FOTOS | El Torrent del Capellà, un barri traçat per les runes de Sabadell

El Torrent del Capellà es va alçar sobre una paradoxa: les llambordes que un dia van vestir el Centre de la ciutat i altres barris es van convertir en fonament al Torrent. Les llambordes que es retiraven de Sabadell acabaven a un abocador al barri de Covadonga, a la Cobertera, des de la plaça de Sant Salvador, fins a on anaven els veïns del Torrent per a recuperar les runes i poder asfaltar així els seus carrers i voreres. “El camí que va de la carretera de Castellar al barri s’enfangava molt sovint”, recorda Francisco Muñoz, un dels primers veïns a instal·lar-s’hi, el gener de l’any 1951, i impulsor de la majoria de les reivindicacions veïnals al barri.  “Ens van cedir un camió municipal i portàvem les runes que sobraven cap aquí per a poder asfaltar el camí i fer voreres”, rememora. Així, entre materials reutilitzats, un treball en equip i moltes hores, van ser els veïns qui van perfilar un barri que va saber convertir les restes de la ciutat en la seva pròpia identitat. El Torrent del Capellà va ser, en el fons, un mosaic de Sabadell.

L’antropòleg sabadellenc Isidor Fernàndez ha volgut recollir la història del barri a través del seu projecte Veu de Veïns, on recull la memòria viva del Torrent, un treball que culminarà amb un audiovisual, Torrent del Capellà: Memòria veïnal del barri, que el 21 de juny veurà la llum. “És un laboratori veïnal per a la memòria democràtica”, defensa. Fernàndez ja ha impulsat aquest projecte a altres barris de la nostra ciutat, com ara Can Deu i la Creu Alta.  “El barri va néixer per una necessitat demogràfica evident a mitjan segle XX, i és un veïnat que ha hagut de lluitar-ho tot”, exposa l’antropòleg. Així, en diversos tallers de memòria veïnal, l’expert ha resseguit el fil històric del barri a partir dels records dels més veterans del Torrent.

Es tracta ara d’un dels barris més petits de la ciutat, només per darrere del Raval d’Amàlia, amb 650 veïns segons les dades més recents del padró municipal per barris (2024).  Però a mitjan segle XX pràcticament tot el terreny estava buit: a partir de la dècada de 1950 els primers habitatges del Torrent es començaven a perfilar, quan el barri no era considerat barri. “Era el paratge del Torrent”, recorda Muñoz. Els terrenys es venien a 1,50 pessetes (0,009 euros) el pam– a Ca n’Oriac el preu del pam de terreny era de 4 pessetes– un preu assequible per a famílies sense recursos, però que amagava una realitat complicada: no s’hi podia construir legalment. Segons explica Muñoz, el sector no estava reconegut com a sòl edificable i les cases es van aixecar al marge de qualsevol planejament urbanístic. Davant la impossibilitat d’edificar, moltes famílies es van refugiar inicialment en barraques improvisades i fins i tot en coves excavades als talussos. “Aquí al final del carrer hi havia cinc coves on va viure gent durant anys”, assegura. En només dos o tres anys, pràcticament totes les parcel·les de terreny estaven venudes. La necessitat era molt gran. 

Ricard Martínez i Muntada, historiador del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UAB), sosté que “Sabadell és un laboratori del que va passar a Catalunya” i, en aquest cas, el Torrent n’és una mostra. “Molts barris de Catalunya creixen per l’autoconstrucció, però els problemes són evidents: manca de clavegueram, enllumenat o pavimentació. Tampoc no arriba l’aigua”, exposa.  “Quan vam arribar aquí no hi havia res. Res de res”, recorda Muñoz. La majoria de famílies que hi arribaven procedien d’altres punts de l’Estat i buscaven una oportunitat laboral a Sabadell. Moltes havien estat atretes per familiars o coneguts que havien trobat feina com a minyones o obrers a la ciutat. Els carrers de terra, el clavegueram que no era ni se l’esperava, sense llum i amb un pou a uns quants metres més enllà del barri, tot estava per fer. 

“A principis de 1960, coneixíem els carrers per lletres, no per noms.”, recorda Mariano Molina, president de l’associació de veïns del Torrent del Capellà.  El carrer A és l’actual Carrer les Hortènsies i el carrer H, el de les Magnòlies. La denominació per lletres es va utilitzar fins a l’any 1974, quan l’Ajuntament el reconeix com a barri i el separa del sector Ca n’Oriac, recorda Isidor Fernàndez. Però si alguna cosa va permetre tirar endavant el Torrent del Capellà va ser la solidaritat entre veïns. Muñoz recorda que les famílies que arribaven eren acollides temporalment a les cases dels qui ja s’havien establert. “El poc que teníem ho compartíem”, afirma. Un barri que “es va fer a trossos”, com recorden els veïns, i que s’ha transformat, però que encara conserva trams amb les llambordes que els veïns fa més de 50 anys van col·locar amb les seves pròpies mans.