Els patinets elèctrics ja formen part del paisatge de les ciutats catalanes i han esdevingut una alternativa per als desplaçaments curts. El seu creixement, però, també planteja nous reptes en matèria de seguretat viària. Segons el Servei Català de Trànsit, els patinets no són actualment el principal problema de sinistralitat a les ciutats i pobles, però l'augment de la seva utilització també comporta un increment dels accidents. Anna Pintó, subdirectora de Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit, explica en una entrevista al Diari quins són els principals riscos, posa el focus en el desconeixement de la normativa i defensa la necessitat d'adaptar progressivament les infraestructures urbanes als nous modes de mobilitat.
Com valoreu, des del Servei Català de Trànsit, l'evolució de l'ús dels patinets durant els darrers anys?
Han arribat per quedar-se. Veiem que els patinets elèctrics són un mitjà de transport, no una joguina. És una nova forma de mobilitat urbana que ens pot ajudar a reduir desplaçaments en vehicle privat i que ofereix una alternativa per a trajectes relativament curts. Però aquesta oportunitat, aquesta nova mobilitat urbana, ha d'anar acompanyada de responsabilitat, de respectar les normes i de protegir els usuaris més vulnerables de la mobilitat, especialment els vianants. Els patinets s'han de regular en l'ús i s'ha de garantir que es facin servir amb seguretat i responsabilitat. La nostra prioritat com a administració competent en matèria de seguretat viària és garantir una mobilitat que sigui alhora segura, sostenible i accessible, i on tots els usuaris de l'espai públic puguin conviure amb seguretat.
Quin impacte tenen actualment els patinets sobre la seguretat viària?
Veient les últimes xifres que tenim de sinistralitat, els patinets no són el principal problema a les nostres ciutats i pobles. Estem parlant de dades provisionals que encara no tenim tancades del tot del 2025, però a mesura que creix la mobilitat amb patinets també creixen els accidents. Entre el 2023 i el 2025 hi ha hagut 184 accidents amb ferits greus: 50 el 2023, 90 el 2024 i 44 el 2025. En la sinistralitat amb patinets implicats, més del 97% dels accidents són lleus, un 2% són greus i un 0,02% tenen conseqüències mortals. Tot i això, no cal aturar ni frenar la mobilitat sostenible: els patinets hi poden contribuir, però s'han de crear unes normes de convivència perquè la mobilitat sigui segura per a tots els usuaris de la via.
Quin és el principal problema que suposen els patinets en la seguretat viària?
Els principals accidents que ens trobem són les col·lisions del patinet amb un altre vehicle, que representen el 82% dels accidents amb patinet. Però també ens trobem amb atropellaments de vianants per part del conductor del patinet i amb caigudes del mateix conductor, sense cap mena d'intervenció d'altres vehicles. Pel que fa a les infraccions més freqüents, sabem que els conductors de patinets no poden anar a més de 25 quilòmetres per hora, però en alguns casos hi van més de pressa. Un dels factors concurrents dels accidents és l'excés de velocitat, però també no respectar les prioritats de pas, les distraccions i circular per zones prohibides. Cal recordar que no es pot circular amb un patinet per les zones destinades als vianants.
La Policia Municipal de Sabadell apunta a la seva memòria que "el desconeixement de la normativa és un dels factors principals que provoquen aquests accidents". Es coneix poc, en general?
Sí, crec que realment es coneix poc. En un turisme hem de passar per un examen per obtenir el permís de conduir, però amb un patinet no hem de passar cap examen ni res similar per tenir uns coneixements previs. I aquest és un dels reptes dels patinets: condueixen un vehicle i hi ha un reglament general de circulació que sovint és desconegut pels conductors. Com que no s'exigeix cap mena d'examen per circular amb aquests patinets, hi ha conductors que mai han estudiat el reglament general de circulació i, per tant, hi ha un desconeixement de les normes evident.
Des de Trànsit disposeu de materials específics d'educació i sensibilització. Quins resultats obteniu d'aquestes campanyes?
Són campanyes molt positives. Per exemple, nosaltres fem cursos a les escoles sobre conducció segura de patinets. És un moment en què els joves encara no s'han tret el permís de conduir i, per tant, tampoc han estudiat les normes. En canvi, fem aquests cursos de conducció segura perquè tinguin un primer contacte amb la seguretat viària. També hem elaborat material específic per als cursos de formació en conducció segura perquè els monitors puguin donar a conèixer com circular de manera segura amb patinet als pobles i ciutats. Recentment, també s'han elaborat unes orientacions acompanyades d'uns audiovisuals breus perquè els responsables d'educació viària puguin fer les seves programacions al voltant del patinet elèctric. Són cursos que tenen molt bona acollida perquè van adreçats a una població jove usuària dels patinets. A més, volen fomentar la convivència pacífica entre els diferents modes de mobilitat en un mateix espai públic.
També heu fet diverses campanyes específiques de control policial dels vehicles de mobilitat personal. Com les valoreu?
Són controls intensius que se centren en les conductes de risc i en algun col·lectiu vulnerable, i les dades demostren bons resultats. Es controla els usuaris dels patinets elèctrics i també la resta d'usuaris de la via en relació amb els vehicles de mobilitat personal i permeten avaluar una mica com se circula a les nostres ciutats i pobles. –Des que va començar l'any, se n'han dut a terme tres (gener, maig i juliol) i del 5 a l'11 d'octubre es farà la quarta–. Vam començar, a petició de la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb la primera campanya i progressivament les anem incrementant. Són campanyes de control de les conductes de risc i treballem perquè no es produeixi cap accident.
Les ciutats estan prou preparades, a nivell d'infraestructures, per acollir l'arribada dels patinets elèctrics?
Evidentment, les ciutats es van configurar fa molts anys sobretot pensant en l'ús del vehicle. En algun moment van aparèixer les bicicletes; després, els vianants, perquè ara es camina més per les ciutats que abans; i, ara, han aparegut els vehicles de mobilitat personal. Per tant, han d'anar adaptant progressivament les seves infraestructures a aquests nous modes de mobilitat. Entenem que encara no estan prou adaptades, però cada vegada més les ciutats van adaptant les infraestructures i les diverses necessitats per acollir aquests vehicles.
S'està fent prou per avançar aquest procés?
Crec que s'avança lentament, però depèn de la ciutat i del poble. És difícil, quan ja tens la configuració d'una ciutat, pensar a donar o treure espai als diferents modes de mobilitat. No és gens fàcil. A part, cal que les infraestructures que es dissenyin siguin, sobretot, segures. Han de ser segures per al conductor del vehicle de mobilitat personal, per al ciclista, per al motorista i per al vianant. No és gens senzill trobar l'equilibri i per això es va a poc a poc.
Hi ha força sensació d'impunitat entre els conductors de patinets elèctrics. La normativa actual és prou clara?
Actualment és molt clara. No ho era tant quan van aparèixer aquests nous modes de mobilitat, però actualment, i sobretot amb l'entrada en vigor de la nova regulació l'1 d'octubre vinent, la normativa deixa molt clars els espais per on poden circular els patinets. Sense cap mena de dubte, no dona peu a tenir dubtes d'interpretació. Una altra cosa és que es conegui prou, però la normativa té tot el que necessita.
