Javier Lafuente està a punt de tancar el seu cinquè any com a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser reelegit el novembre del 2024 i viu un segon mandat amb diverses carpetes obertes sobre el futur de la institució.
Venim de dies moguts a la UAB, amb la vaga per la Flotilla i les protestes per Palestina.
Em preocuparia si tinguéssim estudiants compromesos, amb formació transversal, que passessin per alt una situació com l'actual, on hi ha un país que està massacrant una població. Em sembla bé la mobilització, sempre sense violència. Evidentment, no vam dir que no hi hagués classes. Però demanàvem que tothom mostrés la seva disconformitat, com vaig fer jo dissabte a Barcelona.
És un signe de l'esperit de l'Autònoma?
No pot ser d'una altra manera. És una de les coses que em fan sentir orgullós d'aquesta universitat, que neix el 1968, amb la voluntat de desplaçar-la fora de la ciutat per evitar els enfrontaments, enviant professors expedientats, creant una universitat separada de l'Església. Aquest esperit de mobilització va en l'ADN i no ha canviat. A més, agafant una direcció molt positiva, la de l'impacte territorial. Ser una de les millors 200 universitats del món no serveix per a res si no canviem la nostra societat i no introduïm en els nostres estudiants el caràcter crític i la intenció de ser un motor de canvi. Això ho ha portat la universitat des dels seus orígens i espero que continuï sent així.
"Espero un canvi de model de finançament a curt termini"
Viu el seu cinquè any de mandat. De què està més orgullós del que s'ha fet fins ara?
Entro com a rector en plena pandèmia, però també en plena crisi. Després de la del 2008, quan pensàvem que les coses començarien a canviar, venen Ucraïna i Gaza. Les tendències econòmiques no han canviat, i tampoc el model de finançament universitari, que espero que ho faci a curt termini. Mirant enrere, estic orgullós de les persones. Tot el que hem fet és amb unes infraestructures febles, una situació complexa i una plantilla deteriorada. Al principi, vaig posar el focus a recuperar les persones, que són la base d'una institució. Teníem un problema molt greu: la falta de renovació del professorat, que havia envellit i no hi havia un relleu. Vam aconseguir un pla de xoc de la Generalitat amb les universitats, i ha arribat el programa María Goyri [d'incorporació de Talent docent i de recerca] que ha permès tenir un pla fins al 2030. La situació del professorat ha millorat i millorarà més. Però no són només els professors, sinó la gent que hi ha al darrere. Des de qui fa un paper, a qui gestiona projectes. Cada vegada és més difícil i necessites més coneixement. Hem d'incrementar la plantilla de personal tècnic d'administració i gestió, però també tecnificar-la, amb persones més formades com passa en tota la societat.
El model de finançament és la gran prioritat?
No tenim model. L'última vegada que es va fer va ser el 2010. Després, una modificació que es va quedar congelada el 2016. No tenim capacitat d'aprovar un model, però sí d'incidir i parlar amb la conselleria. Ho hem fet. Volem un model de finançament, no de repartiment. Quan reparteixes entre diferents socis que tots ho fan bé, et quedes amb els mateixos diners. Fas més feina, però no aconsegueixes més. I és un problema gran. A més, la nostra universitat té un problema afegit, que és el campus. La ciutat. No tenim un ajuntament que asfalti els carrers, que reculli les escombraries, que posi un transport públic... El model de finançament no ho té en compte. Cal que cada universitat tingui un pacte amb el Govern, un model acordat, amb un contracte-programa i un rendiment de comptes. Com a servidor públic, vull que els meus impostos es gastin correctament.
El pressupost és d'uns 440 milions d'euros. Això vol dir que s'hauria d'incrementar?
No entraria en si fa falta més o menys. El tema és que tenim un sistema que està tan restringit que, quan iniciem l'any, sense més recursos no podem fer accions imprescindibles. Manteniment, infraestructures... No arribem al pressupost de l'Autònoma del 2008. I això, en un context d'inflació, vol dir que rebem molts menys diners. En els últims mesos, hem treballat amb el Govern per fer accions concretes i confio que això passarà.
Quines accions?
És una universitat construïda fa molts anys, en època de ciment. No s'ha fet cap gran obra des de fa més de 15 anys i tenim situacions que són molt doloroses. Com la pressió a l'edifici B, amb moltes facultats. L'Institut de Neurociències... Ja estem treballant en un projecte per demanar un edifici, Zenit, i el següent seria un que aculli tots els estudis de Psicologia, que ens permetria moure gent i rebaixar la pressió. Cal reformar la plaça Cívica... No he dit res de l'Artèxtil, on el pressupost inicial de 5 milions i escaig s'ha convertit en un de més de 10. Ho farem. Però són moltes accions que en el pressupost no és una part enorme, però que ens impedeixen fer actuacions del dia a dia.
- Javier Lafuente, rector de la UAB
- Juanma Peláez
Una de les novetats en aquest dia a dia són les millores en la xarxa d'autobusos.
Estem al voltant del 25% de les persones que es desplacen en transport privat. S'han incrementat les línies i les freqüències, sobretot amb pobles llunyans, i altres més pròxims. Això permetrà que en lloc d'agafar el cotxe, es pugui agafar el transport públic. La línia de Ferrocarrils que connecta cap a Sabadell i amb Barcelona també ha canviat molt el paradigma. I, després, accions nostres, on intentem actuar en el campus per disminuir el nombre de cotxes. L'objectiu és augmentar la sostenibilitat del campus.
Hi ha governs com el de Badia que insisteixen a teixir molt més aquests lligams, sobretot en mobilitat sostenible.
En el nostre programa ja dèiem que volíem que totes les ciutats a uns 10 quilòmetres tinguin connexió de bicicleta. No depèn només de nosaltres. Per exemple, amb Badia, es va millorar tot l'accés, que ara és molt més amable i abans era un fangar. Queden punts febles, com el pont de connexió de l'autopista amb Cerdanyola. Però aquesta direcció és molt important i continuarà augmentant.
"Augmentar la formació del ciutadà de Barcelona ho podem fer, i ho farem, però té molt més impacte si ho fem a Sabadell, a Cerdanyola o a Terrassa"
Actualment, hi ha més de 4.000 docents i 40.000 alumnes. Es reivindica prou la UAB com a nucli d'activitat, més enllà del vessant acadèmic?
Quan parlaves d'un hub de connexió, està passant. Fora de Barcelona, som el lloc on arriben més autobusos. Tenim el Ferrocarril. Si la Renfe funcionés correctament, ja seria impressionant. I la línia futura d'un tramvia lleuger a través de Collserola. Cada vegada som una ciutat més global, amb terrenys més dispersos. Volem traslladar la formació a ciutats del territori, com Sabadell o Cerdanyola. Tot canvia molt de pressa. Necessitem que els nostres ciutadans puguin accedir a aquest canvi de la manera més fàcil possible. Volem ser un motor de canvi. De transformació. Motor econòmic. No serem la ciutat més gran, però sí que volem ser els aliats de totes les ciutats del voltant per aconseguir canviar el Vallès.
Sona ambiciós.
Cap problema. On tenim més gent és a Barcelona. La meitat de la nostra gent viu allà, però nosaltres som vallesans. Augmentar la formació del ciutadà de Barcelona ho podem fer, i ho farem, però té molt més impacte si ho fem a Sabadell, a Cerdanyola o a Terrassa.
En clau vallesana, hi ha aquesta voluntat d'ampliar la marca UAB en aquestes ciutats?
No només penso en una ampliació. Penso en interacció. En connexió. Ser el company de viatge. Espero que els sabadellencs tinguin una de les millors universitats del món i que no sigui un problema, sinó un avantatge. Sentir-se orgullós. Treballem en aquesta direcció. Que, davant de qualsevol repte, el principal aliat sigui l'Autònoma. No volem ser la ciutat de l'Autònoma, sinó l'aliat de tots els nostres conciutadans. Volem que ens arribin els reptes de la ciutadania, les institucions i les empreses. I que es puguin vehicular a través de l'alumnat. I formar ciutadans molt més crítics, realistes i coneixedors de les problemàtiques de la seva societat. Que les seves propostes siguin molt més riques, de manera que quan contractes algú, agafes la seva capacitat de treball, però també la seva manera de fer, col·laborar i comunicar. Aquest és el futur.
"L'ocupabilitat i l'emprenedoria són dues bases que són en la universitat des del principi"
Ha de millorar el lligam amb les empreses?
L'ocupabilitat i l'emprenedoria són dues bases que són en la universitat des del principi. No puc formar gent que té molts coneixements, però no és conscient de la situació que viu la societat. Volem transformar la societat a través del coneixement, i la nostra eina principal són les persones. Som una universitat intensiva en recerca, amb un alt coneixement i alta capacitat, però no pel nostre ego. Si no per poder transformar la societat.
Una de les preocupacions dels joves és el cost d'accedir a la universitat.
El que paga l'estudiant per matrícules i taxes està entre el 10 i el 15% del cost. La resta l'assumeix l'Estat. Però això no és veritat quan ho analitzes individualment. Una persona, per a poder estudiar, no pot treballar totes les hores. Per tant, no és el cost de la matrícula, sinó el fet de deixar de guanyar diners. Hi ha famílies que això no s'ho poden permetre. L'única manera de democratitzar els estudis és a través de les beques salari. Invertir en les persones és fer-ho en igualtat i diversitat. És la voluntat d'una universitat pública. Fa trenta anys, gairebé no hi havia fills de treballadors a la universitat. Han anat entrant i cada vegada hi ha més gent de diferents capes socials. En aquest moment, estem en un punt crític. Si no fem accions concretes, hi haurà una separació. I em preocupa que no actuem de pressa i que hi hagi gent que es quedi fora.
S'han tocat les portes necessàries?
Ho demanem sempre. És una decisió del Govern. Nosaltres ho fem. Per exemple, tenim les beques Ítaca. Anem a instituts en zones perifèriques o complicades. Agafem estudiants amb molt bones notes i passen uns dies a la universitat per motivar-los i fer que, quan s'acabi el campus, les famílies vinguin a la universitat i vegin que és possible. També tenim un programa de beques amb ajudes mensuals, un petit salari perquè progressin i avancin. Intentem que aquells que estaven destinats a no arribar, ho puguin fer. És només una gota d'aigua a l'oceà, però la diversitat cultural, lingüística, és bàsica per a fer créixer la societat catalana.
