El campus de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra es prepara per posar les bases que han de permetre modernitzar i reordenar aquest emplaçament vallesà. El procés per elaborar un nou Pla Director Urbanístic (PDU) ja està en marxa amb un objectiu clar: consolidar el lloc com un pol d'activitat més enllà del vessant acadèmic i connectat amb el seu entorn. Amb aquest plantejament, el projecte obre la porta a ampliar el nombre de places per viure-hi. Actualment, la Vila Universitària de la UAB –el complex residencial oficial per a estudiants situat dins del campus– disposa d'unes 2.200 places. Fonts de la institució apunten que la demanda és alta. Un escenari que podria incentivar la construcció de nous habitatges, amb la col·laboració del sector privat.
Així ho va expressar Pere Solà i Busquets, un dels representants de les empreses que treballen en la redacció del futur pla. El responsable va detallar que es vol un indret amb més usos, formant una ciutat "més mixta". "Hem d'aconseguir que sigui també un espai per a residir-hi. Volem més residència, més serveis i més usos per ser més viva", resumia sobre promoció de zones de convivència i relació entre la comunitat de l'Autònoma –formada per unes 50.000 persones cada dia–. En aquest sentit, el vicerector d'Economia, Campus i Sostenibilitat, Xavier Gabarrell, remarcava que el debat no s'enfoca en la necessitat de construir més o menys, sinó en permetre que el nou marc urbanístic garanteixi justament la possibilitat de desenvolupament sense haver de fer modificacions puntuals com fins ara. "Tenim capacitat i el terreny hi és. El que hem de fer és marcar a on i com. Per això és important canviar el model i la morfologia del campus", va dir, més enllà d'assenyalar els metres edificables o els espais lliures.
- Acte a la UAB sobre el futur PDU del campus de Bellaterra
- David Chao
Tots dos es van pronunciar en un acte –conduït per Pau Le Monnier, consultor d'UTRANS– a la Facultat de Ciències de l'Educació que va escenificar la sintonia entre UAB, Ajuntament de Cerdanyola, AMB i Generalitat. La conferència va servir per donar el tret de sortida al procés participatiu per recollir impressions de com s'haurà de definir el pla director. També de l'alumnat. El subdirector de Planificació d'Actuacions Urbanístiques de la Generalitat, Alfons Garrido, va dibuixar un calendari que preveu l'aprovació definitiva del document al llarg del 2028, després d'un període de debat que ja està obert. De fet, els interessats ja es poden inscriure a les cinc taules participatives que tindran lloc del 22 de setembre a l'1 d'octubre a la segona planta de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. Durant l'estiu, s'han fet entrevistes amb experts i actors de referència per incloure la seva visió en aquesta fase inicial.
Els ponents van coincidir a assenyalar que es tracta d'una "oportunitat" per endreçar el campus i visualitzar com haurà de ser en les pròximes dècades. Tot plegat, sense renunciar a la diversitat i la singularitat d'una universitat que va ser concebuda com un organisme que fugia de la centralitat de Barcelona. "La UAB vol deixar de ser autònoma", sintetitzava el director de l'Àrea de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, Xavier Mariño, sobre l'esperit de la tasca. Teixir ponts amb els municipis del voltant es considera clau. En aquesta direcció, la regidora d'Activitats i Llicències, Planificació Urbanística i Obres Públiques de l’Ajuntament de Cerdanyola, Eulàlia Mimó, va instar a reconnectar tot aquest entorn clau de la comarca, a tocar d'un Parc de l'Alba en creixement. Conceptes com la mobilitat sostenible, l'habitatge i els equipaments accessibles són bases compartides per fer realitat un "projecte de país" que haurà d'impulsar el Vallès com un epicentre de referència i coneixement sense parangó. El repte de ser una ciutat de 24 hores ja ha interpel·lat les diferents parts implicades.
