Quan pregunten a La Forte ‘com estàs?’, acostuma a citar Lola Flores i el seu estoy como nunca. “M’agrada pensar que té una doble lectura. Pot ser optimista o pessimista”, diu la valenciana Anna Andreu. Aquest és precisament el títol del seu espectacle, que la còmica i periodista presentarà dissabte al Casal Pere Quart, a les 19h. Parteix d’una reflexió: “Quan apaguem el llum de la tauleta de nit, tots tenim les nostres batalles i circumstàncies”. Hi traurà ferro repassant el camí que recorre de la vintena a la quarantena.
“Amb 20 anys no tens res a perdre. Vas com un Miura... Però hi ha una frase que m’agrada que diu que un sembla que es torni conservador amb el pas del temps perquè té alguna cosa a conservar”, riu. Després toca baixar de revolucions una mica. “A la trentena comences a veure les orelles del llop, encara que sigui perquè el teu entorn perpetua el ‘compte, que t’estàs fent gran’. És quasi inevitable veure com el teu entorn et va encarrilant, encara que tu a vegades vulguis sortir del camí”, explica. I als 40? “T’adones que t’has menjat la meitat de la pota de pernil”. I aleshores, “comences a valorar més el temps, a mirar enrere per veure què has construït, què has aconseguit, quins pals t’ha donat la vida, a què ja no ets a temps, qui dels teus amics o família ja no està amb tu...”.
La Forte és periodista de formació i de família. “Ho he mamat a casa: els meus pares, la meva tieta... han treballat a mitjans de comunicació. I tinc una deformació professional. Ara mateix estic pensant quin titular escolliràs!”, confessa. “Crec que encara no te l’he donat”. Ha publicat dos llibres, ha tingut tres pòdcasts i aquesta és la segona obra de teatre.
Potser és aquest: “L’autoestima és el gran mal de la humanitat”. La humorista ho diu perquè el seu espectacle vol relativitzar el que veiem quan ens posem a davant d’un mirall. A dalt de l’escenari és ella mateixa, afirma, tot citant un dels seus referents, Berto Romero: “Ell deia que sovint el que és de debò és el que està a dalt de l’escenari i el que està a baix és de mentida. Perquè a la vida real t’has de tallar i, en canvi, a dalt de l’escenari pots fer el que et roti”.
Quan baixa de l’escenari, diu, “és rateta de gimnàs”. Un clàssic de la quarantena, com el pàdel i el running, assegura a l’espectacle. “L’altre dia rèiem perquè mirava al meu voltant i deia que si estàvem allà era perquè estem tots fatal del cap”. Aquest és un altre titular de la conversa, potser més pescaclics. “Després tot el que ve amb l’esport és un regal: guanyes massa muscular, segurament perds grassa... Si vols i estàs obert, pots construir-hi un bon entorn social... Jo ho recomano a tothom, la veritat”.
