Publicistes, manuals d’autoajuda i adults amb la síndrome de Peter Pan, conjurats a no fer-se mai grans, s’esforcen a predicar que l’edat és només una qüestió d’actitud. I és certa la cursileria? Potser sí, però no saben el poder del rock per fer-ho possible.
A la banda sabadellenca New Old School no els fan por aquesta mena de números. L’edat, per a ells, és una garantia de bagatge, d’anys d’experiència. “Ja no som quatre xavalets, ja ens comencen a fer mal les articulacions, però tenim l’esperit jove i estem fent el que sempre havíem volgut fer”, expressa amb un toc d’humor el bateria i lletrista Marc Ruiz, que durant anys va formar part de la banda de Lluís Coloma. “Encara no som velles glòries, tenim molta canya a repartir”, deixa anar amb el mateix to el teclista Azorín Fenoll, que en el grup s’asseu davant del piano i de l’òrgan Hammond.
El vocalista i guitarrista Jordi Moruelo i el baixista Eloi Moia completen la banda de rock, especialment influenciada pel so de la dècada dels 70 i per artistes com Jimi Hendrix i Led Zeppelin. Les seves cançons també estan amarades de soul, funk i blues.
Els sabadellencs, que ronden els 50 anys, es defineixen com “quatre gats vells de la música negra i amics de l’adolescència”. Només un any i mig després de reunir-se i crear New Old School, ja han tocat a escenaris com el club de jazz Jamboree de Barcelona, la Nova Jazz Cava de Terrassa, al Festival de Blues de Cerdanyola o al Festival de Porta Ferrada, com a teloners de Jethro Tull. Aquest dissabte se’ls podrà veure a casa, actuen a la CavaUrpí (21h). El directe –auguren– oferirà “molta energia, passió i groove”. Hi presentaran el seu primer EP, batejat amb el mateix nom que la banda a més d’algunes versions. “Aquells a qui els agradi el rock, els agradarà el concert”, expliquen.
Tot i conèixer-se molt bé, mai havien tocat junts al complet. “Amb l’Eloi havíem coincidit en alguna formació, però 20 anys enrere. Amb el Jordi feia molt temps que volíem tocar”, explica Ruiz.
Van decidir tirar endavant el grup després d’uns quants assajos, “una prova” que va sortir bé. A partir d’aleshores, “la cosa s’ha posat seriosa i anem a mort”, diu Azorín Fenoll. I el nom? “Va sortir de la conya que ja tenim una certa edat”, afegeix.
Després d’aquest any i mig de rodatge, la idea és continuar fent concerts. “Per la qualitat dels músics i l’amistat que hi ha entre nosaltres, New Old School és una cosa molt maca que hauria de funcionar. Ens hauria de sortir feina, tot i que el món de la música en directe està complicat, i més per aquests gèneres, que estan tocats de mort”, reflexiona Ruiz, nostàlgic d’una època en què abundaven locals musicals “amb molt moviment” a Sabadell.
