Dissabte ens vam llevar amb un article del nostre regidor de seguretat, n’Adrian Hernández, que porta com a títol No, no tot s’hi val!. En primer lloc, cal agrair-li al regidor que hagi entès que era la seva responsabilitat entrar al debat públic i democràtic sobre la polèmica que ens ha envoltat aquests calorosos dies de finals de juliol.
En primer lloc, el senyor Hernández fa, conscientment o no, trampes intel·lectuals quan s’indigna per l’odi que traspua el cartell de barraques d’enguany. Intenta posar qualsevol mena d’odi, i per extensió de violència, en un mateix sac. De fet, el senyor Hernández es pregunta què passaria si la violència anés destinada cap a la comunitat musulmana o LGTBI de la nostra ciutat. Es pregunta si llavors no hi hauria indignació. Sap el senyor regidor que és evident que sí, que en aquest cas, les entitats i col·lectius que formem part de barraques i de la Comissió de Festes Populars de Sabadell (CFPS) ens hi oposaríem frontalment. Aquí el regidor ens intenta trobar una contradicció inexistent que invalidi el posicionament de CFPS en defensa del cartell.
En efecte, senyor Hernández, el context importa i molt. No ens pot voler fer creure que no veu la diferència entre usar simbolisme contra la policia i el poder polític o fer-ho contra un col·lectiu vulnerable. És un argument que, evidentment, no fa servir ell per primer cop. Ja l’hem llegit i sentit diverses vegades en contextos semblants (sovint per part de l’extrema dreta): intentar presentar la policia com a col·lectiu vulnerable. Ens agradaria recordar que la policia és qui té el dret d’exercir legalment la violència en la nostra societat. Per tant, si això ens sembla absurd, encara ens ho sembla més presentar el poder polític o algun dels seus símbols com a vulnerables.
I és que aquí ens està intentant fer passar “l’odi” cap als dèbils per “l’odi” cap als forts, i aquesta trampa intel·lectual no ens la pensem empassar. Esperem que no sigui conscient que fa servir aquesta fal·làcia. Si es creu de debò aquestes afirmacions ens preocupa, i molt, que algú que no és capaç de veure aquesta diferència comandi la policia municipal de la nostra ciutat.
En segon lloc, el senyor regidor ens vol fer creure que l’equip de govern que representa veu amb bons ulls la contracultura. Però és evident que el que voldria és una contracultura que no molesti, cosa que, per definició, és impossible. La cultura popular, la contracultura, el que fa és precisament molestar el poder. Aquestes setmanes hem vist com diverses entitats de la ciutat denunciaven com el govern municipal del PSC posa traves al desenvolupament d’activitats de cultura popular (des de cinema infantil a una plaça a classes de cuina al carrer). Suposem que, precisament, perquè no agraden al PSC. I sembla que, en efecte, simbòlicament, hi ha certes ganes de “cremar” les polítiques del PSC respecte a qui ocupa l’espai públic i qui hi duu a terme activitats. El Casal Can Capablanca no pot ocupar mig carrer quatre tardes de juliol però el Llaminer pot ocupar tot el voltant de l’Ajuntament cada tarda durant les setmanes de Nadal. Per això CFPS penja el Llaminer, l’activitat estrella de l’Ajuntament, que es pot fer sense cap trava.
Per acabar, i és el que ens sap més greu, el que veiem clar és que el PSC està en contra d’aquesta violència estètica. I és aquí on veiem més clara la nostra diferència amb el senyor Hernández i el govern de na Marta Farrés. No podem deixar de preguntar-nos on és l’article del senyor Hernández posant el crit al cel sobre el desnonament que hi va haver a la nostra ciutat el 13 d’aquest mes de juliol. Aquell matí més de 30 agents dels Mossos d’Esquadra van desnonar una senyora gran molt malalta, sense que l’Ajuntament fes cap mena de gestió per mirar d’evitar-ho. Això no és violència senyor Hernández?
El que passa és que al PSC no li molesta la violència que provoquen les desigualtats socials del sistema capitalista. Aquí, senyor Hernández, és on ens trobarà de cara. Perquè a nosaltres sí que ens molesta aquesta violència i és per això que no trobem fora de lloc que es denunciï el poder i la policia amb dibuixos de flames. A nosaltres ens trobarà intentant aturar els 350 desnonaments que hi ha cada any a la nostra ciutat (això són gairebé 7 desnonaments a la setmana). Al senyor Hernández i la senyora Marta Farrés ens els trobarem no fent-hi res per evitar-ho (o pitjor, incitant-los).
Té raó el senyor Hernández, no, no tot s’hi val, vulnerar el dret a l’habitatge, no s’hi hauria de valer. Posar traves a qui vol fer ús de l’espai públic (sense la supervisió política de l’Ajuntament) no s’hi hauria de valer. Per desgràcia, el govern de na Marta Farrés creu que per mantenir la riquesa d’uns pocs tot s’hi val.