En quins criteris s’han de basar els noms dels carrers de la ciutat? L’Ajuntament de Sabadell està elaborant actualment el nou reglament del nomenclàtor per renovar l’actual i establir així com es determinarà a partir d’ara quina denominació s’atribueix a cada espai.
Espai que havia ocupat una placa del nomenclàtor de Sabadell / LLUÍS FRANCO
A hores d’ara tothom pot proposar un nom, però totes les propostes les analitza la Comissió del Nomenclàtor i se sotmeten a la votació de la Junta de Portaveus o del Ple, si arriben a través d’una moció. La manera en què s’hauran de presentar les propostes és una de les coses que determinarà el nou reglament, ja sigui perquè s’hagin de fer a través d’entitats, de forma individual, reunint signatures, etc.
Les Jornades Nomenclàtor del 2018 al Casal Pere Quart van constatar que l’espai públic no és neutral i escollir el nom dels carrers implica seleccionar “allò que creiem que ens defineix i ens identifica”, tal com va apuntar la historiadora Mercè Argemí. Hi ha consens en què cal revisar el nomenclàtor aplicant la llei de memòria històrica i els nous criteris i perspectives del s. XXI, però diferents fonts coincideixen en què és una qüestió que es pot veure des de molts punts de vista i cal que es faci amb transparència i participació ciutadana.
La directora de la Fundació Bosch i Cardellach, Isabel Vega, assegura que “tant a Sabadell com a altres llocs falten noms de dones tant locals com foranes que siguin referents per la ciutat”. Anys enrere la fundació va analitzar el nomenclàtor local i una de les coses que va constatar són les diferències que hi ha en aquest sentit segons el barri que es miri, ja que en els més nous s’ha tingut en compte, però hi ha quòrum en què encara hi ha feina per fer. Coincideix en aquesta necessitat d’introduir noms femenins la historiadora Angelina Puig, que remarca que a Sabadell i arreu “hi ha un dèficit de noms que recordin dones”. Puig aposta per recuperar la memòria històrica i treure de l’oblit el nom de moltes dones. El cas de la plaça de les Dones del Tèxtil, tanmateix, creu que és una bona manera d’homenatjar aquest col·lectiu.
L’historiador Josep Abad, autor del polèmic Informe Machado, creu que “és hora de fer una revisió i reivindicació de la nostra història, valenta i a fons, per decidir col·lectivament quins són els personatges i paisatges històrics, geogràfics i de valors que volem honorar i recordar”. “El nomenclàtor no és escèptic i per això hi ha polèmiques”, apunta, recordant el debat “manipulat intencionadament” al seu parer perquè l’’informe Machado’ proposa revisar noms “hostils a la llengua, cultura i nació catalana” com la plaça d’Antonio Machado. L’historiador creu que s’ha d’apostar primer pels topònims, els noms més arrelats i populars de la zona, personatges rellevants de la població i de l’àmbit cultural català així com persones d’àmbit universal.
Angelina Puig insisteix que la Comissió del Nomenclàtor hauria de comptar més amb l’opinió dels veïns, “que haurien de participar en decidir el nom del seu carrer”. Més enllà de les plaques, la sabadellenca aposta perquè hi hagi plaques explicatives que donin a conèixer a què fan referència els carrers o les places.
