El 4 d’abril de l’any 1943 sempre serà una data molt rellevant i recordada en la història del Centre d’Esports Sabadell. Aquell dia de fa exactament 81 anys, l’equip arlequinat aconseguia per primera vegada l’ascens a la Primera Divisió, després de superar a l’Sporting de Gijón a la vella Creu Alta per un contundent 5-2.
La temporada 42/43 va ser extraordinària. De fet, ja va començar amb un emotiu homenatge a Vicenç Gràcia, qui va vestir per última vegada la samarreta arlequinada. La Segona Divisió estava estructurada amb tres grups de vuit equips. Els dos primers accedien a una fase final -el que seria ara el play-off– per pujar, els dos primers, a la màxima categoria.
El Sabadell va quedar segon del seu grup amb 18 punts, només superat per la Real Sociedad, que era el principal favorit després de baixar de Primera. A la lligueta definitiva van afegir-se Ceuta, Xerez, Sporting de Gijón i Valladolid. L’ascens s’havia de dilucidar en 10 apassionants jornades.
Un 5-2 contra l’Sporting
La igualtat i emoció serien la tònica. Fins a quatre equips van arribar a l’última jornada amb opcions d’ascens. El Sabadell depenia d’ell mateix davant l’Sporting de Gijón. El conjunt arlequinat va fer un partit “sensacional”, segons expliquen les cròniques de l’època. Va passar per sobre de l’equip asturià. Al descans ja guanyava per 3-0 en una vella Creu Alta plena de gom a gom. A la segona meitat va culminar la victòria i l’ascens: 5-2 seria el resultat final. El duel va ser dirigit pel col·legiat internacional Pedro Escartín.
L’onze titular el coneixia l’afició de memòria: Pujol; Rubies, Martínez, Cardús, Aranaz, Bardina, Pueyo, Navarro, Gual, Pallàs i Patro. Curiosament, a la banqueta es va produir un fet poc habitual. A la lliga regular l’entrenador va ser José Luis Zabala, però a la fase final el substituiria Joan Armet, més conegut amb el nom de ‘Kinké‘. La ciutat va ser una festa després del partit i una gentada va arremolinar-se a la plaça de Sant Roc per celebrar l’èxit.
