CLASSE DE 1R D’ESO DE L’INSTITUT CA N’ORIAC
Juan Quintana Cortés parla com si recités un poema. Reivindica les seves arrels, la seva cultura gitana i el respecte a tothom. Connecta amb les noies i nois de l’Institut Ca n’Oriac a través de les seves cançons antiracistes i aquesta entrevista n’és una mostra. Aquest és només un tros de la llarga conversa que els estudiants i el cantant van mantenir a principis de novembre, dins el projecte SBD Ràdio Lab del Diari de Sabadell i Ràdio Sabadell.
T’has trobat amb obstacles en la teva carrera musical?
Els obstacles te’ls poses tu. Si tu vols aconseguir un somni, ho pots aconseguir. Hi ha moltes pedres amb les quals ensopegaràs, però de tot cor crec que el que vulguis fer, podràs fer-ho. Si vols volar, pots.
Per què vas decidir escriure aquest tipus de cançons?
Al llarg de la vida sents com altres persones també et posen obstacles amb la seva forma de pensar. Jo soc com soc, he nascut on he nascut, i soc de l’ètnia que soc.I sóc tan respectable com tu, i em mereixo el mateix respecte que tu. Això és el que volia plasmar en les meves cançons: que siguis d’on siguis pots complir els teus somnis. Perquè és igual d’on siguis i d’on vinguis. Cal respectar els altres, encara que siguin d’un altre planeta.
Has guanyat cap premi amb la teva música?
Doncs la veritat és que sí. A l’estiu vaig presentar una cançó meva, que està dedicat a les mares, i vaig quedar segon en un concurs. Va ser molt maco. Van premiar un curtmetratge, que jo vaig fer musical, i em van donar el premi a la piscina de Ca n’Oriac.
Que et va guiar fins el camí de la música?
Jo mateix i la meva gent; la gent que m’ha donat suport. El camí de la música el sent un mateix i és un mateix que es dóna l’oportunitat. El meu el camí me l’ha donat també el fet d’escoltar una guitarra, un piano o un violí, i poder seguir-lo amb la meva ment.
Per quina raó vas decidir escriure, en concret, ‘Orgullo gitano’?
Em vaig començar a inspirar després de veure algunes actituds racistes. Si seguim endavant amb el racisme no aconseguirem res. Ens quedarem estancats en els segles passats. Però per a això estem nosaltres, els joves: per canviar el món. Hem de construir bondat i pau. I per construir aquesta torre de pau, es necessita un tros de tots els vostres cors.
Els alumnes s’escolten Juan Quintana, de 17 anys, embaladits / ÓSCAR ESPINOSA
Et sents orgullós de ser gitano?
Per descomptat! És l’orgull més gran que tinc. I ho diré cada dia de la meva vida. Com qui porta l’orgull de ser magribí o de ser espanyol o català. Ser gitano és un orgull i un honor al cor.
Per què?
Durant moltíssims anys hem estat discriminats, hem estat maltractats… Si Déu no ens va posar barreres, per què les poses tu? Tots som iguals. Tots tenim la nostra manera de ser, la nostra ètnia i la nostra gent que ens ha criat. Cadascú té el seu honor i el seu orgull. Jo tinc l’orgull de ser gitano. Ser gitano, igual que ser espanyol o el que sigui, és aixecar-se cada matí, mirar-se al mirall, i dir: “estic orgullós de les meves arrels i d’on he vingut”.
Fairies alguna col·laboració amb algun cantant llatí?
És clar que faria una col·laboració amb algun cantant llatí! I d’arreu del món! Ho faria encantat.
I que t’agradi a tu?
M’agrada molt Redimidos, que és un cantant que també fa rap i trap cristià i transmet molt de Déu. M’agradaria fer també un tema amb ell perquè té molta veritat quan escriu. I això a mi em motiva.
A la cançó utilitzes la paraula ‘trapacero’. Què significa?
Trapacero [trapasser o trapella, en català] és la persona que utilitza enganys per aconseguir els seus objectius. I això apareixia a la definició de gitano de la RAE. Com volent dir que els gitanos diuen mentides. Allò va ser un error molt gran del diccionari, però també del món en general per pensar així. Aquesta paraula no hauria d’estar en una definició, ni de la meva ètnia ni de cap altra.
També dius que estimes la família. A què et refereixes?
Parlo de la unió, que és la prioritat més gran del poble gitano. Igual que en altres ètnies, nosaltres estem molt units a la família i és un orgull poder estar amb la família i ser una pinya. Això és el que jo vull, estar tots junts i tenir unió.
Qui et va ajudar a grabar el videoclip de orgullo gitano?
Puc dir que van ser tres persones les que van estar integrades amb mi per gravar el videoclip: el Santi Plaza, el Pau Llonch i la Saray Rodriguez. Van ser les persones que em van animar i ajudar. També agraeixo a l’Ajuntament de Sabadell per donar-me l’oportunitat de plasmar la meva música.
Què et transmet la música?
Pau, tranquil·litat, força, motivació, i poder seguir endavant. Quan escolto música foragito els problemes. La música és un motor de vida. No són només quatre notes juntes en un instrument. És una cosa que se’t clava al cor i que et fa tirar endavant.
Els estudiants de primer d’ESO van ser els encarregats de preparar i fer les preguntes, i després d’editar l’entrevista per a ser publicada / ÓSCAR ESPINOSA
Què opines de les cançons masclistes?
És una de les millors preguntes que m’han fet. Mireu: si un cantant puja a un escenari i parla malament d’una noia, això no és un motiu d’orgull. Si una dona t’ha donat la vida, no l’has de discriminar tenint un micròfon a la mà, ni cridant en veu alta pel carrer, ni de cap altra forma. Perquè tenint un micro a la mà no hem de discriminar ni una dona, ni un home, ni ningú; perquè tots som iguals.
I sobre les minories?
Escoltar un tema en el que es fiquen amb minories no val la pena. Però la culpa també és del poble, perquè si no escoltéssim aquest tipus de música, [els cantants] no guanyarien honoraris, ni res. La culpa és dels dos, del cantant, que no ha de cantar aquestes coses, i del poble, que no l’ha de seguir. Si això canviés el món seria millor.
T’ha agradat la teva vida fins ara?
Sincerament, no em puc queixar. Tinc coses que a moltes persones li falten. Com per exemple, la motivació que jo tinc en la meva vida. O com la família. Jo estic orgullós del que he tingut fins ara. He patit, és clar. I he plorat. Però puc aixecar-me cada matí i veure que tinc un llit on dormir, tinc un sostre on aixoplugar-me, tinc un tros de pa per menjar, i tinc un somriure per donar al món.
