Recentment, la patronal que representa les micro, petites i mitjanes empreses i autònoms de Catalunya, ha presentat un estudi sobre la ‘Incapacitat Temporal a Catalunya’, on entre les diverses conclusions, l’absentisme als llocs de treball s’ha doblat en els darrers anys. El sector industrial, el més afectat per aquesta problemàtica. En parlem amb el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.
En la darrera dècada, el nombre d’hores mensuals d’incapacitat temporal ha crescut un 97%. És un problema que s’ha d’afrontar i que no podem continuar donant-li l’esquena. Més enllà del cost econòmic que representa, i que ens fa perdre competitivitat, hi ha un grup de persones que amb els dies de baixa estan trigant a recuperar la salut.
Quins factors explicarien aquest augment? És una qüestió multifactorial i que té un impacte diferent en cada sector. A excepció del període de la Covid-19, que les dinàmiques entre la incapacitat temporal i el cicle econòmic es van desviar, hem notat que durant els períodes de bonança econòmica, les baixes per incapacitat temporal mostren una tendència a augmentar. Un altre factor és l’envelliment de la població: de mitjana, les persones de 55 o anys registren un major nombre de dies de baixa. A Catalunya, fa deu anys, el pes de la població treballadora de cinquanta-cinc anys o més representava un 14,5%. L’any 2022 ja rondava el 20%.
Sorprèn que les baixes estiguin lligades a factors econòmics. És una paradoxa, sí, que en moltes economies desenvolupades, als països més rics, és quan es posa més gent malalta. La diferència, però, rau que a Espanya i Catalunya, a diferència d’aquests països, tenen uns índexs alts de competitivitat i productivitat, cosa que aquí estem al llindar de Turquia.
Hi ha la percepció que hi ha baixes mèdiques que es podrien evitar? En l’imaginari del món empresarial hi ha la percepció que una part de les baixes que pateixen els seus treballadors realment no els inhabilitarien per treballar, però potser en l’imaginari de molts treballadors també hi ha la percepció que els hi donen l’alta massa de pressa. Al voltant del 80% dels casos no superen els quinze dies de baixa i el 35% són baixes entre 1 i 3 dies, per tant, estem parlant d’una altra cosa que no són malalties. Per esclarir la incògnita, el millor que podem fer és donar al servei sanitari la deguda atenció.
A què atribueix que en empreses grans el nombre d’IT per treballadors sigui més elevat que en una empresa petita? Pressuposem una major desafecció o major seguretat de la persona que està en una empresa gran que en una petita. En una empresa petita tindrà l’afecte de l’empresa, un sentiment de pertinença, i una pèrdua de capacitat pot fer que no s’agafi tant la baixa laboral.
Quin és l’impacte econòmic que suposen les incapacitats temporals (IT)? Els costos associats a la IT és de 2.240 euros anuals per treballadors, i els costos estimats de la IT a càrrec de les empreses és de 642 milions d’euros, el que representa un 0,3 del PIB. En total, s’estimen uns costos totals de la IT de 2.745 milions d’euros, un 1,01% del PIB.
Quina solució es proposa des de Pimec? Un millor aprofitament de la infraestructura de mútues col·laboradores de la Seguretat Social i que puguin realitzar les altes i baixes també per contingències comunes. Així mateix, i entre altres, una millora en la gestió administrativa a l’atenció primària de la incapacitat temporal i millorar els sistemes de control de la incapacitat temporal.
