La inspiració apareix en moments insospitats, també enmig del terror. Un estiu Carme Torras era de viatge a la seva apreciada Grècia, assolada per un incendi forestal molt fort. Lectora voraç de les novel·les d'Agatha Christie des de l'adolescència, una idea li va espurnejar de sobte al cap: “Enmig d'aquest caos, no és més fàcil emmascarar un crim?”. Aquella pregunta s'ha transformat en el seu debut literari, la intrigant novel·la Si em fas nosa (Voliana Editors).
El jove inspector de Mossos d'Esquadra Martí Cardona es troba a l'illa grega fictícia Kyos de visita a la seva amiga Mireia Ridaure, que treballa en un ressort de luxe. Com un joc que de mica en mica es va caragolant seriosament, comencen a investigar què va passar exactament 12 anys enrere, quan la policia grega va declarar accidental la mort del propietari de l'antic petit hotel que havia estat el ressort. Han observat comportaments estranys. “Hi ha interessos econòmics, infidelitats, gelosies i una pila de secrets. Quan es veu amenaçat, l'assassí torna a actuar”, explica l'escriptora sabadellenca, formada a l'Ateneu Santcugatenc. “Dels primers lectors del llibre, ningú ha encertat qui és l'assassí”, assegura.
Precisament, aquest joc és el que busca com a lectora i escriptora Carme Torras: “La meva intenció és que el lector pugui seguir les mateixes pistes que els investigadors per arribar a les seves conclusions”, comenta. “L'acció del llibre és ràpida, hi ha molts personatges i per això els primers capítols són curts”, exposa. Els personatges, afegeix, “són normals i lúcids, no hi ha maníacs ni detectius desesperats”.
Carme Torras presenta 'Si em fas nosa' el dijous a les 19h a la Llar del Llibre, en conversa amb el periodista Marc Serrano
Torras ha pogut dedicar-se a escriure, per fi. Tot i que treballa professionalment en un despatx de disseny tècnic tèxtil, des de petita s'ha sentit atreta per la literatura. “El meu pare em portava a llibreries. De seguida vaig descobrir els llibres d'Enid Blyton i, després, els d'Agatha Christie. Allà va sorgir el cuquet, m'ho passava pipa!”, exclama. Hi havia passió i formació, només faltava la inspiració, que va arribar després de conèixer illes com Korfú i Mykonos, que van donar lloc a Kyos.
