L’agost sempre és un mes propici per fer obres a la ciutat, aprofitant la letargia en què s’endinsa amb gran part de la població de vacances i fora de la ciutat. Enguany no ha estat una excepció i l’Ajuntament està executant la reforma d’algues vies: del carrer de la Bonaigua (nord), al carrer de les Tres Creus (centre) i al passeig dels Almogàvers (sud).
Ara bé, tots tenen en comú que es tracta d’intervencions del que es coneix com a urbanisme tàctic. O sigui: unes obres low cost i molt més ràpides d’executar, a canvi que els materials emprats són més provisionals: pintura, pilons i jardineres. Posem per exemple el carrer de les Tres Creus: una via amb voreres estretes (90 centímetres) i menys de 15 metres d’amplada entre façana i façana. Fins ara es formava un coll d’ampolla evident, ja que s’hi formen grups estàtics i cues davant les oficines de la Seguretat Social, així com a les portes de darrere del Teatre La Faràndula, en cas de funció. A més, hi té molt de pas, ja que connecta el centre amb diferents equipaments estratègics (l’estació de la Renfe i la biblioteca Vapor Badia).
Ara s’elimina una filera d’aparcament de cotxes i la superfície resultant es pinta d’un color cridaner (en aquest cas, groc), que queda protegit del pas de cotxes gràcies a la instal·lació d’unes pilones fixes. Aquestes ampliacions tàctiques han vingut acompanyades de l’eliminació de dos carrils de sentit al passeig dels Almogàvers (sud), així com un de sentit i un d’estacionament al carrer de la Bonaigua (nord).
Terrassa també ha creat aquests passadissos per a vianants (o desdoblament de voreres estretes) durant els darrers anys, tot i que en alguns casos sense protecció de pilones. Això és per abaratir el cost, però ha rebut crítiques veïnals, ja que els cotxes hi aparquen en doble filera i genera una percepció d’inseguretat.
El cas de Barcelona
Però probablement el cas paradigmàtic sigui Barcelona. I és que la pandèmia de la Covid-19 va transformar la ciutat, amb unes caigudes espectaculars del fum i soroll dels cotxes, la reaparició dels ocells i el seu cant, la reducció de la despesa energètica, etc. No van trigar a alçar-se les veus que demanaven canvis urbanístics per fer permanent el que el confinament havia fet: uns carrers més amables.
L’equip de govern d’Ada Colau va agafar empenta i va començar a aplicar urbanisme tàctic per tot arreu, bàsicament guanyant espai al cotxe, tant a l’asfalt com a les fileres de pàrquing. I per afavorir les bicicletes, en un moment en què es converteixen en el mitjà de transport per arribar a la feina, després que la gent deserti en massa del transport públic per por a contaminar-se de la Covid-19.
Estem al maig i la mesura, malgrat que polèmica, s’enquadra en una tendència europea d’afavorir la bicicleta a les grans zones metropolitanes. A Sabadell també arriba el debat, tot i que el resultat és desigual per a l’equip de Govern que per a gran part de l’oposició. Pol Gibert, tinent d’alcaldessa i dirigent del PSC, defensa que es van tallar diversos carrers al trànsit de cotxes, com és el cas de la Rambla (Centre) i el carrer de Sant Miquel (Creu Alta), per afavorir la distància entre vianants. Es va fer amb una intervenció mínima: col·locant-hi tanques metàl·liques durant els caps de setmana (període de vigència del tall de trànsit). També sosté que s’han planificat nous traçats de carril bici i que també s’han fet aquestes tres ampliacions de vorera amb urbanisme tàctic. “Ho hem fet força ràpid. Fa tres mesos no estava sobre la taula”, exposa.
Finestra d’oportunitat
Per contra, l’oposició d’esquerres creu –a grans trets– que les transformacions són poc ambicioses i arriben tard. Santi Valls (ERC) sosté que Sabadell ha perdut la finestra d’oportunitat oberta arran del confinament. “Justament en el confinament era el moment ideal, quan menys pressió humana hi havia a l’espai públic”, assegura, “perquè la gent, en tornar al carrer, tindria més acceptació dels canvis fets”. Allò que ha faltat, al seu paper, és “valentia” per part del PSC.
Igualment, Maties Serracant (Crida per Sabadell) posa èmfasi en el fet que l’urbanisme tàctic serveix, precisament, per a una actuació ràpida: “Mentre que a Barcelona es van posar en marxa al cap de quatre setmanes, aquí estem fent les obres a l’agost”. A més, critica que la suma de les actuacions sigui “molt tímida”. Tot i que creu que la tria de carrers és encertada, troba que són poques i curtes en la seva longitud.
Però Gibert ho rebat: “És el més normal, que l’oposició ens demani que es facin més intervencions i que siguin més ràpides”. Ara bé, sosté: “Ells també han estat al govern i saben que necessites un temps per fer-ho amb garanties”.
Del ‘Petó i Adeu’ a les ‘New Jerseys’
Aquestes microintervencions provenen, de fet, de l’anterior mandat de canvi. En temps de Juli Fernàndez i Serracant, precisament, es posa en marxa la iniciativa Petó i Adeu a les portes d’algunes escoles. També la senyalística de colors al voltant del carrer de la Indústria, així com al voltant de la Policia Municipal (barri de Gràcia). Els New Jerseys (blocs de formigó o de plàstic omplert amb aigua) són elements per barrar el pas que també han estat utilitzats a bastament.
El passeig de la Plaça Major n’és un altre exemple: en comptes de foradar l’asfalt per plantar-hi arbres, es col·loquen en uns grans testos -de plàstic- exteriors, que a més van decorats amb grafits.
En línia general, aquestes mesures pro-vianant i bicicleta tenen el suport d’entitats civils especialitzades en mobilitat, com ara Camí Escolar, Massa Crítica i el col·lectiu ecologista l’Adenc i Friday’s for Future.
Ara bé, no tot és flors i violes. El portaveu de la FAVS, Manuel Navas, sosté que l’anterior equip de govern no va comptar amb la seva opinió. “Les reformes no han estat consensuades amb nosaltres”, diu, criticant que es faci “per al poble però sense el poble”. A banda de reivindicar la participació en la tria d’ubicacions, Navas sosté que –“d’entrada”– la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) veu bé tot allò que faci la ciutat més amable, tot i que cal mirar “cas a cas” les intervencions.
Tampoc no tots els partits polítics hi estan d’acord. Lourdes Ciuró, portaveu de Junts per Catalunya, sosté que l’urbanisme tàctic és una mesura “molt conservadora i poruga”. “S’hauria d’apostar per coses definitives”, diu. I també destaca la finestra d’oportunitat de la Covid-19: “S’ha de ser més agosarat i fer mesures de calat”. Entre les apostes de Junts per Catalunya hi destaca reconvertir carrers com Sant Domènech, Sant Maties i el carrer Major en “carrers bicicleta”, amb la prioritat inversa.
Provisional o estructural?
Entre les veus crítiques amb el model executat a Sabadell també destaca la de Manel Larrosa, qui en un article al Diari de Sabadell fa poques setmanes hi veia dos grans problemes: la provisionalitat i l’estridència dels colors. Larrosa assegurava que no es canvia a una urbanitat millor, sinó que només es senyalitzava, fins al punt que allò precari esdevé estructural”. Maties Serracant no s’hi mostra del tot en desacord, però matisa: “Consolidar és l’ideal, però sense diners… Benvingut sigui l’urbanisme tàctic”.
