La setmana passada vaig assistir, com a president del CE Sant Nicolau, a l’acte de presentació de la nova temporada de la Super Copa. Es tracta de la competició de més alt rang organitzada per la Federació Catalana de Basquetbol i tenim l’honor –i la responsabilitat– de ser l’únic club de Sabadell que la disputa. Dels 16 equips de la lliga, enguany hi haurà derbis comarcals amb el Cerdanyola, el Sant Cugat i el Barberà.
Com a novetat, fruit de la Càtedra d’Anàlisi de Dades impulsada per la Universitat de Barcelona i la Federació, podrem disposar d’estadístiques avançades generades amb intel·ligència artificial. Així doncs, a part de les dades tradicionals, es mostraran, entre d’altres, els quatre factors de Dean Oliver o una analítica segmentada pels diferents quintets que han coincidit a la pista. Tot un luxe per a una competició que, en bona part, és amateur.
Volia aprofitar l’ocasió per reivindicar la tasca que duem a terme des del Lau com a formadors d’entrenadors. Aquesta temporada, tres joves tècnics formats a la casa han aconseguit les seves primeres oportunitats professionals en el món del bàsquet. L’Elías Garcia ha fitxat com a entrenador ajudant del Càceres, a la segona divisió espanyola. En Sergi Torres s’ha integrat al Vaerlose danès, dirigint un U19 i ajudant el primer equip. I, encara més lluny, en David Pascual s’ha integrat a l’staff tècnic formatiu del Dubai Basketball. Aprecio molt aquests nois i, des del club, ens fa feliços veure’ls treballar dur per convertir els seus somnis en realitat.
Sovint sento crítiques generalitzades contra el jovent i em semblen francament injustes. La consultora i escriptora Suzy Welch explicava, en una entrevista al pòdcast Smart Girl Dumb Questions, que existeix una gran divergència entre els valors de la generació Z i allò que demana el mercat laboral actual. D’una banda, els joves prioritzen el benestar emocional i una veu pròpia i aspiren a treballar en entorns més col·laboratius que jeràrquics, amb flexibilitat i sentit. De l’altra, les empreses continuen cercant candidats amb ambició, focalitzats en el treball i amb ganes d’aprendre. A partir d’un estudi elaborat amb desenes de milers de dades, Welch ha arribat a la conclusió que només en un 2% dels casos els valors dels joves candidats coincidien amb els de les empreses reclutadores.
En altres paraules, ens trobem davant d’un gran canvi de paradigma. L’antiga estratègia del pal i la pastanaga ja no té gaire sentit. En un context de jubilació gradual dels treballadors pertanyents al baby boom, el repte que afrontem és bilateral. Les organitzacions hauran d’aprendre a adaptar la seva cultura empresarial a la nova realitat laboral; els joves hauran de demostrar que els seus nous valors són compatibles amb el manteniment de la competitivitat.
Probablement, l’escenari final acabarà comportant cessions i adaptacions per a ambdues parts. Els joves hauran de fluir una mica menys i reforçar una certa cultura del compromís, mentre que les empreses hauran d’abraçar una visió més holística de la seva existència, potenciant vectors com l’empatia o la recerca de propòsit més enllà del resultat financer.
Mentrestant, jo segueixo veient com entrenen i treballen molts nois i noies al Lau i no tinc cap dubte que, si posen la mateixa passió i esforç en la seva vida professional, aconseguiran totes les fites que es proposin. Aquesta és la qüestió.