El teatre de l’absurd tornarà a Sabadell anys després de la mà de la companyia Estrena Morena, que per primera vegada actuarà al Teatre Principal. Ho farà amb Teatre Sense Animals, de l’autor contemporani francès Jean -Michel Ribes i sota la direcció d’Albert Gonzàlez. L’obra es divideix en vuit escenes diferents, càpsules que funcionen independentment interpretades per Carles Prats, Diana Torné, Santi Ricart i Rosa Cadafalch.
Albert Gonzàlez era en una butaca del Teatre Romea veient l’obra 20 anys enrere. I aquella crítica tan carregada d’ironia a la societat bennestant que sobrevolava el text li va cridar l’atenció. “Tenia l’obra pendent”, comenta abans de l’estrena, que serà aquest cap de setmana (dissabte, 18h; diumenge, 20h). Després, és probable que faci el salt a Barcelona o bé que vagi de gira per Catalunya.
Una discussió molt acalorada de parella que neix per evitar fer un elogi a la cunyada o un pare que nega haver posat el nom de la seva filla són les dues primeres escenes de l’obra. Se les miraven atents els alumnes de teatre de Gonzàlez, a qui havia portat perquè veiessin l’assaig pre-general de dijous. “Tot i que són públic més jove al que tindrem aquest cap de setmana, els va agradar. Em van dir que són escenes que els fan pensar, plantejar-se coses”.
El text recorda mestres de l’absurd com Ionesco, Beckett o Karl Valentin. “És una mena de teatre que no s’acostuma a fer, ni a Sabadell ni a Barcelona. No és una comèdia de riallada o per pixar-se de riure, sinó és una mena d’humor anglès, intel·ligent”, diu el director.
L’obra està lleugerament ambientada a França. Les escenes són minimalistes, interpretades de manera naturalista, per focalitzar l’atenció en el text.
El repte de la interpretació
Cap dels quatre intèrprets estava avesat al teatre de l’absurd. Però precisament per això encara els feia més il·lusió formar part de l’obra. “És una motivació fer un text d’aquestes condicions, entres al món de l’autor”, explica Diana Torné. “Un dels reptes és representar un personatge diferent a cada escena, sense caure en la caricaturització però amb subtileses que els diferenciï. D’aquesta manera, el text agafa força”.
Carles Prats troba que una de les virtuts de Teatre sense animals és que ofereix “un ventall de diferents obretes burlesques amb diversitat, en què les situacions absurdes es normalitzen”.
Santi Ricart s’aventura a dir que el públic passarà una bona estona. “Cada situació i diàleg surten de la lògica. S’ho passaran bé”.
Per a Rosa Cadafalch era “un enigma” saber si funcionaria el text, ja que “el teatre de l’absurd és d’una altra època i ara gairebé no es fa”. Però després de dies de treball en equip, “amb una relació molt bona”, té clar que sí.
