Com pot ser que milions d’alemanys perdessin l’oremus fins a abraçar el nazisme i acceptar l’assassinat en massa de persones jueves? Probablement, la resposta és més a prop del que ens pensem. I s’expliqui –almenys en part– en la mateixa psicologia humana. Això és el que s’intueix del cèlebre i involuntari experiment conductual que un professor dels Estats Units, Ron Jones, va portar a terme l’any 1967 a un institut de Palo Alto (Califòrnia). Com que els seus alumnes no entenien com una gran part de la societat alemanya podia haver caigut en tal estat d’alienació, Jones va intentar fer-los veure que deixar-se portar per la massa és molt més fàcil del que sembla. I que tothom hi pot caure. L’experiment se li va escapar de les mans i Jones va ser expulsat del sistema educatiu durant 10 anys. Alerta spoiler: tot i que la història és prou coneguda, és el moment d’aturar la lectura per a qui no vulgui saber el desenllaç.
El final es pot entendre anant al Teatre La Bàscula (carrer de Gorina i Pujol, 60) a veure L’onada, amb funcions per al 28 i 29 de febrer i l’1, 6, 7 i 8 de març. La Bàscula recupera aquests fets en una adaptació de Miquel Serra per a Cia Tatxa, una de les companyies residents juntament amb Escènics i el mateix grup de teatre de La Bàscula. “L’obra L’onada demostra que persones normals, fins i tot amb formació, són susceptibles de deixar-se portar pel grup i ser manipulades si hi ha un lideratge potent”, explica Serra.
Novel·la, film i teatre
Els fets de Palo Alto han inspirat diverses narracions. La primera iniciativa va ser de Todd Strasser (sota el pseudònim de Morton Rhue), qui es va adreçar a Ron Jones i li va demanar permís per reconstruir la història. Tot i això, el resultat va emprenyar Jones, que considerava que el novel·lista havia afegit massa elements inventats, com ara una història d’amor entre dos alumnes. La novel·la està editada tant en català com en castellà (editorial Takatuka).
Més recentment, aquests fets van aconseguir atenció mundial gràcies al film La Ola (Dennis Gansel, 2008), una adaptació del llibre. “És clar, el director encara exagera més els fets i fins i tot canvia el final de la història i afegeix una tràgica mort”, diu Serra.
Però llavors, amb quina versió es queda l’adaptació de La Bàscula? Doncs ni amb una ni amb l’altra. “El Teatre Lliure es va posar en contacte amb Ron Jones i van fer una versió teatral bevent directament del relat original”, explica Serra, que va veure l’obra al teatre barceloní i va quedar enlluernat per aquesta història. “Vaig intentar aconseguir el llibret del Lliure, però s’ha perdut la tradició d’editar els guions”. Així que Serra va fer servir els diàlegs del llibre com a base, però només pel que fa al relat que concordava amb el de l’obra del Lliure.
Els experiments psicològics han estat molt habituals en el segle XX, com ara la teoria conductual d’Ivan Pávlov, l’experiment Milgram (basat en descàrregues elèctriques a desconeguts, complint ordres) i el de la presó d’Stanford (sobre l’abús per sobre les altres persones quan algú ostenta el poder).
Funció a La Bàscula, aquest cap de setmana passat / CEDIDA
