Hi ha alumnes que no triguen a adonar-se que la vida acadèmica de quatre parets i pissarra no va amb ells, se’ls fa feixuga. En canvi, l’aire fresc de la jardineria, la floristeria i el món rural, sí que els engresca. Per això és necessari oferir estudis que s’adeqüin a aquesta vocació. A la comarca, s’imparteixen a l’Institut de Formació Professional de Castellar del Vallès i reben el nom de cicles formatius de la Família Agrària. En aquest centre s’ensenyen oficis relacionats amb el camp i la natura, sobretot d’un àmbit pràctic d’aprenentatge.
Un hivernacle farcit de plantes, una renglera d’hortes sembrades, arbrat –ara completament pelat–, una zona enjardinada, gespa ben retallada i una petita bassa configuren bona part del’institut, que està situat enmig del polígon industrial del Pla de la Bruguera. A dins d’una nau, un despatx atapeït de professorat, un taller amb un fotimer d’eines i l’aulari acaben de conformar l’institut.
Un estudiant de l’institut escapça les males herbes dels horts / G.PLANS
El centre va créixer a sobre d’un sòl erm, descuidat, dipòsit de runes. Envoltat dels camions que ronden per la zona, de mica en mica i gràcies a l’energia del personal docent que creu fermament en el projecte, l’institut ha quedat ben encatifat de verdor. Avui està més buit que normalment, ja que gran part dels alumnes són en una de les excursions que es programen durant el curs. A dins la nau, Lissete Vall, coordinadora pedagògica, ensenya a destriar llavors a dues alumnes.
A l’exterior, immers en el brogit d’una màquina desbrossadora a motor, l’Àlex escapça les males herbes d’un dels horts. És estudiant del Programa de Formació i Inserció (PFI), que aquest any s’imparteix per primera vegada al centre. Es tracta d’un curs que té un vessant professionalitzador, concentrat en un any, amb estades de pràctiques en empreses incloses. Va adreçat a menors de 21 anys que, en la majoria de casos, no han obtingut el títol de l’ESO.
“L’ambient és molt familiar, molt enriquidor”
“Quan els estudiants entomen aquesta formació, molt més pràctica, sovint amb contacte a l’aire lliure i utilitzant eines, en general s’engresquen. I moltes vegades això és un al·licient per motivar-los i revertir la seva situació escolar”, detalla Xavi Alabern, professor de l’institut.
Ara bé, el perfil de l’alumnat del centre és molt ampli i heterogeni. “Tenim persones adultes, molt valentes, que volen fer un canvi radical a la seva vida. I, o bé perquè s’han quedat a l’atur o perquè volen canviar de feina, decideixen començar a estudiar els cicles formatius de la Família Agrària. A més, hi ha estudiants que tenen molt clar que aquesta és la seva vocació”, assenyala Berta Tàsias, directora del centre. “L’ambient és molt familiar, molt enriquidor”, afegeix.
Pel que fa al professorat, la majoria combina la tasca de docència amb el treball en la pagesia o la jardinera. I tots eduquen sota el paraigua d’una sobirania alimentària responsable, sense la utilització de químics i prioritzant plantes mediterrànies que tenen baixes necessitats hídriques.
Èxit en inserció laboral
El centre va néixer el 2013, integrat a l’Institut Castellar. Des d’aquest setembre, però, se n’ha segregat i funciona amb independència. S’hi ensenyen dos graus mitjans que, com a sortida laboral, ofereixen treballar de peó: un de Producció Agroecològica i un altre de Jardineria i Floristeria. També s’imparteix un grau superior, de Paisatgisme i Medi Rural, que formem tècnics. I hi ha feina assegurada.
“En jardineria, hi ha més demanda laboral que no pas alumnes podem oferir. Al Vallès hi ha molts espais públics i urbanitzacions per cuidar-ne el verd”, informa Tàsias. A més, els estudis –explica la directora– es recolzen en una bona teoria complementària, per aportar rigor i professionalitat al mercat laboral. “És una necessitat d’aquest sector. I nosaltres volem donar més valor a aquest ofici, que se’l mereix”, expressa Tàsias. A ella –confessa– li hauria agradat haver pogut triar aquests estudis, anys enrere. Però encara no existien.
