La tercera edició de MetallVallès (2018-2020) acabarà el mes d’abril. Dijous, però, al CEI de Can Roqueta es va fer la clausura oficial amb el lliurament de diplomes a les empreses i entitats que hi han col·laborat. A l’acte, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va expressar que MetallVallès demostra que “hi ha vida més enllà de Barcelona i el Vallès és un motor de país”, i va afegir que és una prova d’una experiència publicoprivada. A més, va avançar que aquesta iniciativa es podria implantar en altres àmbits sectorials.
Des del 2015, MetallVallès ja ha atès 794 persones. A les tres edicions del programa hi han participat un total de 432 persones i s’han fet 640 ofertes de feina. Hi ha hagut 379 insercions.
Network Talent
“Busquem especialistes”. Aquest era l’objectiu principal de la responsable de Recursos Humans de Galí de Sentmenat, Núria Jerez, que va participar ahir en el Network Talent MetallVallès que es va celebrar dijous al matí al Centre d’Empreses Industrials de Can Roqueta. Una vuitantena de professionals a l’atur es van entrevistar amb els representants de 14 companyies de la comarca del sector del metall per aconseguir alguns dels llocs de treball que oferien.
A Galí buscaven un soldador especialitzat en acer, un enginyer per a millora de processos o un delineant amb experiència en la indústria metal·lúrgica, i una administrativa de compres especialitzada en compra de material de proveïdors. “El metall és un sector en què hi ha molta gent treballant, però buscar algú costa molt perquè està molt especialitzat”, va assenyalar Jerez.
També oferien llocs de feina molt concrets a Kostal Eléctrica, de Sentmenat –perfils de muntatge, i manteniment, operaris d’injecció de plàstic i de pintura–. La representant de la companyia, Sandra Yeste, va explicar que “és molt difícil de trobar perfils especialitzats en motlles, mecànics, pintura i manteniment”. Dins dels requisits, l’edat també un element clau.
El director general d’Insercad Electrónica, Jaume Nicolás, cercava ahir personal jove per “donar un empenta a l’empresa”. Amb 32 empleats, la firma sabadellenca pretenia trobar un candidat a qui poder formar a la companyia per dirigir la producció. Per contra, Jonathan Ríos, d’Aïlla Tancaments per a la Llar, de Sabadell, buscava oficials de primera. “Necessita un mínim d’experiència d’haver treballat al sector almenys 4 o 5 anys”, va indicar.
“Desesperat”
A l’altra banda de les taules, els candidats tenien històries i perfils diferents. El sabadellenc José Tomás Ramírez, de 39 anys, té més de 20 anys d’experiència en el metall però concretament en el tall per làser. Ara fa vuit mesos que està a l’atur. “Quan vaig començar era dels primers en aquest ofici i ara hi ha poques ofertes”, va lamentar. Un altre cas era el de Diego Carrasco, de 50 anys, un dels damnificats de l’ERO a Huayi Compresor Barcelona, de Sant Quirze, on treballava a l’àrea de mecanitzats. “Hi ha ofertes de feina, però ara estic mirant coses per formar-me més”, va afirmar.
Una situació diferent era la de Ricardo Villatobas, de 50 anys, que des del 2017 està a l’atur. “No em donen feina per l’edat”, argumentava aquest sabadellenc, que esperava tenir més sort a les entrevistes al CEI de Can Roqueta. “Estic desesperat”, afirmava Óscar Moreno, un altre candidat de Sabadell, que fa tres mesos que està a l’atur després de treballar 12 anys en una empresa del sector que va tancar.
