En primer lloc, vull agrair l’ajuda des d’una visió conceptual d’en Francesc Robusté i d’en Lázaro V. Cremades, catedràtics, respectivament, a les Escoles d’Enginyeria de Camins i Industrial de Barcelona, i l’experiència pràctica en la mobilitat de les persones d’en Miquel Martí Escursell i Joan Torres Carol, i de les mercaderies dels germans Juan i Fernando Cano. Tots ells em donaren la perspectiva necessària des de l’acadèmia, l’administració, i l’empresa privada, juntament amb una bona bibliografia sobre el tema.
Abans de profunditzar, recordar unes dades preliminars: la Globalització ha comportat la millora substancial de les condicions de vida de centenars de milions de persones en una proporció que no s’havia fet mai a la història en els darrers cinquanta anys: la població mundial s’ha doblat; el PIB (en preus constants del mercat) s’ha multiplicat per 4,5; les exportacions en tones s’ha multiplicat per 9; les tones dels béns manufacturats s’han multiplicat per 15; l’agroalimentària per 4,5, i l’energètica-industrial per 3.
El 65% del comerç mundial en volum es transporta a granel, sigui de gra, productes petroquímics, gas liquat, etc. L’altre 35%, que representa el 60% en valor, correspon a béns, majoritàriament manufacturats, són transportats en contenidor. Donat que parlem de reindustrialització, ens centrarem en el transport en contenidor. Els transportats per via marítima ens permeten veure millor els grans fluxos comercials.
Anualment, es transporten per via marítima uns 131 milions de TEU (Twenty Equivalent Units -contenidor de 6 m-), 56 MTEU pel comerç intra-asiàtic, 34 MTEU el transpacífic, 29 MTEU l’Europa-Àsia, 12 MTEU el transatlàntic. És a dir, del moviment global, el transatlàntic sols representa el 9,1%, davant d’un 26% el transpacífic, o el 22% de l’Europa-Àsia. Aquests números ajuden a entendre que el pes comercial del món és al pacífic. Els europeus en patim les conseqüències, donat que hem perdut pes en un món en creixement.
Avui, les matèries primeres, i molts productes semielaborats i acabats, arriben en vaixell, els ports esdevenen en la primera gran infraestructura necessària en un país modern, és el centre neuràlgic on es transfereixen les mercaderies, al tren o al camió, a casa nostra un 4% pel tren i un 96% pel camió. La mobilitat es fonamenta en tres premisses: cost, llibertat i temps. Per arribar a destí les mercaderies, en un país de pimes, el camió és l’element imprescindible, i a més ofereix llibertat i temps.
El debat al voltant de les infraestructures ha estat “casus belli” polític a Catalunya les darreres dècades. Amb la militant oposició a les infraestructures viàries, fruit dels més irreflexius posicionaments polítics. Pot quedar molt bé en articles d’opinió o escrits polítics criminalitzar el creixement sense donar mai alternatives viables. Sols qui no és conscient de la realitat del seu país pot defensar mesures que van en contra del seu progrés, basat en la defensa del decreixement com a fórmula de sostenibilitat.
És evident que no podem créixer irracionalment, sempre hem d’apostar per un creixement sostenible, també en la mobilitat, i, per tant, de les infraestructures en general, però mai tindrà sentit aturar una societat per motius ideològics que acaben perjudicant el ciutadà.
Un exemple clar el tenim a l’AP-7. Viu en una situació d’estrès constant. Els camions i els turismes que l’utilitzen com a via ràpida per connectar amb la resta d’Europa la comparteixen amb el trànsit local de mercaderies i persones. El Servei Català de Trànsit reconeix que l’autopista està “al límit de la seva capacitat”, amb un creixement d’usuaris any rere any.
Després de la bona acollida del tram de la B-40, recentment obert entre Abrera i Terrassa, tot apunta cap a la necessitat de plantejar el desdoblament de l’AP7 de Llinars del Vallès al Vendrell. Ho dic conscient de les ampolles que això aixecarà en diversos sectors socials, però la realitat és tossuda i és la que és. Segurament arribarà amb mig segle de retard. Desitjo que els meus nets puguin veure-la desdoblada, senyal clar que el país ha progressat.