Després de 14 anys hi va haver eleccions a la Cambra de Comerç de Sabadell. Ramon Alberich va ser escollit com a president en un plenari i un comitè executiu que es va renovar en més del 50%. Després d’uns primers mesos de presa de contacte i l’inici de la feina de suport a les empreses de la demarcació, la crisi de la Covid-19 ha arribat sobrepassant totes les expectatives per esquinçar l’economia local i mundial.
Com han canviat les prioritats?
És cert que ara és una qüestió de prioritats i han canviat. El primer que s’ha de fer és donar atenció i suport a les empreses perquè l’impacte de l’aturada de l’activitat de la pandèmia sigui el menor possible.
I la Llei de Cambres és més necessària que mai?
No deixa de ser una necessitat en tot moment perquè les Cambres catalanes estem sense un marc legal actualment i, per tant, amb alguns aspectes que estan pendents de resoldre. Des del 2014 la Generalitat té pendent promulgar aquesta llei. Estem parlant de molts anys amb un buit legal. Les cambres estem intentant fer una funció pública de suport a les empreses i no tenim un finançament públic per poder dotar de recursos necessaris. Això ens porta a situacions de certa feblesa financera. Però això estaria en un tercer lloc en ordre de prioritats.
Quines són les primeres?
Ara ens preocupa més un pla de suport a les empreses. Ens hem adherit a la campanya Que cap empresa tanqui. Hi estem concentrant una sèrie de serveis d’assessorament que siguin individualitzats. Ara és el moment que les empreses facin l’anàlisi de la seva situació actual i futura. Cal un servei individualitzat perquè es veurà en dubte la viabilitat de moltes a causa dels dos últims mesos. Fins al març l’objectiu del teixit productiu era aplicar la innovació i la internacionalització per créixer. Ara és sobreviure.
Com es fa perquè les empreses no tanquin?
A finals d’any, ja es veia una necessitat de transformació dels models de gestió i d’activitat de les empreses. La Covid ha estat un accelerador brutal d’aquesta necessitat. Hi ha una primera prioritat que és intentar mantenir-se vius. L’aturada forçada de l’activitat significa deixar de facturar de forma traumàtica. Això està associat al fet que les empreses puguin disposar d’una tresoreria per fer front a les despeses que continuen tenint i a l’espera de poder començar a tenir ingressos amb les vendes. A la Cambra hem estructurat una sèrie de sessions formatives de cara a la gestió de tresoreria perquè també creiem que és essencial. Les empreses han de poder fer una gestió molt fina. Això les mantindrà vives.
I després?
A partir d’aquí serà l’adaptació a la nova situació amb una activitat menor de la que ja teníem. La feina ja no serà tan presencial sinó que serà a través de mitjans digitals. Això requereix una digitalització de les empreses. No només és una qüestió tècnica, sinó també de gestió i s’ha de saber gestionar bé una activitat que es fa a través de xarxes i tots els aspectes de logística i atenció al client han d’adaptar-se a la nova forma de fer.
I tot això s’ha de fer sense ajudes directes a les empreses?
Si comparem les mesures d’altres països de la Unió Europea i les que s’han dut a terme aquí, les d’Espanya són insuficients i poc decidides. Volem que hi hagi un suport al manteniment i el salvament de les empreses. Hem d’intentar que el teixit econòmic que existia abans de la Covid-19 es mantingui. Cada activitat que tanca s’enduu amb ella una inversió que ha fet l’empresari i que es perd. Una activitat nova requereix fer una nova inversió, parteix de zero. S’han de preservar per la inversió i pels llocs de treball que tenien. Hem de trobar sortides per a la viabilitat, sigui mantenint-les o que altres empreses puguin aprofitar aquestes inversions que ja existien i mantinguin els llocs de treball. Hem de preservar el teixit econòmic. Com veu la situació de desocupació a la ciutat.
Es tornarà a les dades d’atur del 2008?
Les previsions és que la taxa d’atur augmentarà dramàticament. Però hem de ser relativament optimistes. Com a la resta d’Europa, i ha estat un encert, s’han posat sobre la taula els ERTOs. La virtut que tenen aquests instruments és que conserven la relació laboral. Teòricament no s’han destruït els llocs de treball. És cert que aquestes empreses que no seran viables i que es veuran abocades a tancar generaran atur. En la mesura que siguem capaços de mantenir les activitats, el nombre de llocs de treball que desapareguin serà menor. Si a la crisi del 2008 ens vam situar en taxes del 20% d’atur, espero que ens puguem quedar per sota. Però hem de ser realistes, ens trobarem en taxes d’atur altes. El que cal és endegar programes de formació per aprofitar el màxim les oportunitats que generin.
Quines oportunitats laborals hi haurà?
Hem vist que aquelles persones que en el turisme i la restauració han quedat a l’atur i tenien coneixements d’idiomes es poden formar i orientar-los al comerç internacional. Creem una borsa de treball per poder donar oferta a les empreses que augmentin l’activitat internacional.
Quina opinió li mereixen les mesures que s’han fet des de l’administració local a Sabadell?
Hem valorat molt positivament el fet que l’Ajuntament hagi sigut ràpid en la proposta d’un pla de xoc. Valorem molt bé les mesures socials i també l’àmbit de suport a l’activitat econòmica. Però no acabem de veure el pla d’ocupació que orienta una partida molt important a l’ocupació d’un grup de persones. Creiem que aquests recursos s’haurien d’enfocar més a generar encàrrecs i feina a les activitats de la ciutat. L’Ajuntament no ha de ser un contractador temporal d’unes poques persones, perquè no té un efecte multiplicador. Sabadell començava a treure el cap just ara que arriba la crisi.
La ciutat està ben posicionada per sortir-se’n?
La crisi aquesta no deixa de ser una oportunitat perquè ha afectat tothom. Hem de saber aprofitar-la. El més important és que deixi de banda els debats i les paraules i s’entri en acció. Hem d’actuar tots i alineats. Una de les coses que m’estan preocupant és que l’Ajuntament va sortir amb una proposta de pla de xoc i després hem vist com altres àmbits polítics han començat a treballar amb els seus plans de xocs individuals. M’hauria agradat que a partir d’un eix central s’haguessin incorporat amb un ànim constructiu de millorar la proposta. Em fa la sensació que ens farà perdre temps. I ara el que no tenim és temps, anem a contrarellotge i hem de ser el més eficient possible. Vull fer una crida perquè no ens entretinguem en debats de les formes. Ara l’important és fer coses.
