No és cap secret que als despatxos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) una de les prioritats és l'obertura del campus de Bellaterra al seu entorn. El repte és millorar la relació d'un dels grans eixos de la comarca amb els municipis que hi connecten. En una entrevista l'octubre passat al Diari, el rector Javier Lafuente manifestava aquesta voluntat, treballada conjuntament amb les alcaldies implicades. "Volem traslladar la formació a ciutats del territori, com Sabadell o Cerdanyola. Tot canvia molt de pressa. Necessitem que els nostres ciutadans puguin accedir a aquest canvi de la manera més fàcil possible. Volem ser un motor de canvi. De transformació. Motor econòmic. No serem la ciutat més gran, però sí que volem ser els aliats de totes les ciutats del voltant per aconseguir canviar el Vallès", sintetitzava sobre l'esperit que persegueix la institució. La declaració d'intencions haurà de passar ara del paper al terreny. De moment, ja està en marxa el procés participatiu d'un nou planejament per reordenar l'indret.
L'objectiu del futur Pla director urbanístic (PDU) és definir un renovat model perquè la seu educativa actuï com un pol de formació i coneixement, integrada amb les ciutats que la rodegen. Tot plegat, amb diversitat d'usos fora de l'horari acadèmic, un correcte encaix territorial, ambiental i paisatgístic, i un model de mobilitat sostenible. Durant la presentació del tret de sortida fa uns dies, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va remarcar que la redacció del document representa una oportunitat estratègica per "evolucionar cap a un model de campus obert, reforçar el paper de la UAB com a pol metropolità de coneixement i incorporar criteris ambientals i de qualitat de vida". En total, un recinte metropolità de 263 hectàrees.
- Les icòniques columnes de la UAB
- Juanma Peláez
Per la seva banda, Lafuente refermava que "el campus és el primer actiu de la UAB en la seva relació amb l'entorn", subratllant la presència de destacades institucions de recerca a la universitat i el "paper que juga el Parc de Recerca UAB (PRUAB) en la transferència de coneixement i tecnologia". El rector considera que el PDU contribuirà a "consolidar el nostre campus com un motor de transformació del territori", posant èmfasi en la importància de la implicació de la comunitat universitària en aquest procés participatiu. El projecte iniciat ha de servir per recollir propostes de la comunitat de la UAB, de la població de les ciutats de l'entorn i de tots els actors implicats. Aquest juliol ja s'han produït entrevistes amb veus rellevants en la reformulació i durant els mesos de setembre i octubre es faran cinc sessions temàtiques per abordar diferents eixos a debat.
D'on venim i cap a on anem?
El 7 de març del 2023, la Comissió de Territori de Catalunya va adoptar, entre d’altres, l’acord d’inici del procediment de formulació del PDU. Era el punt de partida per obrir la carpeta, aparcada en les últimes dècades. El planejament general que l’ordena actualment és el Pla general metropolità (PGM), aprovat l’any 1976, desenvolupat per un planejament derivat que es va aprovar el 1992. Des de llavors, s’han impulsat diverses modificacions d’aquests instruments per donar cobertura a les reformes i remodelacions que s’han anat produint. Però sense un repensament com el que es preveu avui.
Les propostes recollides durant el procés participatiu obert ara, juntament amb la documentació ambiental i els estudis complementaris, serviran per elaborar un primer document d'avanç del PDU, que hauria d'estar a punt a finals d'aquest any. Un cop elaborat, amb l'aprovació inicial del PDU, se'l sotmetrà al preceptiu període d'informació pública per a tota la ciutadania i a la consulta dels ajuntaments afectats. Les al·legacions que es recullin llavors s'incorporaran, si s'escau, al document que s'aprovi definitivament. La qüestió no és menor: actualment, el campus de Bellaterra és un espai amb una comunitat d'usuaris de més de 50.000 persones en el seu dia a dia. L'escassetat d'altres usos i activitats pròpies de les àrees urbanes fa que tingui poca capacitat per atraure residents dels municipis pròxims fora de l'horari acadèmic. Una realitat que amb el nou pla haurà de canviar. El repte és majúscul.
