“És una setmana complicada, es passa malament i fins i tot costa dormir els dies previs”. Així recorda l’exjugador arlequinat, Josep Maria Motoret Sala, una situació similar a la que li tocarà viure el Centre d’Esports aquest dissabte a Lugo, amb la permanència en joc, un escenari que s’ha repetit diverses vegades en diferents categories.
Hem volgut fer un viatge en el temps, rescatant partits agònics de l’última jornada en la qual era tot un ‘cara o creu’ per assolir l’objectiu de la salvació. Com s’afronta un escenari així? Exjugadors, tècnics i veus autoritzades de l’actual vestidor ens parlen de les sensacions i la seva experiència.
Antonio Hidalgo va conèixer les dues cares de la moneda. En la temporada 18/19 va celebrar una permanència inoblidable al Municipal d’Olot. “Vaig arribar en una situació desesperada, quan només faltaven 7 jornades. Ja havíem viscut una situació límit contra el Castellón i el record d’Olot és bestial en l’àmbit emocional, amb aquell desplaçament massiu d’aficionats… Només els que vam estar allà saben el que vam sentir. Dependre de tu i no haver de mirar altres resultats sempre és molt important”.
El mateix Hidalgo va experimentar el cantó amarg a Miranda d’Ebro en la temporada 20/21. “Veníem d’un any molt llarg, amb molt de patiment i al límit de les forces físiques i mentals. Depeníem d’altres, necessitàvem massa caramboles. L’equip va fer la feina, però no van acompanyar els resultats, un el del Lugo precisament… Jo crec que ara la situació és diferent i el Sabadell té més possibilitats si guanya. Li desitjo tota la sort del món”.
També va estar en els dos llocs el responsable de material del Centre d’Esports, el Jordi Bransuela, l’ànima del vestidor. “Els que tenim certa experiència en aquestes situacions sempre recomanem tranquil·litat i jo afegeixo sentiment. Que el jugador vegi que té tot el suport per donar la seva millor versió i estar concentrat al màxim. Aquesta temporada ha estat una muntanya russa i ara tenim una gran oportunitat.
Antecedents
Temp. 72/73: gran remuntada i final feliç
El Sabadell havia baixat a Segona A després de viure la seva millor època a Primera Divisió i va trobar-se en una situació molt compromesa. Llavors 4 equips baixaven i 4 més feien una promoció de permanència. L’arribada de Jaurrieta a la banqueta va propiciar una gran remuntada en la recta final arribant a l’última jornada amb opcions d’evitar la promoció. El Sabadell va guanyar el Racing Santander (3-0) a la Nova Creu Alta i havia d’esperar l’ensopegada del Córdoba a Múrcia. La carambola es va produir.
Primera Divisió: Cadis i San Mamés
En l’última etapa de dues temporades a Primera Divisió, el Sabadell va viure una jornada final decisiva. En la 86/87, havia de puntuar a Cadis en el ‘play-off’ de descens, després de jugar 48 hores abans el famós partit de la repetició contra Osasuna, per assolir la permanència. Un 0-0 de màxim patiment davant un rival que no es jugava res va desfermar l’eufòria de l’afició, que ho va celebrar pels carrers de la ciutat i va anar a l’aeroport a rebre els jugadors.
Molt diferent seria el desenllaç un any més tard (1987/88) a Bilbao. Amb sis mil aficionats arlequinats a les graderies de l’antic San Mamés i sota una gran tempesta, el Sabadell va caure (2-0) davant un Athletic que ja ho tenia tot fet en una lliga per oblidar. La victòria hauria servit per evitar el descens directe perquè Valencia i Mallorca van pactar un empat de conveniència. Al final, llàgrimes i decepció després d’una pèssima gestió del partit del tècnic De la Cruz, que va deixar a la banqueta dues peces claus com Periko Alonso i Lino de manera incomprensible.
Sabadell-Espanyol B i… prima a la ‘Grama’
Militant a Segona Divisió B, la temporada 95/96 va tenir un final no apte per a cardíacs. El tècnic Garcia Llamas (epd) va reactivar un equip gairebé sentenciat per arribar a l’última jornada amb opcions. Havia de guanyar l’Espanyol B a la Nova Creu Alta i esperar la derrota de l’Ontinyent a Santa Coloma de Gramenet per evitar el descens directe. Van passar les dues coses. Triomf arlequinat amb suspens (3-1, amb remuntada) i un 6-3 de la ‘Grama’… amb una prima d’un milió de pessetes pel mig. Després, el Sabadell encara va haver de patir a la promoció contra el Leganés B per arrodonir la salvació.
Caravana arlequinada a Saragossa
La lliga 2001/02 també va viure una última jornada de nervis i transistors. El Sabadell volia evitar el tràngol de la promoció: necessitava guanyar al filial del Zaragoza, fora del ‘play-off’ pel descens del primer equip, i alguna carambola. La Romareda semblava la Nova Creu Alta i l’equip de Pere Valentí Mora no va fallar: 1-3. Curiosament, el Terrassa va col·laborar amb un dels resultats favorables amb el seu empat contra el Beasain. Josep Maria Sala va fer un dels gols i recorda la situació: “No és el mateix la il·lusió de lluitar per pujar que l’angoixa per evitar perdre una categoria. El jugador n’és molt conscient i ho passa malament, com l’staff, el club i sobretot l’afició”.
L’extrem patiment a Mataró i Peralta
Jugava amb foc el Sabadell. En la 03/04, una ratxa final nefasta el va conduir a un duel decisiu a Mataró per evitar el descens a Tercera. Només li valia guanyar a un rival descendit, però primat per diferents cantons. Un gol d’Orife va ser suficient i el tècnic d’aquell Sabadell, el mític Roberto Elvira, encara recorda “la gran parada del porter De la Fuente en l’última jugada del partit”. Va salvar-se el Sabadell, però la resta de resultats el van condemnar a una promoció que va guanyar contra el Peña Sport.
Reconeix que “costa molt gestionar les emocions en aquestes situacions perquè no és un esport individual sinó col·lectiu i depèn tot del grup. És important que els jugadors es donin suport entre ells”. Com a entrenador ho va passar molt malament: “en el meu cas pitjor perquè era el meu equip i tot pesa molt més. Tampoc pots exterioritzar la teva preocupació pensant en com pot afectar el vestidor”. Roberto recomana “evitar un excés de revolucions”. En la temporada següent, de nou amb Mora a la banqueta, el Sabadell va tornar a salvar-se en l’última jornada amb un gol de Marcos al Peralta (1-0).
El pitjor fracàs esportiu de la història
El maig del 2006 el Sabadell va viure un dels episodis més negres amb el descens a Tercera Divisió. De fet, va convertir-se en el pitjor fracàs esportiu de la història perquè baixava a la quarta categoria del futbol estatal. Hi havia militat abans (93/94), però a conseqüència d’un descens administratiu. Tot plegat després d’una temporada nefasta, amb quatre entrenadors. Manolo Fernández va arribar massa tard per evitar la desfeta que va consumar-se amb un 0-3 davant el Llevant B en una Nova Creu Alta resignada. No va ser necessari mirar els altres resultats, que tampoc van acompanyar.
Olot, més enllà del futbol
Una pèssima ratxa del tècnic Kiko Ramírez, substitut de Seligrat, va conduir el Sabadell a una recta final de lliga de gran patiment en la 2018/19. Antonio Hidalgo va ser l’aposta, arriscada, i va sortir bé, amb l’episodi final a Olot que va anar més enllà del tema futbolístic. La massa social del Centre d’Esports va empènyer Pol Ballesteros a marcar els dos gols davant un rival que va complir el tràmit de la millor manera. Un amic per sempre.
Les llàgrimes de Miranda d’Ebro
L’últim antecedent, en aquest cas negatiu, és el de Miranda d’Ebro en la darrera experiència a Segona A. El Sabadell va remar moltíssim per morir a la vora. Va guanyar (0-2), però necessitava almenys dues de tres possibles caramboles. L’Espanyol es va passejar a Alcorcón i el Lugo va aprofitar la passivitat del Rayo Vallecano. Al final, llàgrimes a Anduva. Un gol, un punt, van condemnar l’equip d’Antonio Hidalgo.
