La construcció d’una variant a Sentmenat per reduir el trànsit i evitar el pas de vehicles pesants per dins del nucli urbà és un repte que s’ha intentat abordar des de la perspectiva urbanística i infraestructural des de fa més de 30 anys. El Pla General d’Ordenació Urbanística del 1998 ja dibuixava una possible solució. Posteriorment, el 2006 la Generalitat de Catalunya proposà i aprovà una nova traça (que s’allargava fins a Caldes de Montbui). Però el cost de la variant (27M€ del 2007), la disponibilitat pressupostària i els dubtes sobre la mateixa traça dissenyada n’han impossibilitat la construcció fins avui.
A finals del 2020, i en ple procés de formulació del Pla específic de Mobilitat del Vallès (2020-2026), la Generalitat de Catalunya licità l’assistència tècnica per la redacció d’un nou estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental de la variant de Sentmenat, ara amb una traça sud i est al casc urbà. És important destacar el paral·lelisme d’aquestes dues tramitacions, ja que, malgrat la relativa ambició ambiental del PEMV, fluien aires de renovació en la visió del paper de les infaestructures tant des de la perspectiva territorial com ambiental: una major integració transversal que superava la vella visió arquetípica de l’enginyeria que només contempla l’increment de la mobilitat en vehicle privat com un factor positiu.
El procés de redacció d’aquest estudi informatiu ha tingut dues fases ben diferenciades. Una primera, de la primavera del 2021 fins a finals del 2024, en què el diàleg Departament de Territori, govern local i ADENC-PES fou constructiu i col·laboratiu, de manera que es van poder integrar objectius, alternatives i solucions constructives en un document ambiental inicial. Fruit d’aquest procés participat la mateixa administració de la Generalitat emetè a finals del 2024 un document d’abast ambiental i modificà el contracte inicial. Es predefinien algunes alternatives de traçat, s’introduien criteris d’optimització d’estructures existents i es minimitzava el consum de sòl, en coherència amb el mateix PEMV, a la planificació territorial i a la declaració d’emergència climàtica. Una segona fase, del 2025 fins ara, s’ha caracteritzat per un diàleg exclusiu entre administracions i una dilució de les mateixes prescripcions determinades per la Generalitat de Catalunya.
Tant és així que l’estudi informatiu aprovat inicialment aquest juny i sotmès a informació pública, més enllà de formular-se allunyat de legislació i d’actes administratius vinculants, recupera la visió més arcaica del paper de les infraestructures en l’ordenació territorial, talment com si fos l’eix sobre el qual pivota el desenvolupament. És precisament en aquesta visió contraposada del paper que atribuïm a la variant de Sentmenat (continuar transformant el territori a partir de carreteres, o inflexionar el model de desenvolupament a partir d’una concepció ambientalment responsable de la nova variant) que tenim un debat servit.
És un debat, és el debat, sobre si afrontem amb responsabilitat els reptes ambientals que la comunitat científica ha descrit amb veracitat o si senzillament decorem les polítiques de sempre amb paraules ben sonants. La variant de Sentmenat no és la solució als problemes globals que arrosseguem, però sí que és un indicador de fins a quin punt som capaços o no d’integrar les reformes conceptuals i concretes que ens exigeix l’escenari de crisi ambiental, que de fet és l’escenari de crisi de model de desenvolupament. O som capaços d’avantposar-nos, d’anticipar-nos, amb solucions que inflexionin, o podem continuar fent allò que fem sempre: tirar pilotes endavant, com si el camp de joc fos infinit.
Malauradament, el camp té mides, reglamentàries (i tots ho sabem, encara que hi ha qui fa veure que no).
Aquest és el repte de Sentmenat. Aquest és el repte global. I de nosaltres depèn, també de la Generalitat de Catalunya, jugar a un joc amb unes regles o unes altres. Mal ens està dir-ho, Generalitat de Catalunya i govern local han definit a què volen jugar, i continuar en un joc competitiu. ADENC i PES hauríem preferit decidir-ho plegats, preferit el joc col·laboratiu i participatiu, el que assumeix que cal integrar les limitacions, optimitza el rendiment i avança solucions abans no hagin de ser més dràstiques. I en això maldem i perseverarem.
Reptes per a uns i altres; reptes per tots.