Ens recordava Aleix Pujadas en aquestes mateixes planes que l’any 1965 l’Ajuntament va decidir fer un mercat a la Creu Alta que es va obrir el 8 de setembre del 1966. Ara fa 60 anys.
Fa més de quaranta anys que hi compro. Recordo que al principi era una nota exòtica: un home comprant al mercat! A més, en ser molt jove, devia tenir uns vint-i-pocs anys, gaudia d’algun avantatge, en alguns casos em despatxaven abans! Quins temps!
També recordo un dia que volia comprar crema de llet per fer espaguetis a la carbonara i dos o tres paradistes em preguntaven per què ho volia: menjar espaguetis era una raresa extraordinària!
Han passat els anys, però sempre he anat al mercat a comprar de tot. Compro cigrons, llenties i mongeta seca a Fruits cuits Ponsa, ho podria fer a casa, però em fa por l’olla de pressió. Compro peus de porc mig fets, pernil, embotits, etc. a La Botifarra, antic Mitjans. La Rosa, incombustible al peu del canó, juntament amb la Joana.
Compro els ous, el pollastre, gall d’indi i el conill a la Pili i el Ramón d’Aviram ous i caça Anna.
També vaig a la Xarcuteria Torrent, perquè tenen les habituals coses d’una xarcuteria, però també menjar que ara en diríem ètnic: de Múrcia o d’Andalusia molt difícils de trobar.
Compro bacallà, olives, salmó marinat, etc. a Pesca Salada Lloba de Mar, on amb els consells de l’Anna amb els seus productes i les receptes de l’Arguiñano he fet contents molts amics.
El peix el compro a Peix Fresc Marisc Vanessa, allí unes dones valeroses, entre elles la Isabel, si et deixes guiar, et preparen el peix de la millor manera.
Les fruites i verdures les compro a Mas Fruits, on el David t’explica els productes de quilòmetre zero: pagesos de Castellar, Caldes, Sentmenat, Palautordera, Santa Perpètua. I es nota. Molt, molt.
Bé, a les altres parades també hi compro, ara no tinc el record de tots els noms.
Abans hi anava dissabte al matí, ara, jubilat, hi puc anar qualsevol dia de la setmana.
Anar al mercat té molts avantatges. En primer lloc, amb molt poc espai pots comprar pràcticament de tot, excepte les coses com aigua, llet, pots, begudes, etc.
En segon lloc, després de tants anys i de tanta trajectòria, els venedors tenen un coneixement del producte que no el trobaràs en cap supermercat.
En tercer lloc, moltes vegades em suggereixen noves receptes, alguns trucs, etc. Fins i tot algun cop els explico receptes a alguns d’ells.
Però hi ha cosa per a mi encara més important que és l’aspecte intangible: anar al mercat és un acte social. En un món on tot ha de ser ràpid, impersonal i tot embolicat amb plàstic, hi ha una possibilitat de sortir-se del capitalisme individualista que provoca que al final estiguem sols, sols de solemnitat.
Això sí, enganxats a una pantalla, on fins i tot volem comprar tomàquets i que ens els portin a casa.
I, és clar, quina és la contrapartida? Ens volen enganxats a la pantalla, sempre deprimits i empastillats.
L’alternativa és donar-nos un respir. Al cap i a la fi, estem dedicant un temps a decidir què menjarem aquells propers set o quinze dies.
Treballant a Barcelona o, ara jubilat, sempre he trobat una estona per anar al mercat de la Creu Alta.
I perdoneu que us ho digui, però menjar, i menjar bé, és un dels plaers de la vida.
I una cosa fonamental és buscar que els productes siguin bons, l’altra és la teva habilitat per cuinar-los.
Si no aneu a comprar al mercat, als mercats, llavors no us queixeu que el món no funciona.