Hi ha poques coses capaces de mobilitzar una ciutat sencera. Encara menys en una societat com la nostra, en què les identitats personals són múltiples, els interessos particulars ocupen el dia a dia i cada vegada costa més trobar espais compartits. Per això el que hem viscut aquestes setmanes al voltant del Centre d’Esports Sabadell mereix una reflexió que va més enllà del futbol. Durant setmanes, milers de sabadellencs han recuperat una il·lusió col·lectiva. Els carrers s’han tenyit d’arlequinat, famílies senceres han tornat a la Nova Creu Alta i persones que feia anys que no seguien l’equip han sentit de nou una emoció adormida. S’ha construït una sensació de projecte, d’orgull compartit, d’identitat cívica. I això té un valor immens.
Sabadell és una ciutat diversa, oberta, canviant i plural, on conviuen sensibilitats molt diferents i on resulta difícil generar consensos emocionals. Precisament per això, qualsevol element capaç d’unir-nos sota un mateix escut mereix ser protegit. El Centre d’Esports no és només un club de futbol. És un dels pocs espais on la ciutat es reconeix sense preguntar d’on ve cadascú ni què pensa. Per això preocupa que qualsevol polèmica artificial acabi eclipsant tot allò que realment s’ha construït.
Els esportistes són això, esportistes. No són dirigents polítics ni analistes socials, ni portaveus institucionals. Com qualsevol persona, poden equivocar-se i pronunciar paraules desafortunades. També poden rectificar. La polèmica generada arran de les paraules de Diego Fuoli, després de les explicacions del jugador i la reacció del club, hauria d’haver acabat molt abans. Fora de context, és evident que va ser un error greu, del qual segur que s’ha penedit moltes vegades.
El que és preocupant és observar com una relliscada es converteix en munició política. Uns alimentant la indignació des d’un extrem i altres aprofitant les paraules des de l’altre. Tot serveix per engreixar una confrontació permanent. Hem vist mitjans de dreta i d’extrema dreta aplaudint veladament i veus de l’esquerra extrema, insultant el millor porter de Primera Federació. Parlem d’un porter aragonès que, si algú va veure la retransmissió de la rua feta per TV3 sencera, va fer les seves declaracions en català, i va ser ràpidament lloat demostrant com alguns podem baixar-te del cel a l’infern en minuts.
Doncs totes aquestes reaccions han alimentat aquells que no ens convé alimentar. Els errors d’aquest tipus s’assenyalen, es corregeixen, se sancionen, i s’eviten en el futur. Però res justifica convertir-los en un escarni públic contra ningú. Segurament, no tothom està preparat per tenir un micròfon a les mans al balcó d’un ajuntament. Però no podem permetre que polèmiques fabricades fora de Sabadell embrutin allò que realment importa. El Centre d’Esports Sabadell construeix ciutat. Genera orgull, cohesió, activitat econòmica i autoestima col·lectiva. Conservar aquests espais comuns és gairebé una obligació.
Perquè les passions que uneixen una ciutat sempre haurien d’estar molt per damunt de les guerres artificials que només serveixen per dividir-la.