Situació complicada. És potser l’esport amb més contacte i aquesta circumstància el podia condemnar a l’ostracisme més absolut. Finalment, es juguen les lligues considerades estatals. No és el cas, però, de les competicions autonòmiques, suspeses sense data, com passa en tots els esports. Com ho està vivint el Sabadell Rugby Club? El jugador i vicepresident Oriol Ferran reconeix que “és una situació molt atípica, però tampoc ens queixem perquè tots els esports es troben igual. Tenim assumit que aquesta temporada no tindrem competició”. Fins i tot s’havia parlat d’un possible canvi del reglament per afavorir menys contacte, però l’Oriol és contundent: “Això ja no seria rugbi, és impossible mantenir-se a un metre i mig de distància…”.
Només la meitat
El mes de setembre van començar a entrenar després de sis mesos sense cap mena d’activitat. El confinament va ser absolut. “Ens va fer ràbia haver de parar perquè els dos equips sèniors es trobaven en un gran moment i podíem completar una molt bona temporada. No va ser possible.”, admet l’Oriol. Els entrenaments, però, han topat amb un nou hàndicap aquestes últimes setmanes: el confinament d’àmbit municipal. “Això ens limita moltíssim. Entre els dos equips, masculí i femení, tenim uns 20 jugadors que viuen fora de la ciutat: a Barcelona, Cerdanyola, Montcada, Granollers… I tampoc podem disposar dels dos entrenadors. Això fa que entrenem a mig gas, gairebé sempre amb la meitat d’efectius. És una situació atípica i també va frenar l’entrada de nous jugadors”.
De totes maneres, Oriol Ferran està satisfet perquè han seguit tots els protocols establerts i només “es va haver d’aïllar l’equip masculí per un cas positiu. Vam crear fins i tot bombolles de sis jugadors per no barrejar-se”. Econòmicament també s’han ressentit. “No juguem partits i, per tant, no utilitzem les instal·lacions de Roureda, però entrenem a l’Olímpia i Sant Oleguer i l’Ajuntament ens cobra les tarifes”, diu. La il·lusió se centra ja en la nova temporada per començar a normalitzar les competicions.
