En ficció en català destaca el nou volum de la popular Regina Rodríguez Sirvent, Crispetes de matinada (La Campana), seguint del fenomen El joc del silenci (La Campana), de Gil Pratsobrerroca i Passeig de Gràcia (Comanegra), de Roger Bastida, Premi Santa Eulàlia d'aquest any. Albert Espinosa i Carles Rebassa completen el rànquing. En no-ficció, la primera posició provisional l'ocupa el Manual de defensa del català (Univers Llibres), d’Òscar Andreu, seguit pel Premi Pla d'aquest any, Anatomia de l’esperança (Destino), de Francesc Torralba, i On neix la llum (Columna), d’Oriol Mitjà.

Quant a la ficció en castellà, Eduardo Mendoza encapçala la llista amb la seva última novel·la, La intriga del funeral inconveniente (Seix Barral), seguint de Maite (Tusquets), de Fernando Aramburu, i Comerás flores (Libros del Asteroide), de Lucía Solla Sobral. Instrucción de novicias (Blackie Books), d’Ana Garriga i Alzar el duelo (HarperCollins), de Paz Padilla, s'erigeixen en els més venuts en no-ficció.

Pel que fa a infantil i juvenil, en català sobresurt el volum Em dic Goa 10 - Quin embolic, Goa! (B de Blok), de Míriam Tirado, i en castellà Si fuéramos eternos (MR), d’Emma Gil.

Les vendes s'ajuden d'un Sant Jordi feiner

La Cambra del Llibre de Catalunya, la institució que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica de Catalunya, ha valorat molt positivament la participació ciutadana i el volum de vendes de llibres d’aquesta edició. El fet que la jornada hagi coincidit, de nou, amb un dia feiner ha afavorit una participació repartida per tot Catalunya.  

Tot i que encara no s’han tancat les vendes de la diada ni mecanitzat les de les parades del carrer, s’estima que la xifra de venda global s’acosta als 27 milions, una xifra esperonada per una setmana prèvia bona de vendes en què molts ciutadans han avançat les seves compres.  

L’alta participació ha estat acompanyada d’un augment d’espais professionals en diferents localitats, com a resposta a l’enorme oferta de títols, dels quals l’any passat se’n van vendre 75.000.

Amb un ambient pensat per a totes les edats, la jornada ha començat amb una activitat dedicada als més petits: la lectura d’un conte. Escoltar una història en veu alta, gairebé en rotllana, recupera una de les essències més pures de la literatura, i ha estat, sens dubte, un dels moments més entranyables de la tarda. L’activitat, organitzada per la llibreria i cooperativa Malapeça, ha anat a càrrec de l’escriptora i contacontes Erika Zamora, que ha captivat els infants amb el relat Pampallugues. A través de la seva història, Zamora presenta als infants valors essencials com l’autoestima, l’acceptació personal i la riquesa de la diversitat. La proposta s’ha completat amb un taller creatiu en què cada infant ha pogut elaborar el seu propi mussol, una activitat que ha reforçat la idea que cadascú és diferent i únic.

La música ha arribat de la mà de la sabadellenca Berta Clapés, coneguda artísticament com a Berta Rose, una de les joves promeses de l’escena local. Amb una trajectòria que ja apunta alt (després de la seva participació en la darrera Festa Major), ha tornat a demostrar el seu talent en directe. En aquesta ocasió, ha aprofitat l’escenari per presentar una nova cançó, Nevermind; un títol que inevitablement recorda el mític àlbum de Nirvana, tot i que el seu estil se n’allunya completament. Amb una proposta sonora que beu del country i el folk, i una veu amb molta personalitat, ha aconseguit connectar ràpidament amb el públic, que en pocs minuts ja intuïa el potencial d’una artista amb projecció.

Un dels moments més singulars de la jornada ha estat el recital protagonitzat per l’actriu Rosa Renom i el traductor Joan Sellent, dos tòtems en els seus respectius àmbits. Junts han donat forma a una lectura delicada i evocadora, marcada per les remembrances, en què han fet reviure el Sabadell d’altres temps a través de textos de Marian Burguès, Francesc Trabal i Miquel Bach. Amb una selecció acurada de fragments de diferents èpoques, han construït un recorregut emocional per la memòria de la ciutat, combinant nostàlgia, ironia i pinzellades d’humor.

La jornada ha culminat amb el plat fort del dia: el concert de Roger Padrós, que ha acabat d’arrodonir una celebració que, un any més, confirma la plaça de Ricard Simó com a espai fonamental del Sant Jordi sabadellenc.

El cantautor, polinyanenc i sabadellenc d’adopció des de fa gairebé dos anys, ha ofert un directe proper i emotiu a la plaça, que per moments ha semblat quedar-se petita davant la connexió amb el públic. En una conversa prèvia sobre l’escenari, ha deixat entreveure el seu vessant més personal, assegurant que "hauria sigut més infeliç si no fos artista" i que, probablement, hauria acabat "dedicant-se a la direcció d’empreses". També ha volgut valorar el paper de família i amics en la seva trajectòria: "el suport de la gent ha estat clau en el meu èxit".

El concert ha servit també per presentar algunes peces del seu pròxim treball, L’art de coincidir. Entre elles, una inèdita, Això de viure, una cançó que reflexiona sobre la necessitat d’aturar-se enmig del ritme accelerat del dia a dia. "En la pausa es troba el secret de viure, compartir és el que ens fa humans", ha explicat abans d’interpretar-la.

No hi han faltat altres temes destacats com De tu i de mi, una de les seves cançons més conegudes, centrada en la importància de tenir algú al costat que ens sostingui, "una llumeta", en paraules del mateix artista. També ha emocionat el públic amb T’hi voldries quedar, una peça que parla del sentiment de pertinença i de trobar un lloc on sentir-se estimat, que ha volgut dedicar especialment a la ciutat. Els sabadellencs ja saben que si passen pel Diari el dia de Sant Jordi viuran experiències.

Sis temporades després retornava La traviata al cicle Òpera a Catalunya, un títol d’èxit segur, com demostrava una Faràndula plena fins a la bandera i uns aplaudiments recurrents entre números. Aquesta clausura de temporada en recupera l’escenografia de 2020, amb uns protagonistes a l’alçada i una posada en escena que funciona perquè explica la historia amb intel·ligibilitat, de manera planera, amb una ambientació que emula els anys cinquanta i ambients de classe alta. Entre els detalls encertats cal citar la inclusió de la parella de ball a la festa de Flora i la personificació de la mort al tercer acte, com a accent de contrast entre vida i fatalitat, entre drama íntim i esfera social.

L’escenografia única, convenientment abellida i adaptada a cada acte en llum i atrezzo, es basava en dos nivells i una gran escalinata en corba com a eix dominant —i tènuement rupturista de l’habitual frontalitat—, símbol també d’ascens i caiguda social de la protagonista. A més, reblava la seva funcionalitat dotant de fluïdesa les entrades i sortides del cor. Un cor, per cert, amb nombroses renovacions i un rendiment fantàstic (en pulsació i crescendo a “Si ridesta in l’aurora” i al concertant de l’acte II), fruit del treball continuat de Daniel Gil de Tejada.

A la batuta, Andrés Salado segueix creixent com a mestre (compartint funcions amb Daniel Gil de Tejada), amb una lectura musicalment vívida, amb trempera, que aporta tensió i un sentit genuí del drama a tota la representació. Al capdavant d’una OSV resolutiva, el director madrileny troba un bon equilibri entre fossat i escena, prioritzant la veu i deixant espai als solistes per respirar sense perdre la pulsió teatral, marcant amb la mà esquerra (cadències vocals incloses), generant contrastos i una riquesa orquestral que corrobora que l’òpera li és un més que afí. Dues mostres evidents: l’impuls i la força obstinada a “Invitato a qui seguirmi” i la tensió sostinguda del concertant de l’acte II amb la texturació de les veus a “Di sprezzo degno”.

Recordada per unes irreprotxables Liù (Turandot) i Micaela (Carmen) de temporades anteriors, a Tina Gorina li arribava la gran oportunitat que feia anys mereixia. Substituint in extremis una indisposada Maria Miró, va oferir una demostració d’autoritat interpretativa i domini instrumental, amb una facilitat vocal gairebé insultant —incloses les nombroses ocasions en què ha de cantar ajaguda. La seva Violetta destaca per una naturalitat i una maduresa, amb una veu nítida i carnosa, un lleu clarobscur al centre, vibrato agradable i un agut brillantíssim, sostingut per un legato extraordinari i un ús refinat del fiato i les mitges veus. Prenguin nota les joves cantants de com frasejar el “Dite alla giovane” en un delineat, amorosit, delicat i sostingut llarg arc en pianissim inusual en aquest teatre.

El Germont de Luis Cansino no respon al canònic de kavalierbariton, opta per una tinta més dramática imposant la veterania —especialment en el duo amb Violetta—, pel timbre fosc i per una línia de cant treballada amb apianaments i mitges veus. No desaprofita, a més, el seu moment de màxim lluïment en el consabut “Di Provenza”, defensant-se molt bé a la cabaletta següent i resolt el rol amb fermesa, construint un personatge que evoluciona des d’un caràcter inicialment marmori, distant i autoritari. Bon record, doncs, d’un intèrpret que ha anunciat que, després de les funcions sabadellenques, retirarà aquest paper després de dues dècades als escenaris espanyols i estrangers.

Per la seva banda i encara que ha necessita evolucionar escènicament —potser amb una direcció d’actors més incisiva—, l’Alfredo d’Antoni Lliteres convenç per la mal·leabilitat assolida en el fraseig, reduint certes emissions fixades de fa unes temporades. El seu cant és atractiu, amb volum indiscutible i uns mitjans que, amb intel·ligència, li han de garantir molt recorregut professional. Ho reitero, com temps ençà: habemus tenor! Que sigui cuidat. Igual que s’han cuidat altres aspectes menors però reveladors de les dinàmiques internes de la FOC com a empresa: enguany, ves per on, els programes de mà sí que inclouen el calendari de xerrades divulgatives a biblioteques. Devia ser que –misteris dels despatxos- durant cinc temporades precedents amb l’anterior conferenciant, aquesta informació resultava innecessària per als afeccionats.

Correctes, finalment, els comprimaris, des de l’Annina de Laura Obradors fins a la Flora de Tamara Abraão, que, malgrat alguna irregularitat pròpia de la joventut, apunta cap a papers de gran volada. Donem-li temps i oportunitats, com també a Jordi Torrents que ha tancat la seva primera temporada com a director artístic amb un balanç satisfactori però ambivalent: fluixíssimes Le nozze di Figaro i una irregular i avorrida Norma, davant la medalla de mèrit amb L’holandès errant i aquesta excel·lent La traviata.

El cartell d’aquesta edició compta amb la participació de Za!, coneguts pel seu estil únic que combina rock, electrònica i improvisació, convertint cada directe en una experiència intensa i imprevisible; Arrrgo, una proposta fresca que transita entre l’indie i el post-punk amb una energia contundent; Sindekoro, amb un so que fusiona ritmes contemporanis i actitud underground; i Meconio, grup de “pop extrem” o punk format per dues integrants, actiu des de 2016 amb treballs com La raíz del vello i guanyadores del Fúria Fest 2022.

Caneloni de primavera neix amb la voluntat de dinamitzar l’escena cultural local i oferir un espai de trobada per a públic i artistes, apostant per formats propers i experiències musicals de qualitat. Les entrades anticipades tenen un preu de 10 euros, mentre que a taquilla el mateix dia serà de 12.

Va formar part del Centre Industrial de Sabadell i, més endavant, del CD Sabadell, en què va disputar l'últim partit d'handbol onze en la història d'aquesta disciplina, el 1959. Amb set jugadors a la pista, va continuar la seva trajectòria al Sabadell, fins i tot assolint un tercer lloc a la Divisió d'Honor, i també al Picadero. Sempre va destacar per la seva capacitat golejadora i va compartir equip amb figures il·lustres com l'històric cap d'esports del Diari de Sabadell, Joaquim Fité. Com a jugador també va disputar dos partits internacionals amb la selecció espanyola.

Un cop retirat va ser entrenador del CD Sabadell en tres etapes i va continuar vinculat a l'esport sabadellenc durant molts anys, com a jurat a la Festa de l'Esport i, des del 1997, també com a soci del Panathlon Club. El 2015, va ser reconegut per la seva trajectòria.

L’alcaldessa ha posat en valor el desenvolupament de la diada a la ciutat, destacant les xifres de participació, amb 108 parades de roses i 66 de llibres, i subratllant també l’impacte econòmic positiu per a floristeries i llibreters. A més, ha fet una crida a la ciutadania a participar activament en la jornada. “La cultura és més necessària que mai, i per tant recuperar aquest aspecte físic del llibre i de llegir crec que és un acte de resistència cultural”, ha afirmat Farrés.

Sant Jordi

L'aroma de Sant Jordi desperta Sabadell Guillem Plans Roca

Respecte a les seves preferències literàries, l’alcaldessa ha expressat el seu gust per la novel·la romàntica, mencionant autores com Sara Lark i Lucinda Riley. D’altra banda, ha admès que encara no havia comprat cap llibre aquest 23 d’abril, però ha apuntat com a possible elecció Passeig de Gràcia, de Roger Bastida.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Diari de Sabadell (@diaridesabadell)

Shane Townsend: "Als Estats Units no tenim tradicions com aquesta"

La Shane, originària de Califòrnia, ha vingut a passar un mes a Sabadell per veure la seva parella i assegura que està enamorada de la tradició que se celebra cada 23 d'abril a Catalunya. "He sentit parlar bastant sobre la història de Sant Jordi i em sembla fantàstica", exposa. Després d'explicar-nos-la- detalladament i d'una manera molt clara la llegenda, confessa que no està acostumada a veure tanta gent amb una rosa i un llibre a la mà pel carrer i afegeix: "A Amèrica no tenim cap tradició que s'hi assembli, definitivament. La més semblant que tenim és el mercat de Nadal". Finalment, ha assegurat que explicarà als seus amics nord-americans com se celebra el dia de Sant Jordi a Sabadell: "Ja tinc el meu llibre i els estic enviant fotos als meus amics amb el sol i la rosa", ha conclòs. 

Mireia Vila: "Soc de Girona i és el segon any que passo el Sant Jordi aquí"

La Mireia Vila és gironina i ja fa un parell d'anys que ve a Sabadell a passar el dia de Sant Jordi amb la meva parella. "El que més m'agrada és l'amor que es desprèn i l'ambient que hi ha als carrers, en general", diu. A part, exposa que és un dia "únic" per a ella perquè és un dia en què "pots celebrar que ets català". El que més li ha cridat l'atenció respecte a un dia de Sant Jordi a Girona és la quantitat de nens i nenes que hi ha al carrer. "Hi ha moltíssimes escoles i se'ls veus molt emocionats". 

Begoña Fernández i Daniel Sáez: "Tenim molts Jordis a la família"

Per la Begoña i el Daniel, el dia de Sant Jordi engloba diverses celebracions alhora: la diada i el sant de diversos membres de la seva família. "És una festivitat molt important perquè ho celebrem amb molts Jordis que coneixem", diuen. Aprofiten per sortir a passejar, mirar llibres, comprar la rosa i, per acabar el dia, fer un bon àpat amb tots els sants del seu vincle familiar. Tot i això, però, hi ha algun any que han tardat força hores a fer els deures: "Algun dia a les 21 h encara no teníem la rosa i aquest any, de moment, encara no n'he rebut cap...". Tot i això, confia plenament que acabarà arribant. 

Nicolás Fernández i Marina Vidal: "El 23 d'abril hauria de ser festiu"

"Aquest matí hem volgut venir a veure com estava el Centre i a la tarda anirem cap a Barcelona una estona", diu. Al migdia, segons diuen, encara no havia arribat la rosa, però la Marina, tot i deixar clar que "està pendent", té clar que arribarà. "No sabem quin és el millor moment per donar-la, estem esperant a escollir la millor estona del dia per fer-ho", apunta Nicolás. Exposen que per ells ha sigut un dia normal en què han hagut d'anar a treballar, encara que el Nicolás té clar que no hauria de ser així: "Si el 12 d'octubre és festiu, Sant Jordi ho hauria de ser", conclou. 

Paco Casas i Mercè Vilaseca: "Fa gairebé 40 anys que passem el Sant Jordi junts"

El Paco i la Mercè asseguren que el dia de Sant Jordi és una diada "preciosa" i que celebren molt. "És un dia per no treballar", afirma, rient, el Paco. "Ens agrada molt la diada, sortir al carrer, veure les parades, estar amb la família...". Fa gairebé 40 anys que s'intercanvien llibres i roses, i aquest any no podia ser d'una altra manera. Tot i que de moment el Paco tenia el llibre i la Mercè no tenia la rosa, tots dos han assegurat que els hem enxampat mentre anaven a comprar-la. "Aquesta vegada m'he avançat, que ell ja té el llibre", apuntava, rient, la Mercè.

Sofía Martínez i Lluc Tubau: "Sempre ens ho passem molt bé per Sant Jordi"

La Sofía i el Lluc, parella des de fa més de tres anys, són uns grans amants de la diada a Sabadell. Afirmen que sempre que poden venen a passar el dia aquí perquè hi ha un ambient que els agrada. "Fem una volta per les parades, parem a cada parada, mirem els llibres, gaudir de la quantitat de gent que hi ha...", diuen. En aquest cas, ha estat el Lluc qui s'ha avançat a la Sofía: "Ja li he donat la rosa i jo encara no tinc el llibre, però sé que arribarà", confia el Lluc. La Sofia, per a la seva tranquil·litat, li ho ha confirmat. 

Agustí Barrios i Mari Carmen Andelo: "Ens encanta la tradició" 

"Solem venir a passejar per la Rambla. M'encanta aquesta tradició. Ja hem comprat llibres i roses per als nets, per als fills i per a nosaltres", exposen. La Mari Carmen, provinent de La Rioja, assegura que "estima la tradició" perquè fa molts anys que viu aquí i s'ha convertit en un dia molt especial. "Ara ens ajuntarem tota la família aquí, anirem a dinar i a la tarda farem el pa de Sant Jordi, com cada any", conclouen. 

El regidor Joan Mena ha detallat el contingut de la moció que el grup portarà al proper ple de l’Ajuntament. La proposta planteja la creació d’un espai de treball compartit amb entitats i autors locals per redefinir l’organització de la diada de Sant Jordi. Mena ha assenyalat que “els partits polítics tenim l'espai prioritari de les parades de Sant Jordi” i ha afegit que actualment el disseny de la festa depèn principalment de l’Ajuntament, fet que, segons el grup, hauria de ser més consensuat amb el teixit cultural de la ciutat. Per això, proposen una redistribució dels espais a la Rambla que situï la cultura i les lletres al centre. Tot i que la iniciativa no tindrà efectes immediats per a l’edició d’enguany, el grup defensa començar a treballar de cara al futur perquè el proper Sant Jordi l’organització sigui consensuada i decidida amb la resta d’entitats de la ciutat.

Sant Jordi

L'aroma de Sant Jordi desperta Sabadell Guillem Plans Roca

Per la seva banda, la portaveu Alejandra Sandoval ha reivindicat el valor comunitari de la diada, destacant que “sempre hem dit que és el dia més bonic de la ciutat”. En aquest sentit, ha remarcat que la cultura és un dret fonamental vinculat a altres drets socials com l’habitatge i unes condicions de vida dignes, insistint que sense estabilitat econòmica i residencial és difícil garantir l’accés ple a la cultura i al pensament crític.

Ahir dimecres, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, es va reunir amb la secretària d’Estat de Seguretat, Aina Calvo, la secretària general de Presidència de la Generalitat, Eva Giménez, i la delegada de la Generalitat a Madrid, Núria Marín. Tot i que la reunió no va deixar cap gran titular ni avenç, té un valor simbòlic per dos motius: és la primera trobada entre les tres institucions des que va començar el litigi i, a més, constatem que la política s’està fent un lloc després d’anys i anys de judicialització.

Estem convençuts que la via del diàleg i de la negociació serà l’adequada per arribar a bon port, ara que els governs d’Espanya, de la Generalitat i de Sabadell estan alineats políticament, i aprofitant que el president Illa va mostrar la seva predisposició a recuperar la Caserna en una entrevista recent amb aquest diari.

El Taulí pot i ha de créixer. Hi ha la voluntat i el diàleg per fer-ho possible, ara només falta trobar la fórmula. Mentrestant, nosaltres continuarem esperant, amb ànsia, poder donar la notícia.

Amb una facturació superior als 90 milions d’euros en el darrer exercici, Scharlab té més de 320 treballadors i té presència en més de 110 països, on combina la fabricació pròpia de productes químics, medis de cultiu i material de vidre amb la distribució d’equips i material de laboratori. 

Durant l’acte, en el qual va assistir l’alcaldessa de Sentmenat, Montserrat Rueda, la directora d’operacions de la companyia Gema Calvo va destacar que “a Scharlab no hi ha una altra manera de pensar en el futur que no sigui créixer i millorar. Triplicarem l’espai dedicat a laboratoris per albergar les últimes tècniques analítiques i desenvolupar nous projectes de valor”. 

La nova instal·lació, que es construirà en un terreny (6.600 m²) adjacent a la planta actual, ha estat dissenyat sota “estrictes criteris d’eficiència energètica amb l’objectiu d’obtenir el certificat internacional de sostenibilitat BREEAM”. 

Durant la seva intervenció, el president de Scharlab, Werner Scharlau, va reafirmar l’estabilitat del projecte, tot recordant els orígens familiars de la companyia, assegurant que “tenim vocació de llarg termini. Gràcies al fet que som una empresa familiar, no hem de vendre-la en tres anys: podem fer les coses que siguin bones per als integrants i per a la supervivència de la companyia. Invertim gairebé tots els nostres beneficis en el futur de l’empresa per continuar molts anys més”. 

Per la seva part, l’alcaldessa Rueda va agrair la confiança de la companyia amb Sentmenat, afirmant que “és un orgull per a Sentmenat tenir empreses tan solvents i innovadores que generen riquesa econòmica i social per al nostre poble”. 

La de Can Puiggener ha participat en 23 enfrontaments de la Liga F enguany, amb una quinzena de titularitats i més de 1.400 minuts. Actuant de defensora central o bé com a lateral, la sabadellenca s'ha fet un lloc com a una de les habituals en els esquemes de Pere Romeu. Entre totes les competicions ha disputat gairebé 2.000 minuts repartits en 33 partits. Fins i tot va estrenar el seu compte golejador en lliga davant del Granada, el febrer passat. També ha donat sis assistències.

Tot plegat, encara molt jove i en una temporada que havia de disputar amb el filial, a la segona categoria estatal. Camara va tenir l'oportunitat per les lesions de puntals en la zona defensiva i, amb les seves bones actuacions, es va guanyar ser considerada jugadora de la primera plantilla de ple dret. El Barça ja va alçar la Supercopa d'Espanya, ara guanya la lliga i encara té opcions en dos títols més. Les blaugrana disputaran dissabte l'anada de les semifinals de la Champions davant del Bayern de Múnic i, el pròxim mes, la final de la Copa de la Reina contra l'Atlético.

Aïcha ha participat activament en el recorregut fins aquest tram decisiu de la temporada i és una de les grans apostes del conjunt culer per al futur. Fa uns mesos, de fet, van anunciar la seva renovació fins al 2028 i, fins i tot, comença a trucar a la porta de la selecció espanyola absoluta, avalada també per les seves bones actuacions amb la sub-19, en què va ser doble campiona d'Europa i escollida en l'onze ideal de la competició. Una perla del futbol femení internacional que continua creixent i portant el nom de Sabadell i el barri de Can Puiggener arreu del territori.

"La gent fa que un dia normal i corrent sigui extraordinari, festiu i molt especial. Això no passa enlloc més del món!", exclama el Carles, entre client i client atès a la parada de La Llar del Llibre, farcida de 3.200 llibres. És la traca final de setmanes de molta feina per als llibreters, que el que més temen en un dia com aquest és la pluja, que no farà acte de presència. Estressat? "Fa tres setmanes que dormo tres o quatre hores a la nit! Des del febrer que ens preparem per Sant Jordi, que ens portarà feina fins al juny!", explica. La hiperactivitat editorial, presentacions d'autors, albarans, posar preus, traslladar llibres, entrar dades a l'ordinador, tornar a traslladar llibres...

S'estrena a la festa Eva Pla, que fins ara havia treballat a Librerío, tancada fa unes setmanes, i n'agafa el relleu per obrir una nova llibreria infantil i juvenil al carrer Sant Cugat, 9, el 28 d'abril. "Està anant genial! Al matí he detectat que molta gent ve de passada i ulleja algun títol per venir a la tarda amb companyia", explica. "Però, precisament, el matí és el millor moment per comprar, perquè després estarà encara més ple". 

La Sandra, de la llibreria Mala Peça, dels títols més venuts de la jornada ha destacat: El joc del Silenci de Gil Pratsobrerroca, La intrusa d'Irene Pujadas, Crispetes de Matinada de Regina Rodríguez Sirvent i Prometeu de mil maneres de Carles Rebassa (guanyador del premi Sant Jordi 2026). Des de la llibreria també han seleccionat diverses obres entre les més venudes pel públic infatil: la saga Els exploradors del temps i del Vampi de Meritxell Martí i Xavier Salomó. També celebren l'èxit dels creadors sabadellencs Arnau Solsona i Roger Costa; amb el seu llibre per nens El caçador d'eclipsis. L'obra de Solsona i Costa també ha estat celebrada a Sabadell Còmics, on Rafel Sabater, fundador de la botiga, que també destaca el gran nombre de lectors d'El Zoo d'en Pitus de Sebastià Sorribas, l'adaptació en novel·la gràfica de l'obra de Haruki Murakami El setè home per Jean-Christophe Deveney i PMGL. La llista dels més venuts de La Llar del Llibre ha estat: El manual de defensa del català d'Òscar Andreu, El joc del Silenci de Gil Pratsobrerroca, Crispetes de Matinada de Regina Rodríguez Sirvent i el Prometeu de mil maneres de Carles Rebassa. 

 "Comparat amb l'any passat, encara està anant millor! Estem molt contents perquè, més enllà dels llibres i les roses, és un dia de molta activitat cultural per part de les entitats. És extraordinari".

A dos establiments del sud —la llibreria Carrasco i la llibreria Yoli— continuen imposant-se els noms de sempre, aquells autors que any rere any mantenen el pols de les vendes. Figures com María Dueñas o Ken Follett tornen a funcionar amb força, i també aquells especialment impulsats per la seva presència mediàtica, autors que han passat per televisió o han generat soroll als mitjans. Pel que fa a gèneres, la novel·la negra continua sent una aposta segura durant aquest dia—amb títols com El joc del silenci—, mentre que el true crime guanya pes amb Crims, de Carles Porta, que continua sent un dels més demanats. L’autoajuda manté la seva quota de mercat, i propostes com Comerás flores destaquen pel seu relat visceral. En paral·lel, la novel·la romàntica consolida el seu tiratge, configurant un Sant Jordi marcat per la diversitat de lectures. "És preciós per nosaltres aquest dia, ens retrobem amb cares de sempre", expressa la Yoli Carrasco, des del seu establiment de la Creu de Barberà.

No sembla tan contenta una de les autores locals a qui, en un dia caòtic com aquest, no li han arribat els llibres. A la zona d'escriptors locals, a primera hora del matí, hi ronda poca gent. Hi ha el molt simpàtic escriptor sabadellenc Ernest Prunera, Premi Nèstor Luján 2025 per Quan s'allunyi la tempesta, qui reflexiona sobre el circuit i el ritme editorial, absolutament dopat per la diada. 

Aquest escenari és, però, només el marc d’un Sant Jordi que s’ha començat a escriure molt abans, a peu de carrer. Des de primera hora, les floristeries han vist com les cues s’allargaven amb gent que hi buscava fer-se amb una rosa. Entre els qui feien fila, hi havia veïns de la ciutat, sabadellencs pel món que retornen a la ciutat per Sant Jordi i, fins i tot, vinguts d'altres zones del món per viure en viu i en directe, alguns per primer cop, la festa més nostrada. A la cua de les floristeries, històries d’amor que ara floreixen i d’altres que ja només cal regar-les.

“Avui, Sabadell batega. És un dia on els carrers s'omplen de vida, on tornem a mirar-nos als ulls”, reflexionada la Rosa, arribada de Londres, observant la Rambla bulliciosa. Una sensació compartida també per famílies que mantenen rituals antics, per avis que guien els nets a triar el seu primer llibre o per grups d’amigues o parelles que intercanvien títols. Acompanyada d'en Peter, la seva parella, que viu per primer cop la diada a Catalunya: "Coneix la tradició des de fa anys i em compra una rosa i un llibre cada 23 d'abril, però mai ho havíem viscut junts a Catalunya", expressa.

Epicentre cultural durant la tarda

A la tarda, es viu un esclat de cultura popular. Des de primera hora, la plaça del Doctor Robert s’ha anat densificant fins a quedar plena de gom a gom: cues que serpentejaven davant les parades de llibres, signatures sense treva i un degoteig constant de lector rere lector buscant novetats, dedicatòries i un instant d'intimitat amb els autors. Però l’efervescència no s’aturava a les carpes: els comerços i les terrasses del voltant treballaven a ritme de festa major, amb cambrers fent equilibris entre taules i visitants i l’aroma de tapes barrejant-se amb la de les roses.

Sant Jordi

FOTOS | El Diari celebra la diada de Sant Jordi amb la ciutat León Guerrero

A pocs metres, al Racó del Campanar, la tarda també ha esclatat amb força. Entre les 17.30 h i les 19.30 h, els Saballuts han fet esclatar el públic en aplaudiments. Els crits de suport i l’expectació del moment s’han anat fusionant amb la música i el soroll de carrer. Una mica més enllà, les sardanes teixien el seu cercle. Aquest mosaic de cultura, però, s’ha vist esquerdat per un moment de tensió que ha irromput la celebració. Davant la carpa d'un partit d’ultradreta, diversos grups s’hi han concentrat enfrontant-s’hi i entonant crits de “Fora feixistes dels nostres barris”. La presència de la Mossos d'Esquadra i de la Policia Municipal de Sabadell ha creat un magma de càntics i xiulets que ha pausat durant una estona l’ambient festiu. La carpa ha acabat envoltada per un cordó policial mentre els manifestants carregaven verbalment contra la policia.

Unes cantonades més enllà ha tingut lloc la festa de Sant Jordi del Diari, a la plaça Ricard Simó Bach, amb poesia, música i contes. Erika Zamora ha ofert la història de Pampallugues als més petits (18h); Berta Rose (18.45h) avançarà cançons pop folk inèdites de la seva nova etapa musical; Rosa Renom i Joan Sellent (19h) recitaran poetes de Sabadell, amb un toc d'humor; i el final de festa, a càrrec del músic Roger Padrós (19.30h), qui avança algun dels temes del seu nou àlbum, L'art de coincidir, que publicarà sencer a la tardor.  

Dos dies després, aquest dimecres passat, els Mossos van accedir a la casa del carrer de Luther King per fer-ne el registre exhaustiu. En total, a l'interior del domicili es van trobar 231 plantes de cànnabis i 11 quilograms de cabdells de droga, segons fonts de la policia catalana. A banda de la tinença de droga, s'ha pogut saber que els detinguts tenien la llum punxada. Segons fonts d'Endesa, la companyia responsable, s'ha pogut recuperar una energia de 378.870 kWh, l'equivalent al consum anual de 108 habitatges. Fa pocs dies, va tenir lloc un succés molt semblant al Centre, al carrer de Gràcia. 

Sabadell

FOTOS | Operatiu policial contra el tràfic de drogues en un immoble del Centre de Sabadell Redacció

Gisela Aguilar Fernández

Avui m’he despertat molt il·lusionada perquè era Sant Jordi! M’he llevat ràpid del llit i m’he vestit amb molta il·lusió. Quan he sortit al carrer, tothom portava la seva rosa a la mà. Com que és una tradició tan bonica, he anat directament a la Rambla a comprar dues roses vermelles en una paradeta. Després he anat a La Casa del Llibre a comprar-me un llibre i un altre per a la meva mare, acompanyat d’una rosa. També he comprat una rosa de llaminadura a Gumins per al meu cosí petit. Més tard, he anat a donar-li el llibre i la rosa a la meva mare, i després la rosa al meu cosí. A tots dos els ha agradat molt el detall, i a mi m’ha fet molt feliç veure’ls contents.

Mateo Cheng

Per un dia, fem de guies i us expliquem què és Sant Jordi. Aquesta festa se celebra el 23 d’abril a Catalunya i és una de les tradicions més conegudes. Aquell dia, els carrers s’omplen de llibres i roses, i hi ha molta gent passejant amb ganes de gaudir de l’ambient. La tradició prové d’una llegenda en què Sant Jordi mata un drac per salvar una princesa, i de la sang del drac en neix una rosa. Per això, la gent regala roses i llibres a les persones que estima. És un dia especial per llegir, passejar i compartir moments. A mi m’agrada molt perquè és tranquil i alegre. És una festa bonica que tothom espera cada any amb il·lusió.

Clàudia Vidal Morillo

Hola, veïns i veïnes! Avui és la diada de Sant Jordi i us faré una visita guiada per Sabadell. Som-hi! Primer de tot, esmorzarem al Carreras, un forn i pastisseria de tota la vida. A continuació, passejarem per la Rambla per veure les paradetes de llibres i roses. Al migdia, ens aturarem al Gastrobarbes per picar alguna cosa i agafar forces per continuar la jornada. A la tarda, anirem a la Llar del Llibre, on sovint conviden algun escriptor que ens pot agradar i signar-nos el seu llibre. Finalment, ens dirigirem cap a la plaça de l’Ajuntament, on podrem gaudir de sardanes, castellers i gegants. Espero que gaudiu d’un dia ben especial pels carrers de Sabadell!

Bastian Ramirez Benitez

Avui és el dia de Sant Jordi a Sabadell. Celebrem aquesta festa tan especial i divertida. Els carrers s’omplen de llibres i roses, i la gent surt a passejar i a comprar llibres per regalar. També es regalen roses a les persones que estimem. A la ciutat hi ha moltes parades de llibres i flors. Jo avui vaig a l’escola, on farem activitats de Sant Jordi. També participarem en una cursa amb els meus companys. Després aniré a la llibreria a mirar llibres, i vull escollir-ne un que m’agradi per llegir a casa. És un dia molt especial perquè celebrem aquesta festa tan bonica.

Itzel Cámara Giménez

El punt més emblemàtic de Sabadell durant la diada de Sant Jordi és el Mercat Central. Els voltants del mercat s’omplen de paradetes de llibres, tant nous com de segona mà, i la gent hi passa hores recorrent-les per trobar el seu llibre de Sant Jordi, ja sigui per regalar o per gaudir-ne personalment. A més, tot el recorregut des de les paradetes fins al final de la Rambla s’omple de parades de roses, on tothom pot comprar la seva i mantenir viva una de les tradicions més boniques de Catalunya. Molt bona diada!

Biel Castillo Osuna

Un dels dies més especials a casa meva, a la meva ciutat i arreu de Catalunya és la diada de Sant Jordi. Quan surts al carrer, es respira que és un dia molt important per a la nostra cultura. En aquesta jornada es fusionen l’amor i la literatura. Les roses es regalen com a símbol d’estima i els llibres com a mostra de la passió per la lectura. La ciutat s’engalana amb senyeres, i grans i petits, enamorats i amics, passegen plegats entre la multitud de paradetes de tot tipus de roses i una gran varietat de llibres. L’ambient entre catalans i catalanes és d’alegria i festivitat. Per això, any rere any, l’esperem amb moltes ganes per celebrar-lo amb els éssers més estimats.

Hi ha qui la rebutja de manera categòrica, qui la fa servir a compte gotes o qui, directament, l’usa amb assiduïtat. En el cas dels artistes sabadellencs, però, aquesta darrera opció els queda molt lluny. “No faig servir la IA de cap manera. Escric per plaer i, a part, me’n refio poc”, exposa Roc Casagran, escriptor i professor. “No tindria sentit fer trampes escrivint dramatúrgia, ja que ho faig perquè vull”, agrega Maite Soler, escriptora, en la mateixa línia.

Altres autors, en la dinàmica de rebutjar-la, fan referència al procés creatiu: “Pot semblar una bona eina per agilitzar processos, però no ens fa cap benefici a l’hora d’elaborar noves creacions”, assenyala l’il·lustrador Ricard Efa. El dramaturg i professor Tom Colomer, per la seva banda, assegura que la IA “té coses molt bones, però no a l’hora de ser creatius amb projectes nostres”. “Si existís una IA per fer-nos el llit o planxar estaria encantat de fer-la servir, però per una cosa que gaudeixo tant no tindria sentit”, afegeix. L’il·lustrador Héctor Fernández, d’altra banda, menys contundent que la resta d’autors, explica que de vegades la fa servir “com a auxiliar” en moments que té menys temps, però assegura que “moralment, no podria entregar una creació generada amb IA”.

Una amenaça per als artistes?

Alguns veuen l’eina com un afer que els pot arribar a prendre la feina, mentre que d’altres ho veuen com una alenada d’aire fresc en un context complicat. Els autors sabadellencs amb qui hem parlat també en tenen opinions força diverses. “Mai serà una amenaça si se sap fer servir. Cal ser molt intel·ligent per fer servir la intel·ligència artificial.”, subratlla Soler. “En el meu cas no és cap amenaça. Em dedico a la il·lustració conceptual i és molt difícil que ho pugui suplantar la IA”, apunta Fernández.

Respecte als altres autors hi ha visions força diverses. Colomer, el més optimista dels tres, no creu que sigui una amenaça, encara que tampoc li acaba de veure la part d’oportunitat que pot suposar. Ricard Efa, per la seva banda, creu, directament, que “ja és una amenaça” i ho veu un element “perjudicial” que “no ens fa cap bé”, mentre que Roc Casagran no s’ho pren com un perill per als autors, sinó “per als humans”.

“Encara som millors que la IA”

En general, coincideixen que hi ha tasques més mecàniques en què pot arribar a ser útil, però en cap cas a l’hora d’aplicar-ho a la creativitat. “Hi ha una part humana que prefereixo clarament”, indica Casagran, així com reafirmen la resta d’autors. Queda clar, doncs, que desvincular-se de la IA és, en termes globals, el que prefereixen aquests autors sabadellencs. En definitiva, la IA pot obrir noves possibilitats, però també planteja dubtes profunds sobre el valor del procés creatiu. Tot i això, aquests autors coincideixen en una idea clara: la mirada humana continua sent insubstituïble, de moment.

La col·lecció parteix d’una idea aparentment senzilla, però carregada de sentit: viatjar no sempre vol dir anar lluny. A través de les aventures de la Paca —una gata real que ha format part de la família i que ara viu al Regne Unit— els contes proposen descobrir racons, històries i emocions que formen part del dia a dia, però que sovint passen desapercebuts. Aquesta mirada és el fil conductor d’un projecte que vol ser compartit entre infants i adults.

En el cas de Pérez, qui va viure durant 27 anys a Sabadell, el món narratiu té un origen ben personal. “Aquest projecte va néixer en ple postpart, quan buscàvem una manera propera i bonica d’explicar les nostres arrels a casa”, explica. La voluntat de transmetre a la seva filla la història familiar i el vincle amb Sabadell es converteix així en el motor de la col·lecció.

Aquesta caire personal no es queda, però, en l’àmbit privat. L’autora reivindica també el caràcter cultural i de proximitat del projecte.“Em motivava fer un projecte cultural de proximitat, sense editorial, fet en família. I que no fos només una història inventada: que les històries partissin de fets reals i després les convertíssim en conte”, assenyala. 

La Paca i els misteris de la Malapell porta la protagonista a recórrer diversos espais de Sabadell, descobrint-hi curiositats i petites històries que connecten amb la memòria de la ciutat. És un conte pensat per als més petits, però que també interpel·len els adults, especialment aquells que reconeixen els carrers, els canvis i les vivències que s’hi amaguen.

Fidel a l’esperit de la col·lecció, el relat parteix d’un fet real: una escapada de la Paca des d’un tercer pis del carrer de Sant Quirze, durant la qual va desaparèixer unes hores abans de ser trobada. A partir d’aquesta anècdota, el llibre imagina les aventures que podria haver viscut, convertint una experiència quotidiana en una història plena de misteri i descobertes.

A pocs metres, l’Esther Aymerich somriu amb complicitat quan li fem la mateixa pregunta. “No suporto els llibres digitals”, admet sense embuts. Per a ella, llegir és també dialogar amb el text: “m’agrada subratllar, escriure anotacions... deixar rastre”. Recorda amb estima Cómo ser feliz con 1,2,3 hijos?, de Rosa Pich, un regal de les seves filles. I, com a mestra, defensa la lectura des de petits, especialment amb contes que capgiren els clàssics: versions alternatives que reinventen històries de sempre i encenen la imaginació. “Últimament, estic molt posada també amb la lectura infantil”, diu. 

El Borja Gorina, lector fidel, aporta un toc més literari al carrer. El seu llibre preferit és 1984 de George Orwell, i ara està immers en Dies a Birmània. També cita On the Road de Jack Kerouac. “L’últim llibre que vaig deixar, perquè no em va acabar d’agradar, va ser El Procés de Kafka”, afegeix. Preguntat pel seu format preferit, el sabadellenc no difereix de la resta: “Amb l’iPad no li trobo la gràcia. M’agrada tenir el llibre a les mans”. 

I després ve la segona vida dels llibres. O potser la primera. Perquè gairebé ningú se’n desfà. “Es guarden, sempre es guarden”, diu la Pati. Els llibres ocupen prestatgeries, habitacions, racons sencers de casa. Ah, i en algunes llars fan quasi de mobles, apilats un damunt de l’antre. Alguns s’han deixat als amics… i no han acabat tornat mai, amb el dolor afegit si estaven dedicats, lamenta l’Esther. 

Entre rialles, recomanacions improvisades i confessions lectores, el carrer dibuixa un retrat fidel: el llibre en paper no és només un format, és un objecte estimat. Té memòria, té cos i té història, diuen els sabadellencs preguntats. Potser per això, cada 23 d’abril, mentre les pantalles continuen presents, hi ha una cosa que no canvia: la gent surt al carrer a tocar llibres. I això, de moment, no es pot digitalitzar. 

Missatge de pau i unitat

El president considera que la situació de Catalunya és bona "econòmicament, moralment i socialment", i ha subratllat que ha recuperat la capacitat de liderar i proposar a Espanya, així com la presència que li correspon a Europa i al món. Malgrat tot, admet que el país té per davant "un camí de millora" que, segons ha apuntat, ja s'està recorrent. "Cada dia que passa avancem amb determinació, ambició i rigor", ha assegurat amb exemples com les infraestructures, la prevenció d'incendis, els barris i els centres d'atenció primària, les llars de les famílies i les empreses. Illa ha fet referència a l'acord per al "millor finançament de la història de Catalunya" i ha assegurat que sempre es posa "el bé comú per davant". "Catalunya ha deixat enrere el temps de la divisió i de la confrontació. Avui vivim el temps de les solucions per transformar el país", ha subratllat, advertint que els reptes "no es resolen d'un dia per l'altre".

A part, en un context d'una "nova espiral de guerra" amb conseqüències per a la majoria de països, Illa s'ha declarat "plenament orgullós" de "l'altura moral" que ha demostrat Catalunya. Segons ha apuntat, els catalans i catalanes no són aliens a aquest dolor i, per això, diuen "sí a la pau". El president de la Generalitat assegura que la guerra és "inevitable" i defensa que "cal posar totes les energies en la diplomàcia i el diàleg".

El foment del català

El cap de l'executiu català ha acabat el discurs fent referència a la llengua i ha subratllat que necessita "optimisme i confiança". "El català ens necessita a tots i a totes. Estem invertint més que mai en la promoció i el foment del català. Podem dir amb orgull que enguany assolirem l'oferta rècord de 150.000 places per aprendre la llengua. Cada nou catalanoparlant és una nova esperança, és l'èxit col·lectiu del país", ha conclòs.