Sabadell ha passat de ser la tercera ciutat catalana de més de 5.000 habitants amb més segregació escolar a la vintena en els últims anys. Des del curs 2013-2014 fins al curs 2022-2023, el municipi ha reduït més d’un 20% la segregació, tant a primària com a secundària. Tanmateix, segons l’últim informe del Síndic de Greuges de Catalunya, la distribució de l’alumnat socioeconòmicament vulnerable en els centres de la xarxa educativa encara és desigual a Sabadell. L’informe constata que un 35% dels estudiants amb situació de vulnerabilitat a primària haurien de ser reubicats d’escola perquè la distribució a Sabadell fos homogènia. I a secundària, el greuge és d’un 31%, com es desprèn de l’estudi. Segons els paràmetres que estableix el Síndic, la segregació escolar a Sabadell encara és “alta”.
La segregació escolar a Sabadell segueix per sobre la mitjana de Catalunya. Fa deu anys, el municipi estava nou punts percentuals per damunt la mitjana catalana; però ara es troba només un punt per damunt. Per tant, Sabadell ha estat una de les ciutats que més ha reduït l’índex de segregació. Una millora positiva, però encara insuficient. (gràfic)
El Pacte Contra la Segregació Escolar signat el 2019 –subscrit per la Generalitat, diverses entitats i més d’un centenar d’ajuntaments, entre els quals, el de Sabadell– ha significat un avenç molt important en la lluita contra la segregació escolar. Les mesures desplegades des de la seva signatura han permès reduir un 20% els nivells a tota Catalunya i més d’un 35% en termes intramunicipals.
Escoles compromeses
“Ja fa anys que fem una aposta clara per la integració i la diversitat”, assegura Isaac Fernández, director de l’escola Vedruna Immaculada Sabadell, que afegeix que “acollim alumnat de la zona sud i reflectim tota la diversitat que té aquesta zona”. En aquest sentit, el director explica que hi ha establert un mínim d’alumnat vulnerable que cada centre ha d’acollir per evitar que es concentri en certes escoles o instituts. “Ara mateix, tenim un percentatge d’alumnat en situacions desfavorides superior a molts centres públics” reivindica el director per posar en relleu la tasca que també fa l’educació concertada.
El cas de l’escola Samuntada, al barri de la Creu Alta, és l’exemple que constata que la segregació escolar es pot combatre. La directora del centre, Patricia Rey, narrava com “unes noves i millorades pràctiques pedagògiques i el fet d’obrir-se al barri” van propiciar que passés de ser una escola segregada i estigmatitzada a tenir llista d’espera i una composició social més equilibrada. El centre va acollir-se al programa Magnet –que impulsen Fundació Bofill, Departament d’Educació, Consorci d’Educació de Barcelona i Institut de Ciències de l’Educació de la UAB– que enllaça institucions de referència amb el centre educatiu.
“Aquesta bona evolució és fruit del treball en xarxa dels diferents agents de la comunitat educativa i de l’aposta que hem fet per combatre la segregació”, celebra el regidor d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell, Manuel Robles. A Sabadell, una de les polítiques que està donant més bons resultats és la d’identificar l’alumnat amb situacions socioeconòmiques o necessitats educatives específiques abans de fer la preinscripció escolar. “Treballem fonamentalment en una distribució equilibrada d’aquest alumnat i una gestió també molt acurada de la reserva de places en cada escola, atenent les necessitats de l’infant i les circumstàncies de cada centre educatiu”, detalla Robles. D’aquesta manera també s’evita haver de reubicar de centre estudiants que ja estan escolaritzats. De l’informe del Síndic es recull la necessitat d’incrementar els plans educatius d’entorn. A Sabadell hi ha cinc centres públics de molt alta complexitat sense aquest suport de tipus comunitari, per damunt de Terrassa o Badalona (3); i només per sota de Barcelona (39). També que Sabadell suspèn en distribució d’alumnat amb necessitats educatives especials.
