Com serà l'Ernest Lluch i tot el futur barri que integrarà el nou hospital del Vallès?

L'Ernest Lluch ja té a punt un nou element necessari per capgirar com un mitjó una de les zones sota la lupa al Vallès Occidental. La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat aquest dijous el planejament que permetrà construir el nou Hospital del Vallès Occidental i un nou barri al seu voltant. El megaprojecte s'ha de desenvolupar en una àrea a cavall entre els municipis de Montcada i Reixac, Cerdanyola i Ripollet. El Pla Parcial Urbanístic (PPU), impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), també comportarà la transformació de l’antiga N-150 en una avinguda metropolitana. Fonts consultades pel Diari precisen que el moviment als despatxos posa l'accent en aspectes del terreny que ja van quedar definits arran de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) –aprovada per la Comissió de Territori de Catalunya el març passat–. El que fa el document aprovat ara és desenvolupar el contingut d’aquella modificació. Per tant, concreta l’ordenació detallada del sector, la distribució dels sistemes públics, les condicions d’edificació i els criteris de gestió i execució. El 30 de juny, el plenari de l'AMB ja havia donat llum verda al pla parcial de forma provisional.

En conjunt, s’estima que les obres, així com la urbanització interna i les despeses associades al desenvolupament tindran un cost de més de 19 milions d'euros –algunes partides menors ja incloses en els últims comptes del Govern català–. L'hospital es va incloure en el pacte de pressupostos del 2024 entre ERC –aleshores al capdavant de l'executiu– i el PSC, que finalment no va prosperar i que va acabar amb el relleu a la Generalitat. En qualsevol cas, la iniciativa és pública i correspon a l'AMB com a administració actuant. Tot plegat preveu un termini d’execució de 10 anys, a comptar un cop acabada la tramitació dels instruments de gestió urbanística que calguin. Això implica diverses accions com la reparcel·lació de finques i altres mesures. Una fase que, segons les mateixes veus, s'haurà d'allargar més d'un any.

El document no només contempla el centre hospitalari que haurà de descongestionar el Taulí de Sabadell, sinó que també analitza altres necessitats urbanístiques. La consellera Sílvia Paneque sosté que “es dibuixa un sector destinat a acollir el nou hospital comarcal, nous habitatges, activitat econòmica complementària i una xarxa d’espais públics vertebradors; en definitiva, un nou barri viu i amb tots els serveis necessaris”. En total, el tram escollit té una superfície de 108.184 metres quadrats, dels quals 60.278 pertanyen a Montcada i Reixac, 23.255 a Cerdanyola i 24.681 a Ripollet. En queden exclosos els habitatges Sivis, a Montcada. Els terrenys se situen a banda i banda de l’antiga carretera N-150, entre el marge dret del riu Sec, la línia ferroviària de Rodalies i el nus de la C-58. 

Què hi haurà, a més de l'hospital?

Segons precisa l'executiu català en un comunicat sobre l'últim avenç, el 75% de la superfície de tot el sector es destinarà a sistemes públics. D’aquests, el 26% seran per al nou sistema viari que caldrà habilitar; el 24%, per a espais lliures públics; el 22%, per a equipaments comunitaris; i el 3%, per a protecció de sistemes. La superfície destinada a equipaments inclou tant els sòls destinats al nou hospital Ernest Lluch com als nous equipaments locals vinculats al nou barri. Pel que fa a les zones edificables, representen el 25% de la superfície del sector i inclouen l’habitatge, tant el lliure com el protegit, les activitats que siguin compatibles en planta baixa i també sòls exclusius per a activitat econòmica. Hi haurà un màxim de 752 habitatges, dels quals un màxim de 403 seran protegits –la meitat, de lloguer– i 349 seran lliures. A més, del total del sostre de tot el sector, caldrà destinar un mínim del 20% a usos diferents de l’habitatge, garantint la barreja d’usos en el nou barri.

En conjunt, l’ordenació que dibuixa el PPU manté el que ja establia la modificació del PGM i reforça el pes dels sistemes públics, especialment els espais lliures, la xarxa viària associada a la futura avinguda metropolitana i els equipaments. La presència de les diferents infraestructures existents en la zona ha generat un entorn molt fragmentat i desvinculat dels teixits urbans propers –els barris de la carretera de Barcelona, les Fontetes i el Turonet a Cerdanyola, i el barri de Terra Nostra a Montcada i Reixac–. Una realitat que ara es vol corregir.

Els tres eixos: avinguda metropolitana, espais verds i nou barri

L’ordenació del sector es fonamenta en tres eixos. En primer lloc, l’avinguda metropolitana esdevé l’element vertebrador de la mobilitat sostenible, amb una secció mínima prevista de 30 metres d’amplada, que incorpora transport públic, itineraris ciclistes i recorreguts de vianants. Es preveu també una seqüència de places i espais públics que concentren els principals focus d’activitat urbana. En segon lloc, es disposen franges de vegetació i sòl permeable situades transversalment a l’avinguda metropolitana, així com la incorporació de sistemes urbans de drenatge sostenible. Finalment, es planteja un teixit edificat mixt, amb una combinació d’habitatge lliure, habitatge protegit, equipaments i usos terciaris, orientat a generar activitat urbana, cohesió social i continuïtat amb els barris adjacents. El document elaborat detalla en el mapa les zones verdes i altres característiques pròpies de la vida d'un barri que ha de créixer. Per exemple, la ubicació per als usos comercials i terciaris. 

El Pla concreta les càrregues externes d’urbanització a assumir en el seu desenvolupament:

• Construcció d'una passarel·la sobre la línia R4 de Rodalies.
• Execució de la vorera de l'avinguda metropolitana en continuïtat amb el municipi de Montcada i Reixac.
• Execució de la vorera de l'avinguda metropolitana en continuïtat amb els teixits de Cerdanyola del Vallès.
• Millora de l'accessibilitat de vianants sota la infraestructura ferroviària al carrer dels Reis.
• Execució dels ramals de connexió amb la C-58 previstos en l'ordenació.