És conegut de tothom que un ciutadà mataroní ha arreglat dos bancs, els ha llimat i envernissat, ha encimentat unes rajoles que s’havien desenganxat i ha plantat cinc arbres en escocells que havien quedat buits amb els mateixos tipus d’arbres que hi havia. I tot s’ho ha pagat de la seva butxaca. L’ajuntament i el seu alcalde al capdavant, David Bote, del PSC, han clavat al ciutadà una multa d’euros de 1.763 euros per “danys a la via pública”.
El Miquel del carrer del Clos es va cansar d’avisar l’ajuntament i diu: “Sé que hi ha unes normes i que, quan te les saltes, pot ser que després la burocràcia no vagi pel seu camí. Però d’aquí a sancionar-me directament via administrativa, sense previ avís i, sobretot, acusar-me de vandalisme o destrosses a la via pública. Aquest és el fet.”
A parer meu, el que és més increïble és la reacció municipal. El que és lògic és que un cop els responsables municipals mataronins veuen el ridícul espantós que han fet als mitjans de comunicació catalans, hi haguessin posat una mica de seny. Doncs no. La regidora d’Espai Públic i Equipaments Municipals, Eli Ruiz, diu que es va modificar la via pública sense permís i que “realment és un acte incívic. Al final, han pintat uns bancs. Ens pot agradar més o ens pot agradar menys, però ha pintat uns bancs i ha modificat el paviment”.
La regidora ha assegurat que actes com aquests poden crear precedents i ha demanat que “ningú sota el propi criteri modifiqui l’espai públic”.
No van respondre a la demanda continuada del Miquel, ara bé, hi envien una inspecció municipal i el consistori va exigir al responsable una indemnització equivalent al cost de restituir el carrer al seu estat original. Eli Ruiz, regidora d’Espai Públic i Equipaments Municipals, exposa: “Cap ciutadà és propietari del seu tram de carrer per poder efectuar les modificacions que li vinguin de gust, ni per l’Ajuntament ni per la resta de veïns. En aquest cas ho va detectar un veí, que va reclamar de manera molt clara a la seva instància que ho havíem de restituir tal com estava”. És a dir, fot la culpa de la delació a un veí. Una de les coses més tremendes és quan diu: “Cap ciutadà és propietari del seu tram de carrer”. Bé, és una manera poc republicana, és a dir, cívica de referir-se a la propietat pública. Els ciutadans som els propietaris de la ciutat. Els carrers no són de l’ajuntament, ni de la seva incompetent regidora. Dic incompetent perquè no va fer res per arreglar les coses. Si ho hagués fet, no estaríem aquí.
Puc entendre que la burocràcia pesa molt i fa que alguns funcionaris només vegin papers i normes. Però un cop es fa públic el procediment intolerable, algú hauria d’aturar el desori. Per això està la política, per això hi ha eleccions i elegim regidors.
Si l’alcalde no atura aquesta situació grotesca que els fa aparèixer com a incívics davant del món, hi anirà una brigada municipal i tallarà els cinc arbres, aixecarà les rajoles tal com estaven abans perquè la gent hi topi i es trenqui la crisma i rasquin i facin malbé els bancs tal com estaven abans.
Pot ser que la manera de fer del Miquel no sigui correcta, però tant costa arreglar dos bancs, plantar cinc arbres i enganxar unes rajoles? Entenc que no es puguin fer grans projectes, però per què no milloren l’urbanisme dels petits detalls? A Sabadell n’hi ha centenars d’exemples. No pararia.
Hi ha articles que s’escriuen sols.