En 50 anys de democràcia, Sabadell només ha biografiat tres dones. La darrera ha estat Fidela Renom després de cinc anys d'investigació de Genís Ribé i Tona Majó, amb el suport de la Fundació Irla. Els mèrits són més que suficients: va ser la primera regidora de la ciutat, la impulsora de les infermeres laiques, la mare de les escoles bressol actuals i una pionera perquè la gent gran envellís dignament, entre moltes altres coses. “Tenia les idees molt clares en el camí de l'assistència social”, expressa Majó.
Fidela Renom havia patit de primera à què implicava ser obrera i tenir a càrrec fills i persones grans. Per això va impulsar guarderies infantils. “No volia que altres dones passessin pel mateix que ella”, explica Ribé. No podia no implicar-se en allò que podia canviar. “Com a regidora social, tot i que era política i aquesta no era la seva feina, va idear els braçalets per identificar els nadons. Alguna cosa devia haver passat... No sembla important, però és una cosa que ara encara es fa a tots els hospitals!”, explica Majó. Ribé hi afegeix: “No només va lluitar aferrissadament pels desvalguts i els infants, sinó que també ho va acabar fent per crear un centre públic per a la tercera edat amb atenció professional”.
De jove, Renom va estar vinculada a l'espiritisme. “Eren grups ridiculitzats i estigmatitzats, però si vas més enllà d'aquesta imatge t'adones que eren un grup de coneixement científic en un moment de dogma religiós”, ressalta Ribé. Renom va fundar la lliurepensadora Lliga Laica Femenina el 1932 i, dos anys després, es va presentar a les eleccions municipals. “Va ser una lluitadora incansable pels seus ideals republicans. I, sobretot, molt valenta, perquè durant la seva vida va passar-ho molt malament”, comenta Majó, que afegeix: “Sempre va lluitar per la llibertat de consciència, l'amor i el respecte entre persones, l'ajuda mútua i la pau. Va ser una gran pacifista”.
La investigació no va ser fàcil, en moments va quedar encallada perquè només hi havia escassa documentació dels historiadors Ricard Simó i Andreu Castells. No es va desllorigar fins que Ribé i Majó van anar a parar a la família amb què Renom havia conviscut durant molts anys. A més de recollir testimonis orals, els investigadors van viatjar a França per trobar descendents vius. Va tenir tres fills, però dos van morir quan eren joves. El gran, el Joan, durant la Guerra Civil el gener de 1939 i el petit, l'Enric, durant el servei militar el 1945. El mitjà, el Mateu, va sobreviure a la guerra i als camps de concentració de França, on es va quedar a viure i hi va tenir família amb qui van poder parlar.
La investigació sobre Fidela Renom, sempre envoltada de dones, ha permès posar noms i cognoms a moltes figures sense biografia que van ser essencials perquè la ciutat evolucionés. “La llista és llarga”, asseguren. La feina pendent, doncs, també.
