En plena recurrència de les calorades que brollen per tot arreu, tant a la ciutat com al camp o a la metròpoli de Barcelona, tots aquells que a la dècada dels noranta se’n fotien dels ecologistes ja poden començar a posar les bases d'una nova cultura del viure en comú.
Avui és urgent revolucionar uns nous espais segurs per viure còmodament amb una visió de país. També és importantíssim restaurar espais de sorrals del litoral i aprofitar nous actius a favor del litoral. Avui, hi ha espais que esdevindran efímers que de ben segur desapareixeran en moltes poques dècades. Ara bé, només una gestió valenta i decidida és el que es necessita per mantenir els espais del litoral. I per tant, és necessari actuar i defensar en el sistema dunar. De fet, és el repte més desafiant, tant econòmic com el financer.
Perquè el litoral no és l'únic front obert. Terra endins, a la trama densa de la metròpoli, el mateix escalfament es manifesta d'una altra manera, i ara tenim dades per posar-hi xifres.
A les portes de l'estiu arriben dos estudis científics, elaborats pel Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech, que indiquen que la ciutat de Barcelona és un «hotspot» (punt calent), amb un greu problema d'escalfament nocturn.
Els autors d'aquests estudis posen de relleu els greus efectes de la calor sobre la salut i el confort humà, adverteixen de la insuficiència de les alertes públiques i evidencien que el sistema de certificació energètica de l'habitatge a Espanya i a Catalunya està desajustat, ja que no avalua la càrrega energètica i tèrmica de les llars durant les onades de calor.
Les investigacions han anat a càrrec d'un equip interdisciplinari format pels professors de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Blanca Arellano, responsable dels treballs, i Josep Roca, tots dos doctors en arquitectura, i per les doctores en física Dolors Martínez, també de l'ETSAB, i Carina Serra, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).
Pel que fa al clima, Barcelona ha experimentat un escalfament continu en les últimes dècades. Entre els anys 1971 i 2025, la temperatura mitjana de la ciutat ha augmentat 3,22 °C (de 15,82 °C a 19,04 °C). Es tracta d'un increment molt més pronunciat que el registrat al conjunt d'Espanya (1,96 °C, segons l'Agència Estatal de Meteorologia, AEMET, entre 1971 i 2024), a la regió mediterrània (1,83 °C, entre 1971 i 2024) i a escala mundial (1,29 °C, entre 1971 i 2024).
Els investigadors adverteixen que els sistemes públics d'alerta per calor infravaloren el risc de la calor nocturna per a la salut i, alhora, insten a modificar el sistema de certificació energètica dels habitatges per ajustar-lo a la realitat climàtica actual.
Conclouen que és imprescindible evolucionar des de la "rehabilitació energètica" tradicional, en què l'edifici és el subjecte principal de la política d'eficiència, cap a una «rehabilitació climàtica» orientada a les persones, basada en solucions bioclimàtiques, que garanteixi l'equilibri higrotèrmic i la seguretat sanitària de l'espai interior davant la realitat climàtica local. "Mentre no es produeixi aquest canvi radical del marc normatiu europeu, s'hauria de tenir en compte l'adaptació climàtica dels habitatges, a escala nacional, mitjançant ajuts directes o indirectes com deduccions fiscals en l'IRPF", afirmen els professors Blanca Arellano i Josep Roca, del CPSV.
Doncs ara ja sabem què ens toca fer. La ciència ja ha fet la seva feina; la resta és una qüestió de valentia política. I de nits que es puguin dormir.