Sabadell té una estratègia que vetlli pel bon ús dels espais públics?
Com més denses esdevenen les ciutats pel creixement demogràfic accelerat, més i més augmenta la competència entre persones i col·lectius per ocupar les zones comunes. I les ciutats s’acaben transformant en escenaris de tensió social, econòmica i política, als quals el planejament urbanístic de les administracions (municipal, autonòmica, central) hauria d’intentar buscar solucions.
La mobilitat de vehicles i persones al centre és conflictiva. Per un costat, malgrat els intents de pacificació, patinets i bicicletes de servei de menjar ràpid continuen assetjant impunement vianants, sobretot infants i gent gran. Les voreres, transports públics i places del centre superen la seva capacitat d’ocupació i dificulten la manera natural de moure-s’hi. I manquen vies per circular-hi bé en bicicleta.
Per un altre costat, proliferen arreu terrasses de bars i restaurants que redueixen en bona mesura el pas lliure de vianants per les voreres. Les places es construeixen més com a compensació d’espai lliure als metres edificats que no pas com a espais de trobada, d’esbarjo i refugis climàtics per al veïnat. I aquestes places i altres espais oberts acaben sent usats gairebé en exclusiva per als gossos i els seus propietaris o per a joves ebris que han sortit de marxa.
Però... com podríem redreçar la situació? Propostes i suggeriments:
1. Les places públiques haurien de tenir espais per a jocs infantils, esport (bitlles, petanca...) i la cultura (espai per a actuacions diverses) quan es pugui. I habilitar pipicans en altres indrets.
2. La Rambla i el passeig de la Plaça Major han de ser per a vianants també dissabte. Quan es tanca altres dies festius, la gent compra millor i hi passeja més feliç.
3. Pel Passeig, que és ZBE (zona de baixes emissions), no hi poden circular busos de combustió.
4. Dins la ZBE, els dies feiners, de quarts de nou del matí i a les cinc de la tarda, hi entren una corrua de cotxes de fora per acompanyar els fills fins exactament la porta dels col·legis concertats del Centre que no disposen de la corresponent etiqueta mediambiental per fer-ho (amb forta emissió de CO2 i partícules NOx, PM10 i PM2,5). Caldria substituir entrades il·lícites a la ZBE i fer-les en transport públic o altres vies.
5. Sabadell ha estat exemple en el procés de fer per a vianants el seu centre. No s’entenen les darreres decisions municipals com la construcció d’entrada i sortida diferent per als nous habitatges al solar de l’antiga Granja Urpí, al carrer de l’Escola Industrial (quin guirigall comportarà!) o els dubtes existencials urbanístics per trobar l’entrada i sortida més apta per al pàrquing del passeig de Manresa.
6. Augmentar la vianantització cap als carrers de les Planes i Montserrat. Si no pot ser amb les mateixes característiques físiques que el carrer Sant Pere, doncs que s’hi apliqui una mica d’imaginació com ara elevant el nivell del paviment amb el bordó i la vorera, amb la tècnica que sigui. Sols amb aquesta elevació ja s’aconseguiria simbolitzar un carrer perquè els vehicles el percebin d’ús prioritari per als vianants. No s’hi valen explicacions oficials com ara que el carrer de Montserrat és vital per desguassar molt de trànsit perquè és exactament el mateix argument, per exemple, que s’emprava per endarrerir el canvi que es va fer al carrer Sant Pere.
Convé disposar d’una estratègia municipal per aplicar aquests usos racionals de l’espai públic. Segurament caldran posicionaments valents per guanyar –i en alguns casos recuperar– més carrers i places per a vianants. És la millor via per avançar cap a un centre històric de Sabadell on valgui la pena viure i gaudir-ne, evitant la gentrificació, la turistització i vetllant pel respecte de cada ciutadà.