Després de gairebé un any de pandèmia, la vida dels sabadellencs s’ha vist trasbalsada, restringida i tocada pel coronavirus fins a un punt més enllà de les limitacions per seguretat sanitària, la salut física o el daltabaix econòmic que se n’ha derivat. Ja no és nou sentir que la Covid-19 ha tingut efectes profunds en les nostres emocions, i que ha significat un punt d’inflexió en les vides de la majoria dels ciutadans.
I en pocs àmbits és més clar veure fins a quin punt ho ha sigut que en les creences, un àmbit que moltes vegades recau en la fe religiosa. “La situació ens ha ajudat a anar una mica més a allò essencial, fer-nos algunes preguntes i buscar respostes”, indica el rector de l’església de Sant Fèlix, Francesc Xavier Farrés. Per ell, és normal replantejar-se moltes coses a la vida en un moment en què els contagis i les morts a causa del virus es compten per milers, i més encara si la malaltia ens ha tocat de prop.
Imatge de Francesc Xavier Farrés, rector de l’església de Sant Fèlix/ VICTÒRIA ROVIRA
“Hi ha gent que es pregunta el sentit de la vida, especialment en moments en què t’ho veus al davant”, afegeix Oriol Pallàs, mossèn del santuari de la Mare de Déu de la Salut, que comparteix que, efectivament, hi ha gent que redescobreix la fe en moments de dificultat: “Davant la malaltia de molts familiars seus, doncs ve a posar-li una espelma a la Mare de Déu”, indica. I és que la religió té per a molts feligresos un paper important a l’hora d’enfrontar les situacions complicades i dures de la vida.
Tot i això, no es tracta només d’anar a pregar per resoldre un problema puntual, sinó que la mateixa activitat del culte pot servir per acompanyar en els temps difícils. Així ho creu Joan Nadal, rector de la parròquia de la Puríssima Concepció de la ciutat: “Poder venir aquí i assistir a l’eucaristia és molt per a la gent, i a vegades és una de les poques activitats que poden fer”.
Més feligresos i més joves
Potser per això, per a molts la pandèmia ha significat l’oportunitat de redescobrir la religió. Tant des de Sant Fèlix com des de la Puríssima diuen que han vist com els seus fidels augmentaven en nombre. El mossèn d’aquesta última, fins i tot, s’atreveix a donar xifres, i explica que veu com vora un 20% dels que assisteixen a les misses és gent nova. “Potser no venen cada diumenge, però els vas veient”. També diu que l’increment de fidels durant el culte s’ha notat de forma telemàtica, i assegura que “la missa de La 2 tenia una audiència d’un 7% i ara està a 10,6%, per sobre de molts programes”.
Per la seva banda, Farrés assegura que “a la primera missa de les 7.55 h, la de cada dia, notem un increment, i a més de gent molt jove; al revés del que potser podria semblar”. Nous fidels que, moltes vegades, no només assisteix a l’eucaristia, sinó que també reben els sagraments: “Tenim tres nois que s’han acostat per rebre el baptisme; és gent que no estava batejada i que ara ve a fer la primera catequesi per entrar a l’església”, assegura Farrés. Alhora, afegeix que molts cops, els nouvinguts certifiquen un “impuls nou de molta gent més jove”.
Joan Nadal, rector de la parròquia de la Puríssima Concepció/ TONI ALFARO
En canvi, admet, “hi ha hagut algunes persones grans que no han tornat a venir a missa”, moltes vegades per inquietud dels seus fills. “No sé si la gent està descobrint la fe, però si més no la pandèmia els ha fet pensar”, resumeix Nadal. A més, tots ells admeten que aquesta fe és clarament més intensa, i que la gent mostra més devoció que no pas abans de la pandèmia.
La religió, en el dolor i l’esperança
Aquesta intensitat de la fe sembla haver augmentat a conseqüència de diferents factors. Potser el més important ha sigut la impossibilitat de dir adeu a familiars i amics que van marxar durant les etapes més virulentes de la pandèmia, i ha augmentat la necessitat de sentir-se acompanyat de molts sabadellencs. “Una de les coses que van ser més doloroses va ser que quan la gent es moria no es podia celebrar res, i anaven directament al tanatori per seguretat”, recorda el mossèn Pallàs.
“Ara hi ha molta gent que demana una missa per al seu pare, per al seu germà o per a qui sigui que va morir en aquest temps”, diu. Per la seva banda, Francesc Xavier Farrés assenyala que es van donar situacions realment complexes, en les quals s’obligava que només ell i un familiar poguessin dir adeu al difunt. Els mossens remarquen que tot i que el paper de l’església en èpoques com aquesta és molt ampli, potser el més important és donar consol.
“Hem de consolar, perquè hi ha molta gent que ho està passant malament, sigui per la mort de familiars o perquè es troba sol”, afirma el rector de la Puríssima. Encara més: per a Pallàs, acudir a l’eucaristia en cerca de consol és una experiència de refugi amb algú que ens aculli: “És tenir algú més gran que digui: ‘Va, jo t’acompanyo, jo sofreixo amb tu i anem cap endavant’”.
Oriol Pallàs, mossèn del Santuari de la Mare de Déu de la Salut/ TONI ALFARO
La religió també implica, però, una esperança “que no és un optimisme banal, sinó que està fonamentada en Déu”, assegura Nadal, tot recordant que a Sabadell ja hi ha tradició de donar gràcies per superar les malalties a través de ritus com l’Aplec de La Salut, que celebra la superació d’altres malalties com la pesta negra o el còlera: “Ja hem passat per aquí, i és com per Jesucrist: hem passat per la mort però hi ha la resurrecció” resumeix.
Sobre els seguidors que quedaran després de la pandèmia, cap d’ells té clar si seran més o menys que abans. Tot i això, asseguren que la fe seguirà sent una ajuda capital per a la nostra societat. “La gent que viu la fe, la vivia abans i la seguirà vivint en el futur”, finalitza Farrés.
