Treure’s el carnet de conduir s’ha convertit en una cursa de fons on la paciència i la perseverança juguen un paper important, més enllà de les habilitats per aconseguir l’anhelat ‘apte’. A Sabadell, gairebé 8.000 alumnes es troben a l’espera d’examinar-se en la prova pràctica, segons dades de la Federació d’Autoescoles de Catalunya (FAC) facilitades pel Servei Català de Trànsit (SCT). “Cal tenir en compte que, a més, la Prefectura de Trànsit de Sabadell rep conductors d’altres municipis com Castellar o Sant Quirze, i això encara fa més gran el tap”, precisa Ester Solé, directora de l’Autoescola Gresol de Sabadell.
La conclusió general dels responsables de les autoescoles sabadellenques és clara: falten examinadors a tot Catalunya. De fet, la situació de col·lapse s’estén per municipis similars a la nostra ciutat. A la capital del Vallès Oriental, Granollers, n’hi ha més de 5.600. En l’entorn, destaquen també altres capitals de comarca com Mataró, amb 4.777 alumnes; Manresa, que en té 2.295; o Vic, amb 1.531 conductors en pràctiques pendents de rebre l’aprovació per començar a circular.
A Barcelona, el volum d’alumnes en standby és de 22.483. En tota la demarcació, la xifra supera els 50.000 i a tot el país frega els 70.000 alumnes, en una llista que incorpora nous membres a un ritme més alt del que es poden entregar els cartells amb la característica lletra ‘L’. En alguns casos, l’espera s’allarga per sobre del mig any. “Tenim exàmens cada deu o quinze dies i els examinadors no poden absorbir aquest volum”, reflexiona Solé.
Un mal “endèmic”
“Fa vuit anys que vivim aquesta situació. Qualsevol malaltia que no millora en tant temps, empitjora. I nosaltres cada dia estem pitjor“, sosté contundent Isidoro Almenara, director de l’Autoescola Arrahona de Sabadell. Entre els motius assenyalats, hi ha les jubilacions de professionals que no s’han cobert. En aquest sentit, apunten des del sector, Catalunya és a més un espai amb alguns hàndicaps, com l’idioma o el cost de la vida, que intervenen a l’hora de decidir venir a ocupar una plaça com a examinador.
Joan Carles Fresneda, director de l’Autoescola Can Rull afegeix un factor que també s’ha de tenir en compte en tot aquest còctel. “Els examinadors tenen una posició de risc”, diagnostica sobre les dificultats per ampliar la plantilla. En aquest sentit, el sistema CAPA (Capacitat per a les Proves d’Aptitud), implementat per la Direcció General de Trànsit (DGT) abans de l’esclat de la pandèmia, ha alentit encara més el procés. “És un mal endèmic. Abans funcionàvem per quotes i podien pujar a examinar-se més alumnes. Ara, estem totalment limitats. Les autoescoles no podem fer res”, sintetitza Fresneda.
Més examinadors
Segons les dades de què disposa Trànsit, hi ha 131 examinadors a Catalunya i, en les pròximes setmanes, se sumaran els 23 anunciats fa uns dies pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. El director de l’SCT, Ramon Lamiel, adverteix que els reforços dels últims anys, sigui amb interins o hores extra, no han evitat llargues llistes d’espera.
Fa una dècada, sostenen les veus, es podien examinar gairebé tots els alumnes que l’autoescola considerés que estaven preparats, amb certa fluïdesa. “Ara mateix només hi ha dos o tres exàmens al mes i des de Trànsit et marquen el nombre màxim d’alumnes”, exposa Almenara sobre el model avui. El fet que la part teòrica tingui un nombre de places molt més gran fa que, quan obtenen el primer apte, passin a engreixar una llista que no es pot reduir al ritme que convindria. El director de l’Arrahona lamenta que les administracions “no fan res” per solucionar un problema que està enquistat.
Com es pot respondre al nou context?
En el cas del centre de Can Rull, treballen espaiant les pràctiques dels conductors, havent-hi setmanes en què els interessats no s’arriben a posar al volant. L’autoescola opta també per frenar el moment de començar les pràctiques un cop assolit el vistiplau teòric, ja que allargar molt l’aprenentatge a la carretera podria ser perjudicial per a l’alumne. “Intentem que no comencin les pràctiques fins que no tinguem garanties que podran examinar-se quan estiguin preparats”, diu. Un període que no baixa d’un mínim de dos mesos.
Mentrestant, els futurs conductors ho accepten amb resignació i, avisen des del sector, “una inevitable frustració”. Als nervis habituals en aquest moment tan esperat se suma ara la incertesa de saber quan podran passar el tràngol. Tot plegat, desitjant no equivocar-se per no haver d’esperar a tornar a intentar-ho (molt) més endavant.
