contactes de les seves amistats. Agafava el seu telèfon i es feia passar per ell. El manipulava completament, crec que l’única raó és econòmica. Volia treure-li tot. La meva filla ho té clar, va fer tot allò per diners. La Loli insistia en que ho deixés tot al seu nom. Devia pensar que si moria, rebria ella els diners.
I s’al·legava al judici que la Loli era víctima de maltractaments? El Pedro no la maltractava. Vaig estar casada 24 anys amb ell, i era la persona més pacífica del món. I estava anul·lat, afligit. Donava explicacions per tot. Crec que la mentida del maltractament ha estat el que ha fet que no se’ls apliqui la pena màxima.
Marina Berruezo, exdona de Pedro Fernández, retratada a casa seva / VÍCTOR CASTILLO
Però mai van quedar provats. Perquè és mentida. Com pot ser que no els hi caigui 25 anys a cadascú? Era molt evident. Els van enxampar in fraganti, hi havia àudios, vídeos, converses per WhatsApp. Va ser un crim planificat i amb traïdoria. 12 cops amb una barra metàl·lica. Com pot ser que no els hi caigui 25 anys a cadascú?
Té constància que li va treure diners? Sabadell és un mocador i al final he pogut anar filant. Els WhatsApps entre ells mostraven que la Loli li havia tret diners. Ella havia estat amb altres homes abans que havia denunciat per la mateixa raó i els havia robat. Després de matar el Pedro, quan encara estava al carrer, va denunciar dos homes més per suposada violència de gènere. Feia la seva vida com si res. Un d’ells em va contactar quan va esbrinar, per sorpresa i gràcies als mitjans de comunicació, que mantenia una relació sentimental amb una assassina. L’havia enganyat. Ara tindrà judici perquè ella l’ha denunciat.
Parlant del modus operandi. No coincideixen les notes de veu de WhatsApp amb el que després van acabar fent. Hi ha coses que judicialment no vaig poder demostrar, però que són evidents. Els va sortir malament la jugada. Quan vaig entrar al pis de Pedro, ja després que els Mossos hi accedissin, a sota del matalàs de la meva filla vaig trobar desenes de blísters buits i pastilles escampades sota el matalàs. La meva filla també ho va veure. No vam entendre res i ho vam recollir. En escoltar els àudios, vaig entendre que el volien matar amb una sobredosi. Ell era diabètic, si en prenia més del compte, el podia matar. Amb cinc pastilles de la diabetis, podia tenir una baixada de sucre i morir. Però no ho van aconseguir. Com no vaig fer foto, no tenia cap prova. Després, van decidir matar-lo a casa. Però el Pedro va poder reaccionar.
Fotografia de Pedro Fernández / VÍCTOR CASTILLO
I gràcies a això van ser enxampats. Sort que va sortir de casa. Si no, encara l’estaríem buscant. I sort dels veïns que van avisar i van enregistrar el vídeo. Sort que sabem on és el Pedro. Si no, em tornaria completament boja. Però la meva filla i jo hem quedat tacades per sempre. I això ens acompanyarà sempre. Per què, si hem estat una família normal?
No hi ha justificació per cap assassinat. És igual, però la gent jutja. Hi ha qui pensarà, pobre home. Però d’altres, que quina classe de persona seria. De debò, era bona persona, no va fer res. Mai penses que et pot tocar a tu. Però és que això pot passar-li a qualsevol persona.
Recorreran contra la sentència del crim de les bessones: “El Pedro és mort, ja té cadena perpètua”
