Una recepta cervesera que porta el nom de Sabadell

El regust que queda al paladar després de tastar l’Arlequinada recorda als estils de cervesa britànica. És una recepta senzilla, potser la més suau d’Escumatent, diu Aleix Oller (1981). Però està estudiada al mil·límetre perquè el seu gust recordi a Sabadell. Que el nostre segell quedi impregnat a través del gust. Oller explica que som una afició molt fidel, com la britànica. I diu que també és una picada d’ullet a la Manchester catalana que va ser Sabadell. L’Aleix va començar pràcticament per casualitat, per pura afició a la cervesa artesana. Funcionava a base de prova i error. “Les primeres eren per llançar”, reconeix entre riures. Va ser l’any 2016 quan van decidir comercialitzar la seva marca. Sense fàbrica pròpia, treballen com a gypsy breweries: venen la seva marca a fires arreu de Catalunya i recorren els bars del territori. Tot, amb la il·lusió d’identificar Sabadell allà on vagi: l’Arlequinada, la imatge del Mercat Central, l’esquelet del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont... i uns noms ben catalans. [caption id="attachment_170747" align="aligncenter" width="700"] La cervesa Arlequinada és la que més triomfa a la ciutat, tot i que és una de les receptes més suaus que ha elaborat/ CEDIDA[/caption] “Res d’anglicismes, que ens reconeguin pel que som i per com vivim!”, remarca. Per a l’Aleix, fer cervesa és com un videojoc. Proves, falles i et piques. “És molt addictiu”, reconeix. I, és, precisament, la millor part del negoci, diu que li agrada equivocar-se i tornar a intentar-ho. “Soc autodestructiu i això m’ajuda a millorar constantment”, destaca. L’apassiona lligar la història d’Europa a la història de la cervesa. Si hagués de descriure l’essència de les seves birres, és que defuig de seguir modes. Aposten pel gust dels estils més històrics, els tradicionals. I és que només tenen una IPA, ara que estan en boca de tothom. L’Aleix el primer que fa és elaborar la cervesa. Després –i només si el convenç– li posa un nom, segons el que li inspiri. És una equació pràcticament infranquejable, a excepció de l’Arlequinada. En aquest cas, va ser al revés: primer sabia el nom, després havia de buscar la birra perfecta. Per a les edicions limitades, elaboren la cervesa a un modest obrador de casa seva. Per a les grans comandes, busquen la fàbrica que més s’adapti a l’estil que volen elaborar. Per sort per als escèptics que encara no han sabut degustar la cervesa, l’emprenedor assegura que hi ha milers d’estils diferents, i un per a cada persona. Per a gustos, cerveses.