Alba Gómez Gabriel (Sant Pere de Ribes, 1983) va guanyar el 44è Premi BBVA Sant Joan per la novel·la Jo soc l’última plaça, el seu debut literari. Un any després, ha format part del jurat que ha atorgat el premi de l’edició d’enguany.
Després de 45 edicions, el Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana s’ha consolidat com un referent en l’àmbit cultural. Creat el 1981 per l’obra social de Caixa Sabadell, ha mantingut la seva continuïtat amb el suport de BBVA. Enguany, a més, el banc i la Fundació Antigues Caixes Catalanes han anunciat la creació d’una categoria específica per a escriptors de fins a 35 anys en la 46a edició, amb l’objectiu d’impulsar noves generacions de creadors en llengua catalana.
Amb gairebé 2.500 obres presentades en els seus 45 anys d’història, aquest premi és una mostra d’arrelament territorial combinat amb visibilitat i projecció. Així ho demostra el cas de l’escriptora Alba Gómez Gabriel.
Què va suposar per a la teva carrera el Premi BBVA Sant Joan?
Va ser un privilegi rebre aquest reconeixement per al meu debut literari i formar part d’un elenc que compta amb grans escriptors que destaquen per la seva qualitat, com són Vicenç Pagès, Ada Castells, Pep Coll, Melcior Comes, Carme Riera, Marta Marín-Dòmine... Començar en el sector literari sempre és difícil i, en el meu cas, ha estat un impuls per a superar pors. A més, aquest premi m’ha permès publicar en la llengua que estimo i amb què escric i treballo. El premi també ha estat un impuls per a imaginar nous projectes.
Com ha estat l’experiència de passar de ser guardonada a part del jurat que ha entregat el premi 2025?
Ha estat interessant passar a l’altra banda i conèixer el premi per dins. He vist un circuit net amb debats d’escriptors de prestigi centrats en la qualitat de les obres. És un debat literari absolut, sense tenir en compte criteris comercials. Hi ha pocs premis tan importants amb un circuit tan net, sense elements externs que interfereixin en la decisió.
Què heu valorat el jurat a l’hora d’atorgar el 45è Premi BBVA Sant Joan?
S’ha volgut premiar una obra arriscada en el tema i l’enfocament i que està ben escrita i construïda. Tracta sobre els vincles personals amb una mirada oberta, desenfadada, desacomplexada i irònica.
Què creus que aporta aquest guardó a la literatura catalana?
Com que funciona de manera anònima, és una oportunitat perquè les noves veus puguin publicar en una editorial de referència com és grup 62. Aquest pas és una de les coses més difícils quan comences. Per tant, el premi obre una finestra d’aire fresc a la literatura, ajuda a generar noves veus, evita que s’estanqui.
