Tot i no estar previst, és el disc que més estima. Laura Andrés va compondre Zerø en dos dies. Per necessitat, per intentar expiar el dolor de la mort del seu pare. Les cançons transiten entre el lament, la respiració, la nostàlgia, la pluja, l’aurora, la casa... I, finalment, la vida que hi ha al davant. El nou començament. Perquè, “encara que hi ha moments en què sembla que el dolor mai passarà, estem programats per a la vida”, expressa la pianista, que oferirà un recital de l’àlbum aquest dimecres al Fresc Festival. Se sent il·lusionada per actuar en aquests Jardinets en què altres vegades ha estat espectadora de concerts, recitals, obres...
El piano es convertirà “en vehicle d’emoció, proximitat i veritat” durant la primera part del concert, dedicada exclusivament a Zerø. Estarà sola a l’escenari i enllaçarà les cançons: “És mitja hora seguida, sense parar, sense aplaudiments, perquè el públic pugui observar què li passa per dins... Al final hi ha una descàrrega emotiva. La gent m’agraeix el moment”, avança.
Arribarà la distensió. I, divertida com és, hi haurà alguna broma, segur. En aquesta segona part estarà acompanyada de Roser Loscos (veu i violí), Marina Prades (veu i violí) i Núria Galvany (violoncel). “Serà un format femení, bonic i divertit”, comenta.
'Loop', amb Ramon Madaula
Abans, aquest dimarts, arribarà Loop, interpretada i escrita pel sabadellenc Ramon Madaula, amb Júlia Genís a l’escenari, sota direcció de Mònica Bofill. L’obra evidencia “l’escletxa generacional” entre una filla i un pare, que no s’entenen de cap manera. Entre l’amor i la guerra, constantment.
Després de fer temporada a la sala Flyhard i al Texas, l’obra està de gira.
“Fer de pare és com jugar al set i mig: o et passes o et quedes curt. Saber quan aturar-se o insistir és comesa d’alt risc. En quin punt les filles estan ben guarides, o les estàs consentint?”, es pregunta Ramon Madaula. “Per més que t’hi esmercis hi haurà encerts i desencerts que la fillada arrossegarà de per vida”, evidencia. “La cosa es complica quan els nostres fills i filles conviuen amb nosaltres fins edats adultes: el vincle es transforma en una relació de companys de pis; o sigui: en situació prebèl·lica”.
‘El parc’, de Miquel Sitjar
El parc, un text de l’actor Miquel Sitjar que ell mateix protagonitza al costat de Ramon Godino, serà l’obra de dijous. Converteix una situació ben quotidiana en el punt de partida d’una comèdia aguda i reconeixible. Cada tarda, després de l’escola, dos pares coincideixen al parc amb els seus fills i acaben transformant aquell banc entre gronxadors, berenars i missatges del xat del cole en un petit escenari on passa de tot.
