El nou pla de protecció del patrimoni de Sabadell ja està en vigor després de set anys de tramitació. A final de gener, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona –l’òrgan de la Generalitat responsable d’aquest aspecte– va donar el seu vistiplau al document, i aquest mes de març s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), la qual cosa n’ha comportat la seva validació definitiva i entrada en vigor.
La Casa dels Pins, als Merinals, és un dels nous edificis protegits / DAVID CHAO
Es tracta del Pla Especial urbanístic de protecció del Patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, arqueològics i ambientals de Sabadell (PEPS), que inclou més de 800 elements catalogats, al voltant de 500 dels quals són edificis. Entre els edificis que s’incorporen definitivament com a protegits hi ha diverses cases del Centre, com les del carrer de Sant Pau, 61–65; o de la Creu Alta, com les del carrer de Vila Cinca 9–11 i 13. També es protegeixen edificis comunitaris com la Casa dels Pins dels Merinals (seu de l’associació Esquitx). El document inclou una categoria de béns d’interès socials i etnològics i una nova tipologia d’entorns urbans. Això protegeix la memòria històrica a través d’11 espais de la ciutat com són les coves de Sant Oleguer, els refugis antiaeris de la guerra civil, el pavelló de Sol i Padrís (on el 25 de febrer de 1976 es va celebrar una de les concentracions polítiques més importants de la Transició) i les Stoplersteine (llambordes daurades a terra que recorden els sabadellencs víctimes del nazisme, entre altres elements).
Què comporta un bé protegit?
Tenir la propietat d’un edifici protegit té certs avantatges, com la distinció que això suposa i que es pot traduir en un valor més alt. Però econòmicament comporta la responsabilitat de mantenir-lo i seguir els criteris que determina l’Ajuntament de Sabadell. També hi ha ajudes fiscals, com bonificacions en l’IBI i exempcions de la taxa d’obres i de l’impost de construcció (ICIO), en les actuacions en les parts protegides de l’edificació.
Deixant de banda la protecció que pot atorgar l’Ajuntament, hi ha la qualificació que designa la Generalitat, amb els béns culturals d’interès local (BCIL) i els béns culturals d’interès nacional (BCIN), que són els que tenen la màxima distinció, com la Casa Duran.
Cronologia dels plans de patrimoni
L’1 de març del 2017 l’Ajuntament va activar el procés per elaborar el PEPS. El primer pla per protegir el patrimoni local era el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPAS), aprovat el 1988 i actualitzat amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS), que es va començar a tramitar el 2000 i es va aprovar definitivament el 2008, però el Tribunal Suprem el va declarar nul el 2015 per la insuficiència de l’estudi econòmic. Aleshores, el 2016, l’Ajuntament va aprovar el PEP BAMAS i, posteriorment, va iniciar la redacció de l’actual PEPS.
L’elaboració del pla ha comptat amb la participació d’entitats locals com el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB), l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya (Ad’AC), la Fundació Bosch i Cardellach, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNATEC).
