L’Assisi és un gos que ret homenatge a Sant Francesc d’Assís –Francesco d’Assisi en italià– i treballa, precisament, a aquesta escola sabadellenca. És tranquil, afectuós, té cura dels més petits, ajuda els nouvinguts a adaptar-se a l’escola i juga amb els més de 470 alumnes que diàriament habiten el centre. La seva arribada a la Creu de Barberà va ser molt emocionant. Amb només tres mesos de vida, va aterrar al col·legi reposant dins d’una caixa. Era el 4 d’octubre del 2016, data molt assenyalada en el calendari franciscà. És, precisament, el dia de Sant Francesc, una jornada festiva molt celebrada al centre escolar.
“Aquest cadell és vostre, jugueu amb ell i cuideu-lo”, va dir en aquell moment el frare i director del Sant Francesc, Carlos Fuentes, mentre tenia entre els seus braços el golden retriever cadell. Aleshores, el pati va esclatar en aplaudiments i onomatopeies que denotaven sorpresa. I, fins i tot, revela l’Assisi, alguna llàgrima. Des d’aleshores, la forma d’educar en aquest col·legi va evolucionar. En primer lloc, perquè l’Assisi va portar una lliçó que identificava precisament el seu sant: l’amor i el respecte pels animals.
L’Assisi a la classe de P4/ Victòria Rovira
I, d’altra banda, perquè ensenya als més petits el sentit de la responsabilitat. Cada grup d’alumnes té una tasca sobre l’Assisi: perruqueria, veterinari, alimentació… Els nens també passegen la seva mascota mentre mantenen converses amb anglès entre ells. I, després de molts intents frustrats de mantenir els patis nets, ara els alumnes sí que se’n fan càrrec perquè si surt l’Assisi a jugar, podria ingerir quelcom que li fes mal.
El jove golden ha causat furor fins i tot a la zona del Port d’Andratx (Mallorca), on va passar les vacances entre banys mentre el sol queia per l’horitzó. Durant la seva estada, va rebre més de 180 cartes de l’alumnat que el trobava a faltar i visites de nens mallorquins desitjosos de conèixer-lo. Les postals i cartes col·leccionades ara les custodia a l’entrada de l’escola, on rep els alumnes de bon matí, juga i s’hi passa part del dia.
A les 17 h, quan els nens s’acomiaden, els respon amb un efusiu moviment de cua, es deixa acariciar sense oposar resistència i s’espera pacientment que l’escola quedi buida. Sap que és hora de descansar, l’escola s’ha quedat massa gran per a ell sol. De camí cap a casa seva, el convent, va badallant i es prepara per afrontar un nou dia amb l’energia i entusiasme que el caracteritza.
