“L’autoconstrucció és el vector fonamental del creixement de Sabadell”, sosté Ricard Martínez i Muntada, historiador del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UAB). Entre 1940 i 1975, Sabadell va passar de menys de 50.000 habitants a superar els 180.000. Martínez exposa que l’arribada massiva de població va generar una necessitat extrema d’habitatge que no va arribar acompanyada d’una planificació urbanística. Una de les mostres van ser les coves excavades als marges del Ripoll. Segons els estudis de la historiadora Angelina Puig, a partir de la dècada de 1940 se’n van construir desenes per allotjar les famílies nouvingudes. “Era habitual que en algunes zones d’Andalusia la gent visqués en coves, com a Galera o a Guadix, però el terreny era molt diferent que el de Sabadell. A la ciutat, viure en coves era molt perillós”.
El Pla General d’Ordenació de 1950 va arribar a comptabilitzar 182 coves habitades a la ciutat. Els riscos associats a aquestes construccions van provocar accidents mortals i el 1958 es va prohibir viure-hi. En aquest context, milers de famílies van aixecar barraques i habitatges als nous barris perifèrics, com Ca n’Oriac–barri d’autoconstrucció per excel·lència a Sabadell–, la Creu de Barberà, el Torrent del Capellà, la Planada del Pintor, Poblenou, Torre-romeu o Can Puiggener.
També el percentatge de població nascut a Sabadell es va revertir: si el 1940 el 48% de la població era nascuda a Sabadell, el 30,5% a altres punts de Catalunya i el 21% i a altres punts d’Espanya, ja el 1970 la realitat s’havia remodelat, amb un 37% de sabadellencs, un 16,3% d’altres zones de Catalunya i pràcticament la meitat (46,7%) de veïns procedents d’altres indrets de l’Estat. “L’autoconstrucció, primer en barraques o coves i, després en habitatges ja de maó i ciment, va conviure durant uns anys –des del 1955 a la dècada del 1960— amb la construcció de polígons, ja de forma endreçada, i generalment construccions impulsades per Obra Sindical del Hogar o VIMUSA: el d’Arraona-Merinals, la Concòrdia, Termes o Espronceda.
