“Estudiar Veterinària és molt bonic, però la realitat després d’haver-se graduat és que ni les condicions són bones ni està ben pagat”, assevera la sabadellenca Laura Jurado, que va finalitzar aquests estudis universitaris l’any passat. Precisament, les persones acabades de graduar en Veterinària són les que perceben la base mitjana de cotització anual més baixa, amb un salari mitjà de 22.839 euros. Més de 15.000 euros per sota de la titulació més ben remunerada, Medicina, que arriba a la mitjana de gairebé 40.000. Es desprèn de l’estudi “L’ocupabilitat dels joves a Espanya: Com és la inserció dels graduats universitaris?” de la Fundació CYD, que analitza la situació laboral dels joves en els quatre anys posteriors a la graduació. La Laura, que des de fa sis mesos treballa a un hospital veterinari a Vilafranca, admet que les condicions laborals que es va trobar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona eren “pèssimes”. “Horaris nocturns, sous baixíssims, la responsabilitat d’atendre urgències greus sense auxiliars i amb la poca experiència que es té quan s’acaba la carrera”, afegeix. Per aquest motiu, assegura la sabadellenca, “moltes persones acabades de graduar s’acaben cremant i duren un any” en la modalitat clínica. Tanmateix, és la segona carrera amb més candidats per plaça per ingressar a la universitat pública, ja que l’oferta és molt reduïda i els estudis són molt cars.
Aquests són els graus més mal retribuïts quatre anys després de graduar-se, segons l’informe.
A la llista dels graus més mal retribuïts, segueixen les especialitats artístiques, amb 22.898 euros bruts anuals, tenint en compte tant la carrera de Belles Arts com altres d’associades que han anat sorgint amb la implementació del Pla Bolonya –Fotografia i Creació Audiovisual, Arts Escèniques i Interpretació Audiovisual–. Dins de les professions pitjor pagades, amb un salari de 22.916 euros, també hi ha els graduats en les carreres relacionades amb les Ciències de la Vida com ara Biologia, que estan en auge, especialment després de la pandèmia. De fet, la meitat dels graduats, al cap de quatre anys, no arriba als 1.500 euros nets mensuals, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. “Hem d’estar molts anys treballant i cal pensar a fer una cosa que t’agrada, i no pas que et faci ric”, detalla Joan Puig, biòleg des de fa dos anys. El sabadellenc apunta que “els primers anys no estan per res ben pagats”, però augura que “a mesura que guanyes experiència vas escalant a feines més ben remunerades”.
“Ningú t’ensenya a ser autònom”
Per la seva banda, Alba Fàbregues, llicenciada en Psicologia –a la vuitena posició de les carreres més mal pagades–, apunta que “ara mateix no em queixo del sou, sinó d’algunes de les condicions laborals”. Fa més de quatre anys que va graduar-se, i recentment va acabar el Màster de Psicologia General Sanitària. “És un tràmit per poder ser sanitària, si no, has de fer el PIR i el percentatge de gent que entra és baixíssim”, apunta. Va descartar aquesta via directament. La sabadellenca lamenta que “et toca ser autònoma, no és gaire estable i durant l’estiu gairebé no tens feina”. A més, reivindica que “ningú t’ensenya a fer factures cada mes, a pagar el col·legiat ni a registrar-te a autònoms”. És una de les carreres que també ha augmentat més la demanda en els últims anys, i especialment des que és considerada una branca de les Ciències de la Salut. Tot i que les universitats han respost a la demanda i preferències dels alumnes, en el mercat laboral la realitat és que hi ha una taxa de desocupació força elevada i un salari mitjà que frega la barrera dels 24.000 euros.
Els joves i els reptes econòmics
Un jove sabadellenc cobra 21.035 euros anuals bruts, segons un informe de l’Observatori del Vallès Occidental. Un salari allunyat del que cobren els sabadellencs de més de 55 anys (31.127 euros) i la mitjana de la ciutat (28.068 euros) i que, aplicant les corresponents retencions, es quedaria en uns 1.427 euros mensuals. Si hi restem el lloguer d’un habitatge –753 euros de mitjana a Sabadell, segons l’Agència Catalana de l’Habitatge–, un preu de la cistella de la compra que engreixa any rere any (el preu dels aliments viu un augment interanual del 7%) i uns preus de l’energia també a l’alça (+8,1% mensual), independitzar-se es converteix en un repte: més de la meitat del salari s’esfuma en viure.
