Un dia va aixecar el dit i ja no va parar d’explicar històries

El 1976, un jove sabadellenc anomenat Xavi Andreu va iniciar, gairebé sense voler, la seva trajectòria en el periodisme. "Al final de l'estiu sempre es feia el torneig 'Ciutat de Sabadell' d'handbol a l'OAR Gràcia. En aquella època hi havia molts equips a la ciutat. Estàvem fent la xerrada amb l'entrenador i algú del Diari de Sabadell va trucar perquè el redactor que ho havia de cobrir havia tingut un problema i no podia venir. Van parlar amb el president, que era l'Antoni Moix, i va dir que qui podia fer la crònica, i vaig aixecar el dit", explica. D'això han passat cinquanta anys. Cinquanta anys en el món de la comunicació, en diferents rols i mitjans, fins que dimarts passat va tancar la seva etapa professional amb una merescuda jubilació.

L'inici de tot plegat va ser aquell dia a la pista de l'OAR. Tenia setze anys i, aleshores, encara no sabia que havia trobat la seva vocació. "Escoltava 'Carrusel Deportivo' i m'apuntava els gols a la llibreta, però no ho havia pensat. Va ser una intuïció", assegura. Amb el Diari com a punt de partida, va rebre molt d'hora la trucada del Joaquim Gorgori, gairebé un pare periodístic per a ell, per iniciar la seva etapa a Ràdio Sabadell, on es va consolidar com a una de les veus de l'esport sabadellenc. "Va veure que podia ser el seu relleu i de seguida em va començar a donar responsabilitats", diu.

També va treballar al Banc Sabadell, una experiència professional allunyada de la comunicació i que pocs coneixen. "Tothom parava davant de la meva taula els dilluns per comentar els partits de diumenge. Els caps van decidir posar un biombo perquè distreia els companys", afirma rient. I és que bona part de la seva extensa i exitosa trajectòria s'ha anat construint gràcies a una personalitat i capacitat de connectar amb la gent innata. "Ve de família, realment. M'ha ajudat molt sempre tenir aquesta qualitat", apunta. També li ha servit per presentar i amenitzar centenars d'actes, una altra de les seves feines en tot aquest temps.

Com a persona inquieta per naturalesa, el Xavi Andreu tampoc ha tingut mai problemes per tirar-se a la piscina amb projectes i apostes arriscades i no enganxar-se a una cadira o un càrrec de forma indeterminada. "Mai he tingut por de canviar, però també he de dir que no he estat ni un dia a l'atur", admet. Va començar en el periodisme nacional a la Cadena Cope, fins i tot vivint a Madrid un temps. A l'emissora també va tenir l'oportunitat de cobrir el Mundial d'Espanya del 1982. Va ser una època en què, explica, va fer de tot: "vaig dirigir dues temporades de 'Tiempo de Juego', narrava competicions internacionals, feia bàsquet... va ser una època molt moguda realment. Anava per tot arreu", recorda.

Fins i tot va ser 'in situ' al Mundial de Mèxic de l'any 1986, tot i que el millor record que té com a periodista és en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, que va tenir l'oportunitat de narrar en català. "Eren els Jocs de tots i sí que tenia molta feina i vaig dormir molt poc, però va ser molt emocionant. Recordo narrar l'atletisme paralímpic a Montjuïc i tothom dempeus aplaudint. Va ser molt maco. No ho oblidaré mai", assegura. En aquella època ja havia deixat la Cope i es trobava treballant a TV3, on va estar setze anys fins que es va passar a l'altra banda de la comunicació, la corporativa, amb la seva primera etapa a l'Espanyol.

"Jo soc periodista i, per això, quan he fet de director de comunicació sempre he intentat ajudar els mitjans. I si cal dir que no, explicar-los el perquè", afirma. Va estar des del 2006 fins al 2011 en el conjunt perico i, tot i que també va haver de viure situacions de tota mena, va començar a fonamentar les bases de la comunicació actual. "Vam millorar molt la pàgina web, vam començar a entrar a les xarxes i a crear grups de difusió. Es va donar una passa endavant molt important", diu.

Després, va passar per la secretaria general d'esports de la Generalitat, en una etapa de tretze anys. En aquest temps, també va presentar L'Arlequinat, de TV Sabadell-Vallès, entre el 2021 i el 2024, parlant de l'actualitat del Centre d'Esports Sabadell, el club de la seva vida. "Soc un dels socis més antics", assegura. I és que des de nen els colors arlequinats l'han acompanyat a tot arreu. Fins i tot va formar part del consell d'administració amb Esteve Calzada al capdavant en un tram decisiu per al futur de l'entitat, que va poder redreçar el rumb amb l'agònica salvació a Olot.

En la seva última etapa professional ha estat, novament, a l'Espanyol. "La societat actual et fa estar connectat les 24 hores del dia, però per sort he tingut un equip compromès al 100% i molt de l'Espanyol. No he necessitat mai dir: 'us podeu quedar una mica més', gairebé ha estat al revés", admet. Primer com a director de comunicació i aquesta última temporada com a director de relacions institucionals i portaveu del club abans de tancar definitivament la seva trajectòria el passat 30 de juny.

Ara, assegura, vol ser un jubilat actiu. "Fa cinquanta anys que no paro, a un ritme molt alt. M'agrada poder anar als llocs sense pressa i anar-hi perquè em ve de gust", afirma. Vol trobar nous projectes que el motivin i, sobretot, dedicar més temps a la seva família. "He estat molts anys voltant per tot arreu i ara li vull retornar a la meva dona tot el que ella m'ha donat a mi. Som una unitat, i a ella encara no li toca jubilar-se, però vull passar molt de temps gaudint de la meva gent", diu amb rotunditat. Un referent del periodisme i la comunicació del país que acaba la seva trajectòria professional. Coneixent-lo, el continuarem veient a tot arreu amb el seu tarannà habitual i la seva capacitat de parlar i convèncer a qui calgui.