Albert Pla desapareix de la vídeotrucada. Torna a connectar-s'hi, aquesta vegada amb la càmera encesa, des de dins del cotxe. El Peyu ens atèn des de la seva productora, amb un cartell d'El Corral a darrere. Remena el mòbil per trobar quantes funcions porten de Hamlet abans d'actuar a la Faràndula de Sabadell aquest diumenge a les 18h.
Albert Pla: Ei! Ostres, que guapo que estàs!
Peyu: Sí, sí, molt, molt...
Albert Pla: És que estàs molt bo! Com costarà fer això d'avui, eh, amb un sexymbol com aquest aquí a davant...
Teniu moments com aquest durant la funció, en què us sortiu del guió, i "us costa" la funció?
Peyu: En alguna ocasió. A vegades, fins i tot, és algú extern, perquè sempre ens acusen a nosaltres d'improvisar, i el públic sí que improvisa! A vegades riuen a llocs que dius, hòstia, aquest tio per què riu ara aquí? I llavors això et sorprèn i et fa riure a tu.
Albert Pla: O et cau un focus a sobre i improvises a la força.
Peyu: En una funció al Coliseum, en un moment que simulem que dormim, un senyor va cridar des de l'amfiteatre: “Eh! Que no hem pagat per dormir!”. Això va estar bastant bé. Per cert, ja ho he trobat. La de Sabadell serà la funció 99.
Quina tecla creieu que heu premut perquè sigui l'espectacle més vist de la passada temporada teatral?
Albert Pla: Shakespeare. No falla mai. Si algun dia deixes la ràdio [el diari], fes un Shakespeare. És el nostre consell.
Peyu: Crec que, a banda del màrqueting de Shakespeare i de Hamlet, és un espectacle que està ben trenat i que crec que té bastants punts d'humor surrealista i això sí que és veritat que trobes a faltar a vegades a la cartellera.
Com és la vostra complicitat?
(La connexió de la vídeotrucada falla. Hi ha un petit diàleg sobre quina és la causa).
Albert Pla: És que em sembla que quan n'hi ha dos de Sabadell a la mateixa conferència hi ha interferències.
(La connexió s'entretalla. Se sent com riuen. El motiu és indesxifrable)
Albert Pla: El Guillem que en pau descansi.
Us preguntava per la complicitat. Suposo que és una de les claus perquè l'espectacle rutlli.
Peyu: Jo diria que sí, però després també hi ha els artistes que no es traguen, no? Els germans Gallagher no poden l'un amb l'altre i després els veus a l'escenari i són boníssims, hi ha una complicitat increïble. Per tant, no em jugaria res que aquest sigui el secret que hagi funcionat.
De què us coneixeu?
Peyu: El nostre nexe comú va ser el Quimi Portet. Bàsicament, va fer de Celestina. Vaig tenir la idea de fer Natura Sàvia i em semblava que el duet de Quimi Portet i Albert Pla seria magnífic.
Heu tingut algun espectador despistat que es pensés que anava a veure un Hamlet convencional?
Albert Pla: Alguna vegada ha passat, oi?
Peyu: Sí, a Barcelona, ens ho va comentar el cap de sala, que van marxar uns anglesos que van pensar que era Hamlet de veritat. Però clar, és que la gent...per més bé que ho facis... A mi una vegada el cap de sala del Club Capitol em va explicar que se li van enfadar perquè havien anunciat que era la segona temporada d'un espectacle i es van trobar que era igual que la primera. Volien que els tornessin els diners.
Com està sent aquesta gira per diferents ciutats?
Albert Pla: La gira es tracta d'això, ja ho diu la paraula gira. Vas per diferents ciutats. Lo de sempre.
Peyu: Arribes al poble en qüestió, entres al teatre, marxes del teatre, llavors a les entrevistes et pregunten: què tal Girona? Doncs no en tinc ni puta idea perquè només he vist el teatre. Jo de Catalunya coneixo teatres, poliesportius i alguna classe de P4 d'alguna escola perquè et fan canviar allà dintre. És tot el que veig del poble.
En aquest cas, Albert, sí que tens un vincle més especial amb Sabadell.
Sí, i tant. Jo vaig néixer a Sabadell. El meu vincle especial és intentar no tornar-hi mai, només quan la feina m'ho exigeix. Sempre que puc, no soc a Sabadell.
Em podeu fer cinc cèntims sobre la trama del vostre Hamlet?
Peyu: Sí, home. Són dos personatges que conviuen en una habitació d'hospital. L'Albert és el que paga una mutua per tenir una habitació per estar-hi sol i tranquil i, de cop i volta, li foten un altre tio a l'habitació. I a partir d'aquí es genera el conflicte. I això desencadena allà tot el que passa a les tragèdies gregues: assassinats... Anava a dir sexe. Totes les passions més baixes de la humanitat.
Hi ha la crítica sobre una primera i una segona divisió en un servei bàsic?
Peyu: Això als periodistes us agrada, eh. A tothom li fa gràcia que rajem de la mutua privada i de la seguretat social. Si l'hi vols veure, l'hi pots veure. Si no, no. Això cadascú...
Albert Pla: Home, està clar que els que paguem tenim més drets.
Peyu: Pel que he anat veient jo, a la vida, sí, és així. La gent que paga sol estar més ben cuidada.
