Les persones tenim la tendència a emetre judicis i a donar l’opinió d’altres persones sense haver-nos-la demanat, i tot sovint només ens guiem per la seva aparença física o per la seva manera d’actuar sense ni tan sols conèixer-les de debò. Això passa als pobles, però també a les ciutats; hem etiquetat algú pel seu lloc de procedència, per com és la seva família o per com han actuat algun dels seus parents, o simplement per ser diferent de la norma. I el German, el Gran German, ha sigut una d’aquestes persones: l’eixelebrat, l’esvalotat, l’esbojarrat... però poques sabadellenques saben com és realment.
És una persona amb un cor gegant, amb una sensibilitat i una generositat immenses, capaç de fer-te riure per qualsevol bajanada, però també d’escoltar-te o d’estendre’t una mà si ho necessites. I si en algun moment algú s’ha preguntat com és que li han encarregat el pregó a ell i no a algú altre, ja us ho contesto jo: estima Sabadell, viu a Sabadell i factura a Sabadell. Està compromès amb la ciutat, l’estima i la porta per bandera per allà on passa. Des d’aquí només vull dir que, si voleu perdre el temps fent alguna cosa, en lloc d’opinar d’algú, feu-ho coneixent aquesta gran persona.
I acabo aquesta columna sense haver vist el pregó, però segur que serà un èxit pel sol fet que l’hi han encarregat a ell; i això ja és una garantia, perquè l’únic que cal per posar-se al balcó de l’Ajuntament és estimar la ciutat.