Ciutat

L’UCI deixa seqüeles als malalts de la Covid-19

Els efectes físics de la sedació i la intubació obliguen a una recuperació que pot durar mesos

L’hospital Parc Taulí ha donat d’alta a un miler de pacients per coronavirus. Ahir dimecres, ja eren 1.039 els casos de recuperació per la pandèmia a l’hospital sabadellenc. Tenir l’alta, però, no implica haver guanyat la batalla al virus: els efectes físics de l’epidèmia són nocius per als pacients, especialment en els malalts que han rebut un tractament agressiu a l’UCI. “D’una manera o una altra, la majoria d’ingressats necessiten l’atenció del personal de rehabilitació”, assenyala la metgessa especialista en Medicina Física i Rehabilitació del Parc Taulí, Nanda Caballero, que encapçala un equip de mig centenar de professionals a l’hospital sabadellenc.

L’impacte de l’UCI

Febre, fatiga, dolors musculars, alteracions gastrointestinals, complicacions respiratòries i pneumònia són els símptomes directes de la Covid-19. No obstant això, pràctiques com la intubació, la sedació i l’ús de relaxació muscular –molt comunes a les UCIs– salven vides, però poden deixar seqüeles en els pacients.

“Les repercussions són físiques, respiratòries i psicològiques”, apunta Caballero, que adverteix sobre les conseqüències immediates: “La sedació perllongada és el nostre gran enemic. El cos queda debilitat i li costa tot”. Aquest quadre té nom: la síndrome DAUCI (debilitat adquirida a l’UCI), que pot implicar un procés de sis mesos per recuperar la condició física prèvia.

Juntament amb la DAUCI, hi ha altres complicacions associades al procés de recuperació, com problemes trombòtics, complicacions derivades de l’enllitament i alteracions neurològiques i psicològiques. Aquestes són les que han pogut identificar, encara que des del Taulí reconeixen que l’experiència amb la Covid-19 és massa curta i encara no han pogut identificar els seus efectes a llarg termini.

Resposta dins i fora de l’hospital

Els quadres clínics que sí que s’han pogut identificar expliquen la reorientació dels esforços al Parc Taulí. Si fa dues setmanes s’havia arribat al pic d’estrès hospitalari i la mobilització responia a l’allau de nous casos, ara ha vingut una segona onada: la de les recuperacions post-Covid-19. “Hi ha hagut ingressos a l’UCI de fins a 25 dies i ara comencen a sortir com poden”, explica Caballero.

L’equip de Medicina Física i Rehabilitació s’ha activat dins i fora del centre per recuperar la qualitat de vida dels pacients. En els casos més greus, es realitzen tractaments en el mateix centre, manejos posturals i de la respiració per minimitzar complicacions futures. Així mateix, s’ha habilitat un dels espais de teràpia a l’edifici Albada del complex hospitalari. Fora de l’hospital, molts pacients realitzen rehabilitació domiciliària i a tots ells se’ls adverteix de no fer sobreesforços i estar pendents dels anomenats símptomes d’alarma: tos, pressió respiratòria, fatiga o palpitacions. Pròximament, el Taulí té previst que els pacients puguin seguir la rehabilitació des dels CAPs.

El confinament s’ha fet notar

El nombre d’ingressats va marcar el seu mínim ahir al Taulí des del passat 25 de març: 336 pacients atesos a l’hospital sabadellenc. La davallada de casos s’ha consolidat amb les mesures més estrictes. S’està un 46% per sota del pic hospitalari de la pandèmia –3 d’abril– i, tot i que el decreixement s’ha alentit, cada dia es registren un 3,9% de casos menys que en el dia anterior (de mitjana en les darreres dues setmanes). D’aquesta manera, s’aprecia la resposta positiva al confinament més estricte –aplicat entre el 30 de març i el 13 d’abril a Catalunya– en el nombre de casos.

Pel que fa a la mortalitat, també s’aprecia una caiguda considerable. S’ha passat del balanç tràgic de 74 víctimes mortals al Parc Taulí durant la segona setmana de confinament a 31 la setmana passada –la cinquena de l’estat d’alarma–. I pel que fa a les altes, la tendència ha estat pràcticament inversa: sis de cada deu casos de recuperació (62%) s’han produït en les darreres dues setmanes. Es compleixen les previsions, però ara més que el què, s’ha de mirar el com. “La gent se n’està sortint. Ara cal veure com se’n surt”, insisteix la doctora Caballero.

Fotografies de Victòria Rovira

Comentaris
To Top