La Fundació Bosch i Cardellach ha iniciat aquest dimecres un cicle de dues sessions titulat El Parc Catalunya, naturalitzar la ciutat. Una reflexió després de 40 anys del Parc Catalunya (1979-2021) . Organitzats juntament amb l’Adenc, els dos actes serviran per concloure l’exposició que es va fer pels 25 anys del parc el 2019 i que va quedar interrompuda en el canvi de mandat. Ara se’n reprèn el fil i en la segona sessió -al gener- es donaran a conèixer els resultats sobre la biodiversitat d’aquest espai.
Les dues sessions, presencials, també es podran veure a YouTube. L’arquitecte i coordinador de la secció de Territori i Espai Urbà de la Fundació, Francesc Camps, ha moderat la primera sessió, amb l’objectiu de “veure com es va gestar tot aquest fenomen ciutadà que va ser d’una potència molt important, i si aquella manera de fer seria possible ara”.
A l’acte hi han intervingut l’arquitecte paisatgista Enric Batlle, que va explicar com el seu despatx va entomar el repte de dissenyar l’espai; l’enginyer Carles Prieto, sobre l’impuls urbanístic que va suposar el parc per l’Eix Macia; l’exregidora d’Urbanisme del PSUC Dolors Calvet, que es va centrar en com es van gestionar tots els terrenys; i l’arquitecta Marta López, comissaria de l’exposició dels 25 anys del parc.
Naturalització
En la segona sessió “parlarem molt de naturalitzar la ciutat i el parc com a exemple de com fer-ho”, afegeix el president de l’Adenc, Joan Carles Sallas. Es vol fer un salt de qualitat i mirar de convertir el parc en un espai més viu, amb més zones que propiciïn el desenvolupament de la flora i la fauna.
